Dia 7 de maig de 2024 es va celebrar en la seu acadèmica de Can Campaner la sessió científica Resistència a Antibiòtics: Perspectives Ecològiques i Evolutives.
La sessió va ser duta a terme pel Dr. Fernando Baquero Mochales, Professor de recerca de l’Institut Ramón y Cajal. Institut de Recerques Sanitàries (IRYCIS). Servei de Microbiologia. Hospital Universitari Ramón y Cajal.
Va obrir l’acte el president de la RAMIB, Excm. Sr. Joan Besalduch Vidal, donant la benvinguda a la ponent, a les autoritats i al públic present.
Va presentar a la ponent, el Dr. Antonio Oliver Palomo, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Són Espases, exposant el currículum del ponent.
El Dr. Baquero treballa en la resistència dels bacteris des de 1968. Els riscos que es perceben són proporcionals als coneixements que es té sobre ells.
El problema de la resistència es va començar a detectar als hospitals perquè la gent s’infectava sobretot allí. Però són persones amb dèficit orgànic, estan malalts o molt malalts, o immunodeprimits, o són molt majors. Influeix això i el fet que als hospitals hi ha més antibiòtics que en la resta d’espais naturals.
En avançar en coneixement hem vist que és un problema que va més enllà dels hospitals i que afecta la comunitat humana en general. És un problema clínic, però està basat en laecologia microbiana global, que influeix en la composició de la nostra microbiota.
Les persones sanes tenim bacteris resistents, estan en els animals i en el sòl, en l’aigua, a l’Antàrtida també n’hi ha… És un problema ecològic, universal i per això s’emmarca en el terreny del One Health, d’una sola salut.
Els bacteris van ser els primers éssers vius fa 4.000 milions d’anys. Poden sobreviure a tot per una raó interessant, que són un número infinit. Com hi ha tants bacteris, algunes s’adapten encara que la resta mori.
El planeta és un sol organisme compost per virus, bacteris, animals i humans. El sistema biològic del planeta està súper integrat i si alteres un, alteres a la resta.
En Medicina la prevenció ha d’orientar-se a la contenció de les causes del fracàs terapèutic de les infeccions, qualsevol intervenció ha de considerar les bases poblacionals, ecològiques i evolutives de la resistència.
Els antibiòtics maten als bacteris sensibles però sobreviuen les resistents, que es multipliquen i es disseminen. Hi ha selecció darwiniana perquè sobreviuen les resistents i augmenten el número perquè les altres han deixat buit. I són capaços de disseminar-se de persones a persones, a animals i sobretot al medi ambient, a través d’aigües residuals, residus de granges… Moltes es peguen a les microbiopartículas d’argiles o terra, que estan a tot arreu i es poden expandir.
La gran majoria no generen malalties. Gairebé tots els gens de resistències que estan en els bacteris mai podran envair homes o animals. Aquests gens li serveixen per a la seva pròpia supervivència en el medi ambient i un dels seus efectes secundaris seria la resistència als antibiòtics.
Els antibiòtics són com les fruits que estan en la part de baix d’un arbre, és una cosa fàcil, que ja s’ha descobert. res diu que, amb una mica més d’esforç, es pugui aconseguir més. Hi ha una quantitat enorme de substàncies antimicrobioanas que es poden treballar, una d’elles: la vacuna.
Una vegada finalitzada la ponència es va obrir el torn obert de paraula habitual en el qual el públic va poder plantejar diverses qüestions que van ser respostes pel ponent.
En finalitzar el debat el president de la corporació va tancar l’acte agraint a la ponent la seva magnífica ponència.
Poden veure la sessió científica en el canal de youtube de la corporació:
