28/05/2024: Consideracions sobre 50 anys de pràctica en cirurgia urològica.

Dia 28 de maig de 2024 es va celebrar en la seu acadèmica de Can Campaner la sessió científica Consideracions sobre 50 anys de pràctica en cirurgia urològica.

La sessió va ser duta a terme pel Dr. Juan José Aguiló Prieto, cap del Servei d’Urologia a l’Hospital Quirón de Barcelona.

Va obrir l’acte el secretari general de la RAMIB, M. Il·ltre. Sr. Javier Cortés Bordoy, donant la benvinguda i agraint la seva assistència al ponent, a les autoritats i al públic present.

La presentació del ponent va ser duta a terme per l’acadèmic numerari M. Il·ltre. Sr. Joan Maria Benejam Gual.

El Dr. Aguiló va exposar en la seva sessió, entre altres coses, de com ha canviat la cirurgia dels anys 70 avui dia. Per a tenir una visió panoràmica i poder interpretar bé les coses cal posar-se en els anys 70 perquè la tecnologia ha canviat molt. Va fer un repàs de com estava la situació i què teníem llavors i com ha evolucionat al llarg dels anys. El canvi ha estat exponencial. Cal veure i escoltar amb la diotría pròpia de l’època perquè sinó no s’entén. Així mateix van comentar alguna de les seves tècniques o àrees d’interès que han tingut una evolució impactant com és en la tècnica quirúrgica per a obtenir multiòrgans o la preservació d’òrgans. Nosaltres vam posar les bases de les tècniques que han sortit després.

Va posar com a exemple el TAC. La discogràfica EMI, que es va enriquir amb els vinils dels Beatles, va guanyar tants diners que després es va posar a investigar la imatge i va acabar apareixent el TAC. Van venir a la clínica Maig en 1973 a demanar com l’estàvem aplicant, en aquest moment estàvem establint les bases. Al principi era una tècnica d’escrutini de múltiples cambres que ajuntava un computador. Un TAC de 30 o 40 centímetres de cos durava mitja hora i ara fan 64 imatges per segon.

En els anys 70 només hi havia radiologia, encara no havia sortit l’ecografia. Nosaltres comencem a usar-la per a diagnosticar les complicacions d’un posttrasplantament renal, amb la pràctica de les unitats de diferenciació de teixit per unitats, va ser un progrés extraordinari. He tingut la sort de veure i participar en això. Igual que amb la citologia del càncer de bufeta, la preservació d’òrgans… és un compendi de coses i àrees.

– La tècnica ara és mínimament invasiva respecte a la de campanya i per a ser tan bo amb el Da Vinci com ho soc amb la cirurgia oberta, necessitaria 20 anys. La corba d’aprenentatge requereix d’uns anys d’experiència. Un ha de saber on està i què fa, i fer-ho bé.

– El problema és que si un dia hi ha un complicació amb un Da Vinci necessitaràs a un metge que sàpiga de cirurgia oberta. Aquest és un dels perills. El Da Vinci és molt atractiu, òbviament el pacient prefereix un petit forat al fet que l’obrin però el més important és resoldre bé el problema i això a vegades requereix obrir la panxa, com amb un càncer. Jo em trec el barret però a vegades cal deixar la robòtica i anar a la guerra.

– No està demostrat que millorin els pronòstics amb els avanços, encara que molta gent se’m pugui tirar damunt… Les estadístiques no acaben d’esclarir si el futur dels pacients serà millor o no, és objecte de debat.

– Així mateix va exposar que els pacients han canviat, ara es poden afrontar pacients añosos que abans només tenien altres opcions però també poden estalviar-se les cirurgies, de fet el càncer es dirigeix cap a una malaltia crònica, hi ha casos que ara sobreviuen anys i abans no podien ni imaginar-lo. D’altra banda, la tecnologia i la precisió en trasplantaments és extraordinària, també ha tingut un progrés enorme, així com el que nodreix a l’òrgan útil a l’espera del trasplantament. Ara cada sis mesos s’anuncia un important progrés i això abans no passava.

Una vegada finalitzada la ponència es va obrir el torn obert de paraula habitual en el qual el públic va poder plantejar diverses qüestions que van ser respostes pel ponent.

En finalitzar el debat el secretari general de la corporació va tancar l’acte agraint al ponent la seva magnífica ponència.

Pot visualitzar la sessió científica en el canal de youtube de la corporació en el següent enllaç: