09/03/2022: Sabem com responen les plantes al canvi climàtic i per què ens hauria d’importar?

Sessió científica. – Dia 9 de març es va celebrar en la seu acadèmica de Can Campaner la sessió científica “Sabem com responen les plantes al canvi climàtic i per què ens hauria d’importar?”, organitzada per la Reial Acadèmia de Medicina dels Illes Balears i el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears”.

La ponència va ser portada a càrrec pel Dr. Jaume Flexas Sans, doctor en Biologia i catedràtic de la UIB en l’Àrea de Fisiologia Vegetal.

El Dr. Flexas va comentar durant la seva conferència que resulta fàcil saber com respon una planta davant variacions de factors per separat: CO₂, temperatura, canvi de precipitació… Però quan tots aquests factors ocorren junts, com està passant amb el canvi climàtic, tot és molt més difícil. La temperatura mitjana global s’ha incrementat en 1,5 graus respecte a l’era preindustrial, però l’augment ha estat de 3 graus a l’Àrtic. Els anys més càlids respecte a les mitjanes són cada vegada més freqüents. Amb això vull dir que l’increment de temperatures no és igual a tot arreu ni totes les plantes són iguals. En aquest sentit, el canvi climàtic és molt complex. I, per exemple, encara no hi ha un sol estudi sobre la resposta de molses i falgueres.

Així mateix va comentar que si no es frena el canvi climàtic, en general, les plantes subsistiran. Unes es veuran més afavorides i viuran millor, però altres s’extingiran. Fa milions d’anys, la concentració de CO2 era 20 vegades major que l’actual, però aquí intervé la segona part de la pregunta de la conferència: per què hauria d’importar-nos com a éssers humans. Les plantes són unes reguladores brutals del clima. Poden produir-se desplaçaments geogràfics de les espècies productives, la desforestació té conseqüències negatives, amb menys plantes hi ha més sequeres i a l’inrevés, i amb menys plantes fins i tot tindrem menys recursos per a la salut. Algunes d’aquestes qüestions ja són una realitat. Al Regne Unit s’ha multiplicat el cultiu de la vinya, impensable fa unes dècades. I al Mediterrani les sequeres són més prolongades. La paradoxa negativa és que, amb menys aigua, necessitarem més aigua per a regar. Els cereals tenen un major rang de temperatura per a aguantar, però la vinya és molt més sensible a unes mínimes variacions. Una conseqüència pot ser el canvi de les varietats actuals per altres més resistents als nous escenaris.

Al Mediterrani i en el tròpic, amb més temperatura i menys precipitacions, les plantes estan produint menys fotosíntesi que fa 30 anys. Més o menys en el mateix període, els inventaris forestals indiquen claríssimament una major taxa de mortalitat d’arbres a Europa i els Estats Units. En els últims cent anys s’han perdut unes 600 espècies de biodiversitat vegetal. Si no hi ha fre al canvi climàtic, aquesta pèrdua s’accelerarà. Mentrestant, la població humana continua creixent, substituint zones boscoses per agràries o urbanes. Estem robant territori a la vegetació. Amb menys biodiversitat vegetal, tot és menys productiu i absorbim menys CO2.

La ponència va ser seguida amb gran interès pel públic assistent finalitzant amb l’habitual debat posterior a les ponències.

Pot visualitzar la sessió científica en el canal de youtube de la corporació seguint el següent enllaç: