30/05/2023 – Mateu Orfila: Tesi doctoral, París 1811

El dimarts dia 30 de maig de 2023 va tenir lloc, en la seu de Can Campaner, la sessió acadèmica en la qual es va presentar el llibre “Mateu Orfila: Tesi doctoral, París 1811”.

Va obrir l’acte el president de la RAMIB, Excm. Sr. Dr. Joan Besalduch Vidal.

La presentació va ser duta a terme pel M. Il·ltre. Sr. Antonio Cañellas Trobat, coordinador de l’obra, i també varen participar el Sr. Jesús M. Tanco Salas, el M. Il·ltre. Sr. Félix Grases Freixedas i el M. Il·ltre. Sr. Matías Tomás Salvá, que ajuden a situar l’obra en el seu context científic i històric.

El llibre reuneix l’original en francès i la traducció al castellà de Nouvelles recherches sud el urine donis ictériques, la tesi doctoral que el toxicòleg menorquí va defensar en la Facultat de Medicina de París al desembre de 1811. El treball inclou els estudis d’Antonio Cañellas Trobat i Maria Cristina Rita Larrucea.

L’edició ha rebut el suport de la Direcció General de Política Universitària i Recerca de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears, la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears i l’Institut Menorquí d’Estudis.

Mateu Orfila i Rotger (Maó, 1787 – París, 1853) és considerat com el pare de la toxicologia moderna. La seva tesi, obra primigènia de recerca mèdica de laboratori analític, va ser el primer graó d’una brillant carrera en la medicina del París del segle XIX.

Les seves excel·lents relacions en els àmbits investigador, docent, acadèmic i sociopolític van confluir en una eclosió de genialitat investigadora reflectida en totes les seves obres, gràcies als diversos descobriments que van ser posats en escena en els cercles científics pioners d’una Europa emergent i que van impulsar el reconeixement unànime científic, acadèmic i social.

Va ser mèdic de cambra dels reis francesos Lluís XVIII, Carles X i Luis Felip I, professor perpetu i degà de la Facultat de Medicina de París (1831-1848), president de l’Acadèmia Nacional de Medicina de França i membre del Consell Real d’Instrucció Pública, entre altres.

Per sobre de tot, va ser un professor precoç d’esperit docent fervent, lliurat a la ciència ja la recerca, que va aconseguir donar-se a conèixer amb aquesta tesi i que va entrar a peu ferma en la història de la medicina i de la ciència mèdica. Ha estat un referent de la toxicologia mèdica i de la medicina legal fins avui.

La ponència va ser seguida amb gran interès pel públic assistent finalitzant amb l’habitual col·loqui entre el públic assistent i els ponents.

Pot visualitzar la ponència en el canal de youtube de la corporació seguint el següent enllaç: