La Ramib obre el curs 2016 acompanyada per les autoritats científiques, polítiques i assistencials.
La Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears tanca un any amb gran quantitat d’actes acadèmics i de difusió de la ciència i es prepara per a un 2016 en el qual col·laborarà amb la UIB i promocionarà la investigació i l’excel·lència de la professió mèdica i d’ les ciències afins.
Dijous passat, 23 de gener, el ‘primer dijous després de Sant Sebastià’ va tenir lloc al venerable edifici històric de Can Campanet la solemne Sessió Inaugural del curs 2016 de la Reial Acadèmia de les Illes Balears (Ramib), presidida pel doctor Macià Tomàs Salvà, amb la participació Antoni Cañellas, secretari general.
La sessió, amb el saló ple, va comptar amb il·lustres personalitats de la sanitat i la política com la consellera de Salut, Patricia Gómez, el director de l’IbSalut, Juli Fuster, el rector de la UIB, Llorenç Huguet o els presidents de les escoles de metges, Antoni Bennasar, de Farmacèutics, Antoni Real o d’Infermeria, Rosa Hernández.
Al costat de les autoritats institucionals no van faltar aquest any -com no han faltat en els anteriors -representants del món sanitari privat, de les companyies d’assegurances, de la premsa especialitzada -Salut i Força -així com un elenc de l’elit d’investigadors i professionals sanitaris balears, així com del món intel·lectual i social.
El doctor Macià Tomàs va pronunciar les primeres paraules de l’acte, en què va destacar la culminació del procés de renovació dels reglaments i estatuts corporatius i l’aprofundiment del treball en col·laboració amb la Universitat dels Illes Balears, especialment en coordinació de noves tesis i digitalització de l’arxiu de la Ramib.
CAP ALS ESTUDIS DE MEDICINA.- Tomàs va destacar d’entre les sessions científiques celebrades el 2015 la taula rodona ‘Cap als estudis de Medicina a la nostra Comunitat “. D’entre les distincions que es concedirien després, va assenyalar els rebuts pels doctors Javier Cortés, Rafael Fernández-Delgado Cerdà i Miquel Aguiló Juanola, aquests dos nous acadèmics corresponents.
Antoni Cañellas Trobat, secretari general de la Ramib, va llegir la Memòria Acadèmica de 2015, en què va destacar, així mateix, els nous estatuts i reglament de règim intern i el conveni de col·laboració entre la Ramib i la Conselleria de Presidència per a la transferència de coneixement que d’aquesta manera subvenciona el Govern. El secretari va destacar també els treballs d’ordenació i catalogació del Arxiu de la Reial Acadèmia, el conveni amb la Fundació Patronat Científic del COMIB, l’èxit de difusió de la web corporativa o les activitats docents coordinades amb la Universitat en formació d’estudiants de doctorat.
Durant el passat curs acadèmic -va recordar el secretari -es van celebrar 13 sessions de govern, de les quals nou van ser ordinàries, a l’efecte d’organitzar i fer el seguiment de les activitats acadèmiques i 4 extraordinàries, especialment dedicades a les modificacions reglamentàries.
LLIBRES, CONFERÈNCIES, PREMIS.- D’entre la miscel·lània acadèmica es va destacar la presentació per l’acadèmica Joana Maria Román, del llibre ‘Les Flors del meu plor’, històries recopilades des de l’ONG Nens de l’Amazònia a Bolívia. L’acadèmic José Tomás Monserrat va presentar un altre llibre: ‘El escandalós pleït entre Don Joan March, Verga, i el Dr Miquel Ferrando (1919-1927)’.
Van destacar també les jornades del 25 al 27 de setembre, quan l’Acadèmia Espanyola d’Odontologia -la Pierre Fauchard Academy – celebrà la seva reunió anual a Oviedo, amb participació del president de la Secció Espanyola, el Dr. Pere Riutort, acadèmic numerari de la Ramib.
El doctor Jordi Ibáñez Juvé, acadèmic numerari de la Ramib, prinunció el discurs inaugural, sobre ‘La pneumònia postoperatòria: factor de risc de la cirurgia cardíaca, de la qual s’ofereix un ampli resum a les pàgines 14 i 15 d’aquesta edició de Salut i Força.
Entre els guardonats en aquesta sessió destaca el metge intesivista de Son Llàtzer, doctor Llorenç Socías, com a president de la Societat Balear de Medicina Intensiva i Unitat Coronària, guardonat amb la Cèl·lula Fundacional 1788, pel seu gran impuls a aquesta societat científica, convertida en modèlica en el seu àmbit.
