Dimarts passat, 3 de juny, va tenir lloc en la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears la sessió científica “La dimensió energètica de l’ésser humà”.
Va obrir l’acte el vicepresident de la corporació M. Il·ltre. Sr. Lluis Masmiquel Comes, agraint a les autoritats i al públic la seva assistència i va cedir la paraula al M. Il·ltre. Sr. Pere Riutord Sbert perquè presentés el currículum del ponent.
La sessió científica va ser duta a terme pel Sr. Marti Ribas Medina, Director General d’Endesa a les illes Balears.
Les primeres paraules del Sr. Ribas van ser sobre l’històric president d’Endesa i acadèmic numerari Felicià Fuster que va titular en 1987 el seu discurs d’ingrés en la RAMIB ‘La cruïlla energètica’. Quina és la cruïlla energètica de 2025? Que va ser contestat pel M. Il·ltre. Sr. José Tomás Monserrat.
Seguidament va prosseguir indicant que l’estat del benestar requereix sistemes energètics assequibles, segurs i sostenibles. El consens científic i d’organismes internacionals és clar: l’electrificació neta és la solució a aquesta demanda social i la base del progrés de la humanitat. Avançar en l’electrificació de la demanda d’energia permetrà reduir els costos energètics del país, reduir la nostra dependència energètica de tercers i reduir les nostres emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Així mateix va exposar que encara més del 75% de la demanda energètica és fòssil i, per tant, generadora d’emissions i dependent d’importacions d’altres països. Les tecnologies necessàries per a electrificar estan desenvolupades, són madures i a més són infinitament més eficients. Electrificar, per tant, no sols és eliminar emissions fòssils i ser independent energèticament parlant, és reduir la nostra demanda global d’energia gràcies a l’eficiència. Podrem fer més amb menys.
El dia en què Balears hagi eliminat els combustibles fòssils i abast el 100% elèctric, la demanda total d’energia de les Illes serà la meitat.
En els últims anys a Espanya s’ha accelerat enormement la inversió en renovables i el seu preu és altament competitiu. En canvi, les inversions en les xarxes elèctriques o en els sistemes d’emmagatzematge van massa lentes. Per exemple, les inversions en xarxes elèctriques estan avui topades per una llei de 2013 a un 0,13% del PIB. Aquesta llei va poder tenir el seu sentit en un context en el qual Espanya havia de sortir d’una crisi econòmica i contenir els seus costos.
Dotze anys més tard, en un altre context, és una llei que frena el desenvolupament econòmic del país i la modernització de la seva indústria. Igualment ocorre amb la taxa de retribució financera de les xarxes: Espanya té la més baixa d’Europa i els diners té tendència a anar allí on és més ben remunerat. És important que els qui tenen la responsabilitat de regular el sector energètic entenguin que invertir en xarxes és crucial per al país i no encareix el cost de l’energia elèctrica. Al contrari, el preu de l’electricitat podrà baixar.
Quant al canvi climàtic va explicar que a Balears depenem de l’exterior en un 96,7% de les nostres necessitats energètiques. Els vaixells que diàriament porten combustibles a les Illes, el gasoducte o l’enllaç elèctric amb la Península són els nostres cordons umbilicals energètics. Tenir una major taxa d’autosuficiència ha de ser prioritari i la independència energètica és un valor en alça per a garantir el benestar d’una societat.
A més, el 93,7% de la nostra demanda d’energia final procedeix de fonts no renovables. S’estan fent passos importants en matèria de desplegament de renovables a les Illes. Ara bé, és necessari fer més. Per a això cal treballar en dues adreces: una és la implantació territorial i l’altra, la viabilitat econòmica. El marc econòmic actual per a desenvolupar renovables a Balears és incert, no incentiva l’emmagatzematge, molt necessari per a acompanyar a les renovables, i sabem que amb l’arribada del segon enllaç amb la Península canviarà, però no sabem com. L’actual escenari és un fre a la inversió i terreny adobat per a l’especulació. Els agents volem córrer, però falten regles per a la carrera.
Per a finalitzar la sessió va comentar que és evident que cal tractar d’ocupar tots els espais ja urbanitzats, però molts estudis posen de manifest que, fins i tot prioritzant l’ús del sòl urbanitzat, aquest resulta insuficient per a escometre la descarbonització i la independència energètica.
Recórrer a l’ús compartit de sòl rústic és una necessitat si volem descarbonitzar-nos i ser energèticament independents. Quant sòl rústic necessita compartir Balears amb el sector primari per a produir energia? Unes 3.500 hectàrees per a arribar a ser 100% renovables, elèctrics i dependents de l’exterior en menys del 30%. Això equival a un 0,7% de la superfície total de Balears, en la qual, a més, poden i han de conviure activitats agràries, o fins i tot refugis de biodiversitat, com ja està ocorrent.
Cadascú que valori si un 0,7% és molt o poc, però no suposa, en absolut, ni cobrir les Illes de panells solars ni competir amb el sector primari. A canvi, haurem deixat d’emetre gasos d’efecte d’hivernacle i serem energèticament independents en més del 70%.
Una vegada finalitzada la sessió científica es duc a terme l’habitual col·loqui entre el ponent i el públic assistent.
En finalitzar el debat el vicepresident de la corporació va agrair al Sr. Ribas la seva magnífica ponència.
Podeu visualitzar la sessió científica en el canal de youtube de la corporació:
