Dia 1 d’abril de 2025 es va celebrar en la seu acadèmica de Can Campaner la sessió científica La gran cohort espanyola per a la medicina predictiva IMPaCT -Infraestructura de Medicina de Precisió associada a la Ciència i la Tecnologia- El paper de les Balears en la seva creació.
Va obrir l’acte el president de la RAMIB, Excm. Sr. Joan Besalduch Vidal, donant la benvinguda a la ponent, a les autoritats i al públic present.
Va presentar al ponent, el M. Il·ltre. Sr. Josep Francesc Forteza Alberti, acadèmic de número de la corporació, exposant el currículum del ponent.
La sessió va ser duta a terme pel Dr. Joan Llobera Cànaves, Metge emèrit del Servei de Salut, ex-coordinador de la cohort IMPaCT a Balears, antic cap de recerca de la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca.
El Dr. Joan Llobera, és un dels artífexs del gran nivell de recerca que té reconeguda l’Atenció Primària de la Comunitat Autònoma dels Illes Balears, situada entre els primers llocs del país en producció científica, en impacte i en projectes.
El ponent va explicar que la cohort per a la medicina predictiva IMPaCT a Balears consisteix en una infraestructura que implica a totes les comunitats autònomes per a configurar el major banc de dades de la nostra història i avançar en la medicina de precisió.
A Balears -va explicar el Dr. Llobera- hem tingut un paper destacat ja que comencem un pilot fa dos anys i juntament amb Madrid arrenquem el projecte al qual després es van sumar la resta de comunitats. És una iniciativa de l’Institut de Salut Carles III amb la qual es pretén crear una gran cohort de 200.000 persones a les quals hem de seguir durant 20 anys. Nosaltres participem amb 8.000 persones que convidem a participar de manera aleatòria entre població de 16 fins a 79 anys.
Recollim informació de tota mena a través d’un qüestionari que mesura des de la qualitat de vida dels participants fins als seus hàbits, les seves exposicions laborals, la seva salut mental, la seva situació soci econòmica… nombroses variables. A més se sotmeten a una sèrie d’exploracions d’antropometria, proves de mobilitat, d’esforç, de bioimpedanciometría, de força… També fem electrocardiogrames, audiometries, ecocardiografies. Recollim mostres de sang, orina i ungles..
El ponent va prosseguir explicant que aquest banc de dades serà una reserva d’informació important d’una població representativa. Després de l’extracció de mostres es procedeix a la ultracongelació de fins a 64 alíquotes que es conservaran i permetran ser analitzades per a infinitat d’estudis. A nivell recerca comptes a més amb totes les òmiques, amb totes les proves moleculars que es poden fer amb aquestes mostres, entre elles amb la genòmica. Es tracta que tota aquesta informació dels qüestionaris, de les exploracions, de la clínica del pacient, dels seus problemes, del seu estat, més tot el que tenim de proves de laboratori, pugui respondre a qualsevol pregunta que plantegi un grup de recerca.
El projecte té tres pilars. Un de cohort per a la medicina de precisió, una altra part de ciència de dades i una tercera que és de genètica, que podrà seqüenciar i explotar tot el genoma complet. De fet, als 60.000 primers participants se’ls farà el genoma complet que, amb mostres anonimitzades, formarà part d’un banc europeu d’un milió de genomes, entre ells, de centenars de ciutadans de Mallorca.
Molts països estem creant aquestes infraestructures usant els mateixos procediments. Es tendeix a desenvolupar iniciatives de recerca cooperatives perquè per a molts temes de medicina de precisió es necessiten mostres molt àmplies que permeten donar respostes concretes diagnòstiques, terapèutiques, preventives… el Regne Unit va ser el primer a començar amb un biobanc en el qual tenen estudiades a 500.000 persones i li han tret un partit espectacular. els Estats Units està començant una plataforma d’un milió de persones. Els francesos tenen una cohort d’unes 200.000, els alemanys van cap als 400.000, els suecs cap als 300.000…
El ponent va comentar que en aquests moments ja es disposa de les dades de més de 1.300 participants. En cinc anys es farà una primera valoració dels 8.000 previstos. Perquè cada cinc anys es repetiran les preses, les entrevistes i així fins a quatre.
«Una reserva de dades important permetrà respondre a qualsevol recerca mèdica»
Una vegada finalitzada la ponència es va obrir el torn obert de paraula habitual en el qual el públic va poder plantejar diverses qüestions que van ser respostes pel ponent.
En finalitzar el debat el president de la corporació va tancar l’acte agraint al ponent la seva magnífica ponència.
Pot visualitzar la sessió científica en el canal de youtube de la corporació:
