21/03/2019: Recepció acadèmica numerària M. I. Sra. Antònia Barceló Bennassar

Dia 21 de març es va celebrar a la seu acadèmica de Can Campaner la Recepció com Acadèmica numerària de la M.I. Sra. Antònia Barceló Bennassar.

Va obrir l’acte l’Excm. Sr. Macià Tomàs Salvà, president de la corporació.

“El camí al somni i la tornada a la vigília, un cicle vital que impacta en la salut” va ser el títol de la conferència de recepció acadèmica pronunciada el dijous 21 de març per la doctora Antònia Barceló Bennàssar, en la cerimònia d’entrada d’aquesta metge mallorquina a la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears.

Adjunta del Servei d’Anàlisis Clíniques i responsable de la Secció d’Hormones i del Grup de l’Àrea d’Investigació en la Síndrome d’Apnees del Son, destacant la seva estreta col·laboració professional amb els pneumòlegs Dr. Ferran Barbé Illa i Dr. Àlvar Agustí Garcia-Navarro.

En la seva conferència, la doctora Barceló va relatar com “dormim igual que vivim i viceversa. Dormir, horaris laborals, hàbits socials i salut van estretament lligats. Tot això representa un procés complex que, com a tal, requereix un abordatge multidisciplinari “.

La acadèmica estudia els trastorns del son des de 1995, amb l’inici de la Unitat del Son del Servei de Pneumologia. L’objectiu que es va desenvolupar des del Servei d’Anàlisis Clíniques de Son Dureta va ser avaluar els marcadors de risc cardiovascular en pacients amb apnees del son: “Vam aconseguir finançament per a poder-lo realitzar i així va començar una col·laboració fructífera tant a nivell professional com personal, a la qual s’han anat incorporant biòlegs, pediatres, infermeres i altres professionals i que continua a dia d’avui”.

En la seva exposició la especialista va explicar que “hi ha moltes teories que intenten explicar per què dormim, però ara mateix sembla que la més plausible es vincula al funcionament del cervell. Dormir augmenta la plasticitat neuronal i la capacitat dels circuits neuronals per reiniciar-se. El somni es va considerar passiu fins que el 1953 es va descobrir el son REM, fase en què el cervell està molt actiu.

“Actualment -va afegir la nova acadèmica i investigadora- es considera que el somni i la vigília són dos estats de l’activitat cerebral que se succeeixen de manera cíclica”, de manera que “el somni, perquè sigui eficient, ha de tenir lloc en una franja horària en què l’organisme està fisiològicament preparat per dormir i aquests horaris van canviant al llarg de la vida “. Avui, va dir l’especialista, “els canvis socials i tecnològics que s’han succeït en la societat occidental durant els darrers cinquanta anys han modificat sensiblement els hàbits del son, el que ha fet que hi hagi discrepàncies entre les hores necessàries de son i les hores dormides” , alguna cosa en el que ha influït el pas d’una societat agrícola a una societat industrial i urbana.

La doctora Barceló destaca que “els trastorns del son s’observen cada vegada amb més freqüència en la població” i que “l’origen dels trastorns del son és multifactorial. Poden ser secundaris a altres malalties o bé constituir factors de risc que afavoreixen l’aparició d’altres patologies. Així, el son i els seus trastorns s’han transformat en una àrea de coneixement transversal “. En les primeres edats aquests trastorns del son poden ser determinants d’una mala salut posterior: “Si els trastorns de son durant la infància es cronifiquen, poden desencadenar alteracions metabòliques i problemes de sobrepès i d’obesitat”, va dir la doctora Barceló referent a això.

D’altra banda “la interrelació entre els trastorns del son i les malalties neurològiques i psiquiàtriques ha estat documentada en diversos estudis. En els pacients amb malaltia de Parkinson, s’han observat alteracions específiques com el trastorn de conducta durant la fase REM, que poden ser útils per a la seva avaluació. “La investigadora va fer especial èmfasi en” la higiene del son com una necessitat per tenir un somni saludable, no es pot analitzar al marge dels condicionants socials. La pobresa, els horaris de treball i les condicions de l’habitatge són factors que poden condicionar la seva qualitat. Només una tercera part de la població espanyola reconeix dormir les hores necessàries. Un 30- 35% refereix fatiga durant el dia.

La contestació va ser a càrrec del també acadèmic, doctor Pere Riutord Sbert. El doctor Riutord va recordar la gran trajectòria de la nova acadèmica. Des de la matrícula d’honor de conjunt del COU, la llicenciatura en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, ​​amb nombroses matrícules d’honor, l’especialitat MIR d’Anàlisis Clíniques a Son Dureta, el doctorat “cum laude” a la Universitat de les Illes Balears i la pràctica clínica en els hospitals de Son Dureta i Son Espases.

Un cop finalitzat l’acte l’Excm. Sr. Macià Tomàs Salvà va lliurar la medalla i el certificat corresponent a la Dra. Barceló i va finalitzar l’acte agraint als presents la seva assistència a l’acte.