Dia 11 de febrer es va celebrar a la seu acadèmica de Can Campaner la sessió científica “La conservació de la biodiversitat com a eina de prevenció de malalties emergents”.
Va presentar a l’conferenciant Sr. Pere Crespí Salom, membre del COBIB i va moderar el col·loqui l’Excm. Sr. Matías Tomàs Salvà, president de la RAMIB.
Aquesta sessió científica, organitzada conjuntament amb el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, va ser a càrrec del Dr. Jordi Serra Cobo, professor associat a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la mateixa Universitat.
Les alteracions massives dels ecosistemes com a conseqüència de fenòmens com la desforestació augmenten el contacte entre els humans i les anomenades espècies “reservori”.
“Això augmenta la probabilitat de transmissions de virus no coneguts entre les espècies reservoris de virus i l’espècie humana, la societat humana”, va subratjar.
El Dr. va exposar que entre les múltiples incògnites que sobrevolen la pandèmia del coronavirus es troba quina espècie va exercir de pont entre el virus i els humans: s’ha assenyalat a el pangolí i a la ratapinyada com a origen de la pandèmia, però aquests últims són autèntics “aliats “en la lluita contra malalties.
“Els ratpenats ens ajuden a combatre certes malalties perquè ingereixen, capturen quantitats enormes d’insectes i ens ajuden a regular poblacions d’insectes, les plagues que poden originar alteracions en els boscos, les plagues forestals, no està clar quina espècie pot ser la intermediària i si realment existeix en aquest cas “.
“Com a espècies reservori, els ratpenats són reservoris de molts virus, però els ratpenats no són el problema. El problema són les nostres alteracions. Els ratpenats han tingut sempre virus, la pregunta és per què es produeix ara”, ha destacat.
Aquests animals sí que són claus en el control d’insectes, per la qual cosa demana que es vegin “com a aliats” i no com “possibles transmissors de malalties”, ja que el salt a Europa és molt més complicat i l’expansió de l’actual coronavirus s’ha de a altres fenòmens d’índole socioeconòmica.
“En el cas concret de l’COVID-19 s’alineen una sèrie de fets extraordinaris com són celebracions multitudinàries no només de l’any nou, sinó de festes locals que reuneixen a milions de persones”, explica.
Com a conseqüència d’això, “es produeix un contacte que no s’hauria de produir d’un virus que és de fauna silvestre i que passa a l’espècie humana. A partir d’aquí s’amplifiquen els contactes, s’augmenten els contactes a causa d’aquest fenomen multitudinari de aquestes festes locals que es produeixen a Wuhan “, ciutat xinesa focus de la pandèmia.
L’expert augura que en el futur es reproduiran pandèmies com l’actual com a conseqüència, precisament, d’aquestes intervencions sobre els ecosistemes i el consegüent contacte amb espècies.
No obstant, el Dr. Serra distingeix entre dos tipus de fenòmens a llarg termini: pandèmies globals com l’actual i altres epidèmies més locals, que no tindran l’efecte de l’COVID-19 però sí que seran degudes “en bona part” a “les alteracions que s’estan produint a nivell ambiental “.
La ponència va ser seguida amb gran interès pel públic assistent finalitzant amb l’habitual debat posterior a les ponències.
