La cap del Servei d’Entitats Jurídiques ha formulat la proposta de resolució següent:
Fets
1. El 25 de novembre de 2024 va tenir entrada en el registre de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, la sol·licitud d’inscripció de la modificació dels Estatuts de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears en el Registre d’Acadèmies de les Illes Balears, acordada en la sessió de govern extraordinària celebrada el 4 de juny de 2024, d’acord amb el certificat del 25 de novembre de 2024 del President de l’entitat, aportat junt amb la sol·licitud d’inscripció. Concretament, s’ha acordat la modificació dels articles 1, 3, 9, 11, 13, 15, 18, 20, 23 a 26, 29, 31 a 44.
2. L’11 de desembre de 2024 la directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament va sol·licitar informe al Servei d’Assessoria Jurídica Conselleria de Presidència i Administracions Públiques i al Cap del Departament Jurídic Conselleria de Salut, atès que l’article 2 dels Estatuts de la Reial Acadèmia, indica que la missió de l’Acadèmia és promoure el coneixement i el desenvolupament de les ciències de la salut a les Illes Balears.
3. El 3 de gener de 2025 va tenir entrada a la Direcció General de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, l’Informe jurídic favorable de la Conselleria de Salut, en relació a la modificació dels Estatuts de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears.
4. El 10 de gener de 2025 va tenir entrada a la Direcció General de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, l’Informe favorable del Servei Jurídic de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques sobre la modificació dels Estatuts de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears.
Fonaments de dret
1. L’article 30.26 i 34 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de cultura i en matèria de protecció i foment de la cultura.
2. L’article 1 del Decret 63/1994, de 13 de maig de 1994, d’assumpció de competències en matèria de corporacions de dret públic, indica que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears assumeix la competència exclusiva en matèria d’acadèmies que tinguin la seu central en el territori de les Illes Balears. L’article 5 del mateix Decret indica que la Conselleria de Presidència assumeix la gestió del Registre d’Acadèmies.
3. L’article 10 de l’Ordre de 13 de juny de 1994 de regula el Registre d’Acadèmies indica que s’han d’inscriure en el Registre les modificacions dels Estatuts. L’article 15 de la mateixa Ordre indica la documentació que s’ha d’aportar per inscriure la modificació del Estatuts.
4. El Decret 16/2023, de 20 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es modifica l’article 2 del Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atorga les competències en matèria d’acadèmies a la Direcció General de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.
Proposta de resolució
Propòs a la directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament que dicti una resolució en els termes següents:
1. Qualificar positivament la modificació dels articles 1, 3, 9, 11, 13, 15, 18, 20, 23 a 26, 29, 31 a 44 dels Estatuts de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, el text dels quals s’annexa a aquesta Resolució.
2. Ordenar la inscripció dels Estatuts en el full registral corresponent del Registre d’Acadèmies de les Illes Balears.
3. Ordenar la publicació d’aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
4. Notificar aquesta resolució a la corporació sol·licitant.
Per tot això, dict la següent
Resolució
Manifestar la conformitat amb la proposta de resolució i dictar-ne resolució en els mateixos termes.
Interposició de recursos
Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs d’alçada davant la consellera de Presidència i Administracions Públiques, en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació, d’acord amb l’article 122 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l’article 58 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de sis mesos comptadors des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Palma, en data de la signatura electrònica (17 de gener de 2025)
La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament Francisca Ramis Pons
La cap del Servei proposant Paula Gost Amengual
ANNEX ESTATUTS DE LA REIAL ACADÈMIA DE MEDICINA DE LES ILLES BALEARS
Periòdicament la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (referida en aquest document com l’Acadèmia) ha precisat la renovació dels seus Estatuts, norma fonamental de l’ordenament i el funcionament de la Corporació. L’última va ésser aprovada per l’Acadèmia el 2 de juny de 2015. Amb posterioritat s’ha comprovat la conveniència d’efectuar altres modificacions que facilitin a l’Acadèmia l’operativitat i eficàcia necessàries per adaptar-se més àgilment a l’evolució de les ciències mèdiques i als múltiples canvis que experimenta la societat actual.
Els presents Estatuts es publiquen en català i castellà, llengües oficials de la Comunitat autònoma. En cas de discrepància entre les dues versions, preval la versió catalana.
Del seu origen, seu i àmbit territorial
Article 1r
1.1.0.- La Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears és una corporació científica de dret públic. És la institució científica més antiga de la Comunitat autònoma i té com a antecedent l’Academia Médico Práctica de Mallorca, instituïda l’11 de desembre de 1788.
Fundada el 18 de març de 1831 amb el nom de Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, ha tengut operativitat científica ininterrompuda fins els nostres dies. El 1999 va passar a denominar-se Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears.
L’Acadèmia es regeix pels presents Estatuts, pels acords adoptats pel seu Ple, per les decisions reglamentàries de la Junta de govern i per les disposicions reguladores del dret públic, amb respecte als principis de pluralisme democràtic, llibertat, transparència, integració i permanència.
1.2.0.- Té la seva seu a Palma de Mallorca com a capital de les Illes Balears, carrer Can Campaner, número 4, baixos.
1.3.0.- L’àmbit de la seva competència, i de la seva vocació de servei, comprèn tot el territori de les Illes Balears.
De la seva missió
Article 2n
La missió de l’Acadèmia és promoure el coneixement i el desenvolupament de les ciències de la salut a les Illes Balears.
De les finalitats i organització de l’Acadèmia
Article 3r
3.1.0.- Per assolir la missió de l’Acadèmia es plantegen els següents objectius:
3.1.1.- Potenciar i vetllar pel progrés, la investigació i la docència de les ciències de la salut.
3.1.2.- Traslladar a la societat els avenços biomèdics i emetre el seu parer sobre assumptes d’interès per a la salut.
3.1.3.- Col·laborar amb les Administracions públiques de les Illes Balears sobre temes de la seva competència, cursant les consultes que li facin, prèvia petició dels que ostentin la màxima autoritat corresponent.
3.1.4.- Assessorar, quan l’Acadèmia ho consideri oportú, a qui ho sol·liciti, sobre temes de la seva competència i emetre, en el seu cas, els informes pertinents.
3.1.5.- Intervenir en qualsevol qüestió que sorgeixi, i que sigui compatible amb les seves finalitats, sempre que així ho decideixi el Ple de l’Acadèmia.
3.2.0.- Per dur a terme les seves missions i assolir els seus objectius l’Acadèmia s’organitzarà en seccions i comissions i es reunirà regularment en sessions.
3.3.0.- Atès que el desenvolupament en els camps de la sanitat va més enllà de l’exercici de les activitats pròpies de la Medicina, l’Acadèmia reserva una part de les seves places a experts en les altres ciències de la salut.
De la seva dependència orgànica i associativa
Article 4t
4.1.0.- Amb el Decret 63/1994, de 13 de maig, la Conselleria de Cultura i Educació del Govern Balear va assumir les competències en matèria de corporacions de dret públic (acadèmies), fins llavors pròpies del Ministerio de Educación y Ciencia.
L’aprovació del Decret 6/2013, de 2 de maig, del president del Govern de les Illes Balears, pel qual s’establien les competències i l’estructura orgànica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, va transferir les competències normatives i executives de les reials acadèmies a la Vicepresidència i Conselleria de Presidència.
4.2.0.- L’Acadèmia està associada amb l’Instituto de España, i manté una estreta vinculació amb la resta de reials acadèmies de Medicina del país i amb altres institucions similars de la Unió Europea.
De la normativa
Article 5è
La Reial Acadèmia estarà regulada per aquests Estatuts i pel Reglament de règim interior.
Del finançament de l’Acadèmia
Article 6è
6.1.0.- Per atendre a les despeses de publicacions, foment i fons de la seva biblioteca i arxiu, premis, investigacions i beques, així com per al seu sosteniment, rebrà de l’Estat, Comunitat autònoma, Consells Insulars i Ajuntaments, les subvencions que figurin en els seus respectius pressuposts.
6.2.0.- Així mateix es podran admetre llegats i donacions d’entitats públiques, privades o de particulars.
6.3.0.- Podrà admetre qualsevol altre ingrés que legalment pugui rebre.
Dels acadèmics
Article 7è
Hi haurà cinc classes d’acadèmics: d’honor, numeraris, emèrits, supernumeraris i corresponents.
Dels acadèmics d’honor
Article 8è
8.1.0.- El nomenament d’acadèmic d’honor és la màxima distinció que atorga l’Acadèmia. La seva designació recaurà per tant en personalitats de renom internacional o sobre acadèmics numeraris d’aquesta Acadèmia.
8.2.0.- A petició motivada de cinc acadèmics numeraris, seran proposats pel president de la Corporació, qui presentarà els mèrits del candidat al Ple de l’Acadèmia. Hauran de ser elegits amb el vot favorable del 75% dels acadèmics que participin en la votació, reunits en sessió extraordinària en la que hi hagi una assistència de presència física o per carta d’almenys el 75% del total dels acadèmics amb dret a vot.
Si la votació fos desfavorable no podrà convocar-se una altra sessió per tractar sobre el mateix assumpte fins que hagi transcorregut un any.
8.3.0.- El protocol de la seva recepció serà el mateix que el dels acadèmics numeraris llevat que sempre serà el president que llegeixi el discurs de contestació. El seu tractament oficial serà el d’Excel·lentíssim/a Senyor/a.
8.4.0.- Després de la seva recepció no tendran cap obligació envers l’Acadèmia ni dret de vot, i el seu càrrec serà perpetu. Si la distinció d’acadèmic d’honor recaigués en un acadèmic numerari d’aquesta corporació, aquest conservarà tanmateix la seva veu i vot.
Dels acadèmics numeraris
Article 9è
9.1.0.- El nombre d’acadèmics numeraris serà l’assenyalat al Reglament. El vint per cent serà per a professionals que exerceixin ciències afins a la Medicina.
9.2.0.- Per ser acadèmic numerari serà precís:
9.2.1.- Per accedir a les places reservades a professionals de la Medicina: tenir la llicenciatura o el grau en Medicina i haver obtingut el títol de doctor a través d’un programa de doctorat en ciències de la salut.
9.2.2.- Per accedir a les places reservades a professionals de les ciències afins a la Medicina: tenir un grau universitari distint al de Medicina i el títol de doctor.
9.2.3.- Tenir un acreditat arrelament professional en la Comunitat autònoma de les Illes Balears.
De les vacants d’acadèmic numerari
Article 10è
10.1.0.- Les vacants d’acadèmic numerari s’anunciaran en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
10.1.1.- Quan la vacant sigui per defunció, en memòria de l’acadèmic difunt s’ajornarà per un mes la publicació de la seva vacant.
10.1.2.- Quan la vacant es produeixi per renúncia o sol·licitud, tal renúncia o sol·licitud haurà de ser acceptada per l’Acadèmia abans d’anunciar-se la vacant.
10.2.0.- Entre la data de l’anunci de la vacant i la de l’elecció del nou acadèmic haurà de transcórrer, almenys, un mes.
10.3.0.- No podran anunciar-se vacants ni durant el període de vacances ni el mes anterior a aquestes.
10.4.0.- Només s’admetran les propostes que siguin firmades per tres acadèmics numeraris, que presentaran a l’Acadèmia una relació detallada dels mèrits de l’aspirant així com la seva conformitat a la proposta.
Article 11è
11.1.0.- La secretaria general remetrà tot seguit les propostes reglamentàries als acadèmics numeraris, emèrits i supernumeraris junt amb la relació de mèrits dels candidats, perquè en la següent sessió de govern es dictamini sobre aquests i sobre les circumstàncies que en cada cas concorrin. En aquesta mateixa sessió, el president assenyalarà la data de la sessió de votació, a celebrar en un termini de tres mesos hàbils.
11.2.0.- La sessió de votació tendrà caràcter extraordinari i serà convocada expressament amb aquesta finalitat, figurant com a punt únic de l’ordre del dia.
De les votacions per a acadèmic numerari
Article 12è
12.1.0.- Per procedir a la votació d’un nou acadèmic numerari es precisarà que en la sessió votin, almenys, la meitat més un del total dels acadèmics numeraris que en aquell moment formin l’Acadèmia. En cas de no ser així es convocarà una altra sessió a aquest efecte, transcorregut un mes.
12.1.1.- El vot podrà exercir-se en totes les votacions que estan previstes en l’article 13 i serà sempre secret, segons especifica el Reglament.
12.1.2.- Les votacions per carta seran regulades d’acord al que s’especifica a l’apartat 15.1.3 d’aquests Estatuts.
Article 13è
13.1.0.- Per ser elegit acadèmic en primera votació, el candidat haurà d’obtenir el vot favorable d’almenys les dues terceres parts dels vots.
13.2.0.- Si en primera votació cap candidat resultàs elegit, es procedirà, en la mateixa sessió, a una segona votació i serà elegit el candidat que tingui el vot favorable de la meitat més un dels vots.
13.3.0.- Si els candidats presentats fossin més de dos i cap d’ells sortís elegit, es repetirà aquesta segona votació transcorreguda almenys una setmana, en una sessió convocada exclusivament per a aquesta finalitat en la que els candidats es reduiran als dos que hagin obtingut major nombre de vots.
13.4.0.- Si després d’aquesta segona votació cap candidat obtingués els vots suficients, es podrà anunciar de nou la vacant transcorregut un mes, d’acord amb el disposat a l’Art. 10 d’aquests Estatuts.
13.5.0.- Quan del càlcul aritmètic dels vots o votants requerits resultin xifres fraccionàries, aquestes s’arrodoniran a l’alça.
Dels acadèmics electes i el seu pas a numeraris
Article 14è
14.1.0.- Els aspirants elegits seran proclamats acadèmics electes en la mateixa sessió de la seva elecció. El secretari general comunicarà a l’interessat i a l’entitat administrativa de qui depengui l’Acadèmia aquesta resolució.
14.2.0.- Per a la presa de possessió de la seva plaça, l’acadèmic electe redactarà un discurs que versarà precisament sobre un tema relacionat amb la medicina o ciències afins i que serà contestat per un acadèmic numerari segons especifica el Reglament.
14.3.0.- Si l’acadèmic electe no redactàs el seu discurs en el termini establert pel Reglament, s’entendrà que renuncia a la seva elecció i la plaça serà anunciada com a vacant segons s’especifica a l’Art. 10 d’aquests Estatuts.
14.4.0.- Presentada la redacció d’ambdós discursos al Ple de l’Acadèmia, aquesta, en sessió de govern, assenyalarà el dia per a la recepció solemne de l’acadèmic electe.
Dels honors, drets, obligacions i sancions dels acadèmics numeraris
Article 15è
15.1.0.- Gaudiran els acadèmics numeraris de les següents prerrogatives:
15.1.1.- El tractament de Molt Il·lustre Senyor/a en els actes i comunicacions oficials.
15.1.2.- Usaran com distintiu una medalla daurada amb l’emblema de la Corporació i ocuparan un seient marcat amb una lletra de l’abecedari, segons especifica el Reglament.
15.1.3.- Tendran dret a veu i vot en les sessions.
Les modalitats de vot són:
a) Vot personal de presència física.
b) Vot per carta.
La modalitat de vot per carta no podrà exercir-se en dues sessions consecutives excepte quan aquestes tenguin lloc el mateix dia, per raons de convocatòria. En tot cas, no podrà exercir-se el dret a vot per carta més de dues vegades en el mateix curs acadèmic.
15.1.4.- El càrrec d’acadèmic numerari serà perpetu excepte en els casos i contingències que es preveuen als apartats 15.3.0 i 15.4.0 i als Arts. 16 i 17 d’aquests Estatuts.
15.1.5.- En les sessions de govern podran introduir un punt a tractar en l’ordre del dia sempre que així ho comuniquin, amb la deguda antelació, al secretari general.
15.2.0.- És compromís de tot acadèmic numerari l’assistir a les sessions de l’Acadèmia així com guardar discreció sobre el tractat en les sessions, seccions i comissions.
15.3.0.- La manca durant un any del compliment del deure d’assistir a les sessions de govern, comportarà la pèrdua automàtica del dret de vot per l’any següent.
15.4.0.- Quan sense causa justificada, a judici de l’Acadèmia, un acadèmic numerari no participàs en cap de les sessions de la mateixa per espai de dos anys consecutius, perdrà la seva condició d’acadèmic numerari i la seva vacant serà anunciada segons especifica l’Art. 10 d’aquests Estatuts.
15.5.0.- Quan sense causa justificada, a judici de l’Acadèmia, l’acadèmic numerari que li correspongués, no redacti el discurs inaugural de curs, perdrà la seva condició d’acadèmic causant baixa d’aquesta Corporació.
15.6.0.- En absència del president i del vicepresident, l’acadèmic numerari més antic actuarà de president en funcions.
Dels acadèmics emèrits
Article 16è
16.1.0.- Un acadèmic numerari podrà passar a la condició d’acadèmic emèrit quan així es sol·liciti per escrit, mitjançant petició raonada.
16.2.0.- L’ingrés d’un acadèmic numerari en la categoria honorífica d’acadèmics emèrits haurà d’ésser aprovada en sessió extraordinària.
16.3.0.- Els acadèmics emèrits gaudiran de les mateixes prerrogatives que els acadèmics de número, tot i que no podran ser elegits per ocupar càrrecs directius i només podran exercir el dret a vot quan aquest sia presencial.
16.4.0.- Una vegada adquirida la condició d’acadèmic emèrit, serà anunciada la plaça d’acadèmic numerari vacant per cobrir-la reglamentàriament.
16.5.0.- Els acadèmics emèrits no podran ser candidats a acadèmic numerari.
Dels acadèmics supernumeraris
Article 17è
17.1.0.- Passaran a la categoria d’acadèmics supernumeraris:
17.1.1.- Aquells acadèmics numeraris que passin a residir fora del territori de les illes Balears de forma transitòria per un període superior a dos anys o bé de manera definitiva.
17.1.2.- Aquells acadèmics numeraris que per qualsevol altre motiu ho sol·licitin per escrit mitjançant petició raonada.
17.1.3.- El pas a acadèmic supernumerari es formalitzarà en sessió ordinària, a proposta de la Junta de govern.
17.2.0.- Els acadèmics supernumeraris posseiran en general les mateixes prerrogatives que els acadèmics de número, tot i que no podran ser elegits per ocupar càrrecs directius, ni gaudiran de dret a vot.
17.3.0.- Quan es produeixi una baixa d’acadèmic numerari per pas a la categoria de supernumerari, la plaça vacant serà anunciada per cobrir-la reglamentàriament.
17.4.0.- Un Acadèmic supernumerari podrà sol·licitar el reingrés com a acadèmic numerari mitjançant petició raonada, sempre que hi hagi vacant i sigui aprovat per l’Acadèmia.
Dels acadèmics corresponents
Article 18è
18.1.0.- Es podrà ser acadèmic corresponent per les següents circumstàncies:
18.1.1.- Per dret propi. Prèvia petició escrita, els acadèmics numeraris de les reials acadèmies de Medicina d’Espanya i d’aquelles institucions de similar rang de la resta dels països de la Unió Europea.
18.1.2.- Per premi. Els llicenciats, graduats o doctors en Medicina o ciències afins a la mateixa que hagin obtingut el premi anual de l’Acadèmia i els correspongui de forma reglamentària.
18.1.3.- Per elecció. Els llicenciats, graduats o doctors en medicina o ciències afins a la mateixa que pels seus mèrits, a criteri de l’Acadèmia, siguin mereixedors de tal distinció.
18.2.0.- Aquesta elecció s’ajustarà a l’article 12 dels presents Estatuts.
18.3.0.- Durant un curs acadèmic es podran designar fins a dos acadèmics corresponents per elecció.
Article 19è
19.1.0.- Els acadèmics corresponents podran intervenir amb veu però sense vot en totes les sessions a les que hagin estat convocats.
19.2.0.- Podran col·laborar en les tasques que l’Acadèmia els encomani.
19.3.0.- Ocuparan un lloc de preferència en les sessions solemnes.
19.4.0.- Podran usar com a distintiu una medalla color plata amb l’emblema de la Corporació, segons especifica el Reglament.
19.5.0.- Els acadèmics corresponents que de forma reiterada incompleixin les missions o tasques encomanades causaran baixa d’aquesta Reial Acadèmia, a criteri del Ple.
De les seccions i comissions
Article 20è
20.1.0.- La Reial Acadèmia constarà de les seccions que especifiqui el Reglament.
20.2.0.- El president i el secretari de cada secció seran escollits per i entre els seus membres.
20.3.0.- Els acadèmics de número pertanyeran, almenys, a una d’aquestes seccions.
20.4.0.- El secretari general serà membre de totes les seccions.
Article 21è
21.1.0.- Per al millor acompliment de les tasques pròpies de l’Acadèmia, aquesta podrà anomenar comissions de treball segons les necessitats de cada moment.
21.2.0.- El coordinador de cada comissió serà l’acadèmic numerari més idoni a criteri del Ple de l’Acadèmia i podran pertànyer a les mateixes tots aquells acadèmics de número que estiguin interessats.
21.3.0.- Una vegada finalitzada la seva missió, la comissió serà dissolta.
21.4.0.- El secretari general serà membre de totes les comissions.
21.5.0.- A criteri del Ple de l’Acadèmia podrà ser convidat a formar part d’una comissió la persona o persones que es determinin.
Article 22è
22.1.0.- Les seccions i comissions celebraran les sessions de treball que estimin convenients per a l’acompliment de les seves funcions, acomodant-se al Reglament de l’Acadèmia.
Aquesta haurà d’escoltar el seu dictamen abans de resoldre sobre qualsevol assumpte relatiu a les matèries de la seva especial competència.
22.2.0.- El president d’una secció o el coordinador d’una comissió podrà convocar als membres de la mateixa prèvia comunicació al secretari general i amb el vistiplau del president de l’Acadèmia.
De la Junta de govern de l’Acadèmia
Article 23è
23.1.0.- L’Acadèmia tendrà per a la seva coordinació i govern:
- Un president
- Un vicepresident
- Un secretari general
- Un vicesecretari
- Un tresorer
- Un bibliotecari
23.2.0.- La durada dels càrrecs serà de quatre anys, al final dels quals cessaran en els mateixos. Seran reelegibles per una sola vegada consecutiva i no es comptabilitzarà el temps que s’hagi actuat com substitut.
23.2.1.- La Junta de govern serà renovada en la seva meitat cada dos anys segons especifiqui el Reglament.
23.3.0.- L’elecció es verificarà en sessió de govern extraordinària convocada expressament per a tal objecte, en la primera sessió que se celebri després de la sessió inaugural de cada curs en el qual hagin de quedar vacants els càrrecs.
Serà per votació secreta, aplicant-se les prescripcions establertes per a les votacions d’elecció d’un acadèmic de número. Els elegits prendran possessió dels seus càrrecs en la següent sessió de govern.
23.4.0.- El càrrec de president només podrà recaure en aquells acadèmics numeraris amb una antiguitat acadèmica superior a cinc anys i els càrrecs de vicepresident i de secretari general en aquells acadèmics numeraris amb una antiguitat acadèmica superior a tres anys.
23.5.0.- En cas de quedar vacant algun càrrec en qualsevol època de l’any, el Ple de l’Acadèmia elegirà el substitut en la següent sessió ordinària de govern que se celebri.
Aquest substitut cessarà en el seu càrrec quan li correspongués cessar a l’acadèmic que va substituir.
De les funcions de la Junta de govern
Article 24è
24.1.0.- La Junta de govern tendrà les següents funcions:
23.1.1.- Entendrà de tot el concernent al règim interior i administratiu.
24.1.2.- Cuidarà del compliment d’aquests Estatuts, del Reglament i dels acords de l’Acadèmia.
24.1.3.- Es reunirà, prèvia convocatòria del president o de la meitat més un dels seus membres, per tractar dels assumptes que estatutàriament o reglamentàriament corresponguin.
24.1.4.- Aprovarà, si procedeix, la memòria anual presentada pel secretari general abans de ser llegida en la sessió solemne inaugural del curs.
24.1.5.- Aconsellarà al president en els casos previstos en aquests Estatuts.
24.1.6.- Representarà a l’Acadèmia en època de vacances.
24.1.7.- Designarà, d’acord amb el president, una seu acadèmica provisional quan, per raons de força major, les sessions de govern no puguin realitzar-se a la pròpia seu.
24.2.0.- Tot membre de la Junta de govern, per la seva activitat com a tal, podrà ser sotmès a una moció de censura en una sessió de govern ordinària, sempre que ho sol·licitin com a mínim cinc acadèmics numeraris. Perquè tal moció prosperi serà necessari el vot favorable de les dues terceres parts dels acadèmics assistents a la votació i si la moció prospera, els reprovats causaran baixa del seu càrrec a la Junta de govern de forma immediata; en aquest cas el seu càrrec quedarà vacant.
Del president
Article 25è
25.1.0.- Correspon al president:
25.1.1.- Representar l’Acadèmia davant dels organismes públics i privats.
25.1.2.- Presidir les sessions de l’Acadèmia i dirigir els debats concedint o retirant la paraula als acadèmics que intervenguin, segons el previst al Reglament. Si el debat versàs sobre una censura de la seva pròpia actuació, el dirigirà el vicepresident.
25.1.3.- Convocar, de comú acord amb la Junta de govern, dia i hora per a les sessions, així com indicar la prelació dels assumptes a tractar en l’ordre del dia.
25.1.4.- Atorgar el seu vistiplau a les actes, certificacions i informes de l’Acadèmia.
25.1.5.- Resoldre provisionalment en els casos imprevists o urgents el que estimi més oportú per al bon govern i ordre de la Corporació, sempre que no s’oposi a aquests Estatuts ni al Reglament, donant explicació a l’Acadèmia de les mesures adoptades en la primera sessió que aquesta celebri. En tals casos demanarà, si és possible, consell a la Junta de govern.
25.1.6.- Firmar els títols dels acadèmics.
25.1.7.- Firmar junt amb el vicesecretari o el tresorer els lliuraments i documents de pagament de l’Acadèmia. Autoritzarà, també, amb la seva firma els fons que l’Acadèmia percebi.
25.1.8.- Complir i fer complir, d’acord amb la Junta de govern, el previst als Estatuts i Reglament, així com els acords de la Corporació.
25.1.9.- Resoldre, amb el seu vot de qualitat, qualsevol situació d’empat en una votació.
25.1.10.- Contestar al discurs de recepció dels acadèmics d’honor.
25.1.11.- Retre compte anual als organismes administratius públics dels que l’Acadèmia hagi rebut alguna quantitat econòmica, previ informe del tresorer i amb l’aprovació del Ple de l’Acadèmia.
25.1.12.- Procurar, junt amb la Junta de govern, una seu provisional per a l’Acadèmia quan per raons de força major aquesta no pugui reunir-se a la seva pròpia seu per celebrar sessions de govern.
25.1.13.- Convocar les reunions de la Junta de govern d’acord amb l’apartat 24.1.3 d’aquests Estatuts.
25.1.14.- Intervenir en qualsevol assumpte no previst en aquests Estatuts, que sorgeixi a l’Acadèmia, que afecti a la mateixa, i que no entri en contradicció amb les activitats que com a tal li corresponen.
25.2.0.- En les seves funcions oficials tendrà el tractament d’Excel·lentíssim/a Senyor/a.
Del vicepresident
Article 26è
26.1.0.- El vicepresident substituirà en totes les seves funcions al president durant les seves absències, o per delegació d’aquest en casos excepcionals.
26.2.0.- El vicepresident intervindrà en els casos previstos als apartats 25.1.2 i 25.1.14 d’aquests Estatuts.
Del secretari general
Article 27è
27.1.0.- Correspon al secretari general:
27.1.1.- Comunicar als acadèmics les sessions a les quals hagin d’assistir, mitjançant ofici en el que es consigni els assumptes assenyalats en l’ordre del dia, així com lloc i data.
27.1.2.- Actuar en les sessions amb el caràcter que li correspon, donant compte dels assumptes de l’ordre del dia, seguint la prelació que disposi el president.
27.1.3.- Redactar, estendre i donar fe amb la seva firma de les actes de les sessions que l’Acadèmia celebri així com també tots els documents i títols oficials que l’Acadèmia emeti.
27.1.4.- Conservar en bon ordre i bon estat els documents pertanyents a la secretaria.
27.1.5.- Custodiar els llibres d’actes de les sessions amb les seves respectives convocatòries i els segells i encunys de la Corporació.
27.1.6.- Rubricar la correspondència oficial que hagi de firmar el president i obrir tota la que es rebi per donar compte d’ella al mateix.
27.1.7.- Comunicar als acadèmics els acords que hagin estat presos per l’Acadèmia.
27.1.8.- Remetre a les seccions, comissions i acadèmics els assumptes que l’Acadèmia els hagi encomanat, així com redactar els documents que l’Acadèmia estimi oportuns dirigits a estaments públics, privats o a particulars.
27.1.9.- Redactar la memòria que cada any ha de llegir en la sessió solemne inaugural i presentar en ella un resum de les tasques en les quals s’ha ocupat l’Acadèmia durant l’any anterior, presentant-la prèviament a l’aprovació de la Junta de govern.
27.1.10.- Exercir les obligacions que imposi el Reglament en matèria burocràtica i que no vinguin especificades en aquests Estatuts.
27.1.11.- Facilitar la consulta i la còpia de les actes de l’Acadèmia i les seves respectives convocatòries, sempre que algun acadèmic així ho sol·liciti al president.
27.1.12.- Facilitar als acadèmics els mitjans per a les votacions que es duguin a terme en les sessions segons especifica el Reglament.
27.1.13.- Remetre amb el vistiplau del president a l’entitat administrativa de la que depengui l’Acadèmia, un exemplar de la memòria acadèmica anual.
D’igual forma podrà també remetre un exemplar de tal memòria als organismes que es cregui pertinent.
27.1.14.- Intervenir en els casos que preveu l’apartat 25.1.14 d’aquests Estatuts.
Del vicesecretari
Article 28è
28.1.0.- Correspon al vicesecretari:
28.1.1.- Substituir al secretari general en les seves absències o per delegació d’aquest en casos excepcionals.
28.1.2.- Firmar quan procedeixi, junt amb el president, tots els documents de pagament que acordi l’Acadèmia. Intervindrà amb la seva firma en l’entrada de tots aquells fons que l’Acadèmia percebi.
28.1.3.- Intervenir en els casos que preveu l’apartat 25.1.14 d’aquests Estatuts.
Del tresorer
Article 29è
29.1.0.- El tresorer tendrà al seu càrrec la recaptació i els fons de l’Acadèmia. Amb la seva firma donarà entrada a tots els fons que l’Acadèmia percebi sempre amb l’ordre del president i la intervenció del vicesecretari.
29.2.0- Firmarà quan procedeixi, junt amb el president, els documents de pagament que acordi l’Acadèmia.
29.3.0.- Una vegada a l’any comunicarà al Ple l’estat financer de l’Acadèmia i retrà compte detallat dels ingressos, despeses i pressuposts previsibles.
29.4.0.- Intervindrà en els casos previstos a l’apartat 25.1.14 d’aquests Estatuts.
Del bibliotecari
Article 30è
30.1.0.- El bibliotecari estarà encarregat de la biblioteca i arxiu de l’Acadèmia, així com de tots els objectes propis del museu, si n’hi hagués.
30.2.0.- Classificarà els documents i arxius acadèmics perquè puguin ser consultats, i portarà un rigorós inventari dels béns mobles de l’Acadèmia. Aquest inventari s’actualitzarà quan l’Acadèmia ho consideri oportú, anirà legitimat amb la seva firma, amb la del president i amb la de les persones que sense pertànyer a l’Acadèmia tinguin relació administrativa oficial amb la mateixa. Tal inventari constitueix la garantia de propietat de tot allò que l’Acadèmia posseeixi.
30.3.0.- Informarà als acadèmics que ho sol·licitin la ubicació actualitzada de tot allò que l’Acadèmia tingui.
30.4.0.- Una vegada a l’any, a l’inici del curs acadèmic, farà una previsió dels fons que la biblioteca precisi i l’exposarà per a la seva aprovació al Ple de l’Acadèmia.
30.5.0.- Intervindrà en els casos previstos a l’apartat 25.1.4 d’aquests Estatuts.
De les tasques de l’Acadèmia
Article 31è
31.1.0.- L’Acadèmia quan es reuneixi en sessió degudament convocada, tendrà la màxima capacitat de decisió corporativa.
31.1.1.- Tals decisions s’adoptaran per consens de tots els acadèmics amb dret a vot que assisteixin o per votació majoritària simple dels mateixos, llevat les que especifiquen aquests Estatuts.
31.1.2.- Aquestes votacions, podran ser públiques i a mà alçada, però seran obligatòriament secretes si així ho marquen els Estatuts o si ho demanassin, en aquell moment, un o més acadèmics amb dret a vot assistents a la sessió en la que hagi de decidir-se un assumpte.
31.2.0.- Qualsevol acadèmic podrà fer un vot particular de desacord i la seva argumentació haurà de quedar reflectida a l’acta corresponent.
31.3.0.- Només podran prendre’s decisions per votació en els assumptes que figurin en l’ordre del dia de cada sessió i mai en aquells que puguin sorgir en la mateixa sense estar concretament i degudament anunciats en aquest ordre del dia. El vot podrà ser per carta segons l’especificat a l’apartat 15.1.3 d’aquests Estatuts.
31.4.0.- És tasca pròpia de l’Acadèmia debatre sobre temes científics o de règim interior.
31.5.0.- En tot cas, en les seves actuacions l’Acadèmia s’atendrà al disposat en la Llei de procediment administratiu vigent.
Article 32è
Els presidents de les seccions i els coordinadors de les comissions, sol·licitaran la inclusió en l’ordre del dia dels assumptes decidits en les mateixes per a així posar-ho a la consideració i decisió del Ple de l’Acadèmia.
De les sessions
Article 33è
33.1.0.- Les sessions podran ser: solemnes, de govern i científiques.
33.1.1.- Les sessions solemnes, que sempre seran públiques, podran ser:
a) Sessions inaugurals d’un curs acadèmic.
b) Sessions de recepció d’un acadèmic numerari.
c) Sessions de recepció d’un acadèmic d’honor.
d) Sessions necrològiques.
33.1.2.- Les sessions de govern podran ser:
a) Ordinàries.
b) Extraordinàries.
Les sessions de govern sempre seran privades i restringides als acadèmics numeraris i emèrits. Podran assistir també els acadèmics supernumeraris i aquelles persones que el Ple de l’Acadèmia convoqui, tots ells amb veu però sense vot. Les sessions de govern només es podran reunir a la seu de l’Acadèmia.
Si per motius de força major això no fos possible, serà funció del president i de la Junta de govern designar una seu provisional que s’assenyalarà en l’ordre del dia corresponent.
33.1.3.- Les sessions científiques es celebraran segons el previst al Reglament.
33.2.0.- Si en una sessió degudament convocada no fossin presents ni el president ni el vicepresident, actuarà com a president en funcions l’acadèmic numerari més antic dels presents.
33.3.0.- Si en una sessió degudament convocada no fossin presents el secretari general ni el vicesecretari, actuarà de secretari general aquell acadèmic numerari que els acadèmics presents acordin. Si cap dels acadèmics assistents acceptàs tal càrrec, el president, o qui el substitueixi, aixecarà la sessió sense tractar cap assumpte donant compte del fet a la Junta de govern.
33.4.0.- Quan concorrin situacions excepcionals de força major, de greu risc col·lectiu o catàstrofes públiques que impedeixin o dificultin de manera desproporcionada el funcionament normal del règim presencial de les sessions acadèmiques, l’Acadèmia podrà celebrar reunions i sessions i adoptar acords a distància per mitjans electrònics i telemàtics.
La convocatòria de les sessions es farà d’acord amb els Estatuts vigents. Als efectes anteriors, es consideren mitjans electrònics vàlids les audioconferències, les videoconferències o altres sistemes tecnològics o audiovisuals, sempre que garanteixin la seguretat tecnològica, la participació efectiva dels acadèmics, la validesa del debat i la votació dels acords que s’adoptin.
A – De les sessions solemnes
Article 34è
Quan en les sessions solemnes concorrin autoritats, per a la seva ubicació en l’acte i per a la presidència del mateix, se seguiran les normes de protocol establertes i les que marqui el Reglament de l’Acadèmia.
B – De les sessions de govern
Article 35è
35.1.0.- Les sessions de govern ordinàries, convocades pel president d’acord amb la Junta de govern, són l’òrgan de màxima capacitat de decisió de l’Acadèmia. En elles es tractaran assumptes propis de la Corporació. Les seves convocatòries seran anunciades, per escrit, amb l’antelació que s’especifica a l’apartat 37.1.0 d’aquests Estatuts, amb un ordre del dia dels temes concrets a tractar i sobre els que es prendran els acords acadèmics per consens o per votació majoritària simple, excepte en els casos especificats en aquests Estatuts, i amb una secció de torn obert de paraules a on no podran prendre’s decisions ni sotmetre’s a votació els temes que sorgeixin.
35.2.0.- Les sessions de govern extraordinàries tendran idèntica capacitat de decisió que les anteriors i seran convocades específicament per a:
35.2.1.- L’elecció d’acadèmics numeraris o acadèmics d’honor.
35.2.2.- El pas d’un acadèmic numerari a la categoria d’acadèmic emèrit.
35.2.3.- L’elecció dels càrrecs de la Junta de govern.
35.2.4.- La votació en la modificació d’Estatuts i/o Reglament.
35.2.5.- Decidir sobre l’adjudicació dels premis de l’Acadèmia.
35.2.6.- Tractar i resoldre casos d’especial transcendència i que sorgeixin de manera urgent.
35.2.7.- Tractar i resoldre temes urgents que puguin causar inquietud acadèmica, sempre que així ho sol·licitin per escrit almenys cinc acadèmics de número. En aquest cas la seva convocatòria no podrà demorar-se més enllà d’una setmana després de rebuda la sol·licitud.
C – De les sessions científiques
Article 36è
36.1.0.- Les sessions científiques, convocades pel president d’acord amb la Junta de govern, són un dels principals motius de la tasca acadèmica.
Podran ser:
a) Públiques.
b) Privades.
36.1.1.- Les sessions científiques públiques tractaran els temes mèdics, sanitaris o d’altres que s’acordin i podran comptar amb la col·laboració de persones alienes a l’Acadèmia. Les sessions científiques públiques seran en format de conferències seguides de col·loqui o bé de taules de debat.
36.1.2.- Les sessions científiques privades estaran limitades als acadèmics numeraris, emèrits i supernumeraris i a altres persones que l’Acadèmia pugui convocar, però estarà vetada l’assistència de públic. En elles es tractaran els assumptes científics que l’Acadèmia assenyali o en els que hagi de pronunciar-se com a tal.
De la convocatòria de les sessions i les seves votacions
Article 37è
37.1.0.- Per a totes les sessions es convocarà als acadèmics almenys amb quaranta-vuit hores d’antelació.
37.2.0.- Les sessions solemnes i científiques públiques se celebraran en primera convocatòria amb el nombre d’acadèmics que assisteixin.
37.3.0.- Les sessions de govern i les científiques privades no podran celebrar-se en primera convocatòria sense l’assistència de la meitat més un dels acadèmics numeraris. En segona convocatòria, se celebraran amb els que assisteixin.
37.3.1.- La decisions, en les sessions de govern ordinàries i en les sessions científiques privades, es prendran per majoria simple de vots.
37.4.0.- Les sessions de govern extraordinàries convocades per a l’elecció d’acadèmics, elecció de la Junta de govern o concessió dels premis de l’Acadèmia, es regiran pels Arts. 12, 13, 23 i 39 d’aquests Estatuts.
37.4.1.- Les sessions de govern extraordinàries per a l’elecció d’acadèmics d’honor es regiran per l’Art. 8 d’aquests Estatuts.
37.4.2.- Les sessions de govern extraordinàries per a modificació d’estatuts es regiran per l’Art. 44 d’aquests Estatuts.
37.4.3.- Per a les restants sessions de govern extraordinàries que preveuen aquests Estatuts als apartats 35.2.5, 35.2.6, i 35.2.7 regiran les mateixes normes d’assistència i vot de les sessions de govern ordinàries.
37.5.0.- En tot cas les votacions de l’Acadèmia s’ajustaran al que s’especifica en aquests Estatuts, als apartats 31.1.1, 31.1.2, 31.2.0, 31.3.0 així com a l’especificat, per a votacions concretes, en els Arts. 8, 12, 13 i 44 dels mateixos.
De les vacances
Article 38è
L’Acadèmia suspendrà les seves sessions per vacances en el període que indiqui el Reglament. En aquest període la Junta de govern representarà l’Acadèmia d’acord amb l’apartat 24.1.6 d’aquests Estatuts.
Dels premis i distincions de l’Acadèmia
Article 39è
39.1.0.- L’Acadèmia podrà instituir els premis i les distincions que consideri convenients per tal d’honorar els membres, les institucions i els particulars que per la seva labor i actuacions els mereixin.
39.2.0.- La seva creació, concessió i lliurament es farà d’acord amb el que especifica el Reglament.
39.3.0.- La concessió dels premis serà per votació secreta, aplicant-se les prescripcions establertes per a les votacions d’elecció d’un acadèmic de número.
De les publicacions i medis de difusió exterior de l’Acadèmia
Article 40è
40.1.0.- L’Acadèmia podrà disposar com a òrgans de difusió de la seva missió i activitats, de les publicacions i medis que cregui oportuns.
40.2.0.- La seva creació, funcionament i finançament es realitzarà de la forma que especifica el Reglament.
Dels fons de l’Acadèmia
Article 41è
41.1.0.- Constitueixen els fons de l’Acadèmia:
41.1.1.- Les quantitats consignades per l’Administració de l’Estat, el Govern de les Illes Balears, els Consells, els Ajuntaments i altres corporacions, en els seus pressuposts.
41.1.2.- Les quantitats que, de forma extraordinària, puguin concedir les esmentades entitats.
41.1.3.- Els drets i honoraris que es cobrin pels informes i dictàmens que l’Acadèmia pugui realitzar i estigui prevista la seva consignació de forma reglamentària.
41.1.4.- Les donacions que, fundacions, particulars o ens privats puguin aportar. Aquestes donacions particulars es consignaran, a tall d’agraïment, en la memòria acadèmica anual.
Article 42è
Amb els fons de la Corporació s’atendrà a les despeses de l’Acadèmia, que retrà compte anual als organismes administratius públics dels que hagi rebut alguna quantitat.
Dels Estatuts. La seva posada al dia i modificació
Article 43è
43.1.0.- Podrà proposar-se la modificació d’aquests Estatuts davant l’Autoritat administrativa corresponent per a la seva qualificació i publicació en una sessió de govern extraordinària, convocada exclusivament a aquest efecte, a la qual hauran de concórrer almenys, per presència física o per carta, les dues terceres parts dels acadèmics numeraris.
43.1.1.- Aquest acord haurà de prendre’s amb el vot favorable d’almenys les dues terceres parts dels acadèmics que participin en la votació.
43.1.2.- En aquesta sessió de govern extraordinària s’anomenarà la comissió corresponent que redactarà un projecte de modificació.
43.2.0.- En una sessió de govern extraordinària posterior, tal projecte serà sotmès a la consideració de tots els acadèmics, els qui exposaran per escrit les seves opinions i propostes, que podran ser incorporades al text si el ple ho considera pertinent, una vegada escoltada la comissió.
43.3.0.- Posteriorment, en una altra sessió de govern extraordinària convocada a l’efecte es procedirà a la votació de l’articulat modificat. Per a la seva aprovació serà precís que assisteixin almenys les dues terceres parts dels acadèmics numeraris i comptar les reformes proposades amb el vot favorable d’almenys les dues terceres parts dels acadèmics que participin en la votació.
43.4.0.- Aquests Estatuts, així com el Reglament que els desenvolupa, s’atendran en tot cas al que disposi la legislació vigent.
Del Reglament de règim interior
Article 44è
44.1.0.- L’Acadèmia tendrà un Reglament de règim interior.
44.1.1.- Per a la seva aprovació i modificació se seguiran les mateixes directrius que marca l’Art. 43 per a aquests Estatuts.
44.1.2.- Una vegada aprovat el Reglament o les seves modificacions per part de l’Acadèmia, aquest tendrà vigència immediata.
