Doctor en medicina (1992) i especialista en medicina del treball, Macià Tomàs Salvà (Cartagena, Múrcia, 1962) va ampliar estudis a l’Institut Pasteur, de París (1995), i va cursar el màster en administració sanitària a l’Escola Nacional de Sanitat, de Madrid (199798). És cap del servei de prevenció de riscos laborals de l’Administració de les Illes Balears, professor dels màster de valoració del dany corporal i dels cursos de l’Escola Professional de Medicina del Treball de la Universitat de Barcelona i tutor i membre de la comissió de la Unitat docent de medicina del treball de les Illes Balears (2005-2015). Ha dirigit fins avui vuit tesis doctorals.
Es investigador de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut de la Universitat de les Illes Balears (IUNICS) i autor de treballs sobre temes de la seva especialitat, d’història de la medicina i de pensament científic. Diplomat en seguretat en el treball, en ergonomia i psicosociologia, ha rebut la Medalla de la Creu Roja Espanyola i la Creu del Mèrit Naval.
Guardonat amb cinc premis d’investigació nacionals, en 1998 va ingressar com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Ha dirigit (2002-2015) la revista científica Medicina Balear .
És autor d’obres com El foc de sant Antoni a Mallorca. Medicina, història i societat (1996), Exposició laboral i carcinogènesi (1998), Exposició professional als virus transmissibles per sang i altres líquids corporals (2005), i coautor de Cap l’ home responsable . Diàlegs sobre evoluciógenètica i cultural (edició catalana, 2005; edició castellana 2006), escrit amb el Professor Jean Dausset, Premi Nobel de Medicina 1980; així mateix, de Manual de procediments per a la gestió preventiva en l’àmbit sanitari (2011)
