La Prof. Antònia Galmés Truyols va ser la distingida professional que va pronunciar una sessió científica sobre les vacunacions en les dones gestants, la qual va tenir lloc dimarts passat 5 d’abril de 2016 a la seu de la Reial Acadèmia de Medicina dels Illes Balears de Can Campaner de Palma.
La prestigiosa entitat, en col·laboració amb la Vicepresidència i Conselleria de Presidència del Govern autonòmic, va organitzar la conferència titulada “Vacunacions i dóna embarassada”. Va obrir la sessió el President de la RAMIB, Dr. Macià Tomàs Salvà.
La Dra. Antònia Galmés Truyols és coordinadora autonòmica de vacunes de la Conselleria de Salut. La seva excepcional trajectòria professional ha aconseguit nombroses publicacions i participacions científiques, anunciades durant la presentació de la nostra ponent a càrrec del seu amic i professor dels cursos de doctorat, l’acadèmic Dr. Miguel Munar-Qués. Després de la magnífica exposició i un interessant debat, el president de la Reial Acadèmia de Medicina, Dr. Macià Tomàs Salvà, va tancar la sessió científica.
La vacunació durant l’embaràs és objecte d’especial preocupació, referida principalment a la seguretat de l’embrió i el fetus. L’objectiu d’aquesta sessió va ser la presentació de l’evidència disponible respecte a eficàcia i seguretat de les vacunes i a la càrrega de la malaltia de les principals infeccions prevenibles per vacunació durant l’embaràs, tant per la mare com per al fill.
Pel que fa a la càrrega de la malaltia en la dona, els canvis fisiològics de l’embaràs la fan més vulnerable a certes infeccions i n’augmenten el risc de complicacions i formes greus de la malaltia, amb major freqüència quan es tracta de dones amb comorbiditat. D’altra banda, és ben sabut que certes infeccions causen malformacions fetals, avortaments, parts prematurs i altres complicacions de l’embaràs. Finalment, el nadó i el lactant de pocs mesos de vida són especialment vulnerables a infeccions, sobretot si es tracta d’infants prematurs, de baix pes o amb alguna patologia. A més, són edats a les quals els infants estan desprotegits si no és pels anticossos materns i la majoria de les vacunes no es poden administrar fins que tenen uns mesos d’edat. La vacunació de la mare els proporciona anticossos específics via transplacentària que els protegiran contra infeccions durant els primers mesos de vida.
Respecte de la seguretat, podem dividir les vacunes en dos grans grups. Les inactivades, que no són capaces de replicar la infecció, tenen un baix risc de reaccions adverses. En unes, les més àmpliament utilitzades, hi ha evidència clara de seguretat tant per a la mare com per al fill. En altres, d’ús més restringit o més nou, l’evidència no és suficient per afirmar que no hi ha risc però tampoc n’hi ha del contrari; aquestes s’han d’usar en circumstàncies específiques, tant per risc de complicacions en dones amb comorbiditats com per risc elevat d’exposició a l’agent. D’algunes vacunes la informació disponible és molt escassa o inexistent, de manera que no s’han d’utilitzar fins en tenir més coneixements sobre la seguretat. L’altre grup, les vacunes atenuades, estan elaborades amb virus vius que es repliquen i reprodueixen la infecció natural, tot i que molt atenuada, de manera que el risc teòric per l’embrió i el fetus hi és; tot i això, les vacunacions accidentals a embarassades, quasi sempre abans de saber que ho estaven, no ha demostrat que aquest risc sigui real. No obstant això, les vacunes inactivades segueixen estant contraindicades durant l’embaràs.
L’eficàcia de les vacunacions durant l’embaràs s’ha demostrat elevada. Per a la dona, de manera similar a la resta d’adults de la mateixa edat, amb millor balanç risc benefici des del moment que el risc de complicacions a l’embarassada en general és més alt que a la resta de població comparable per edat i comorbiditat. La vacunació, en evitar la malaltia materna, evita també complicacions de l’embaràs i la transmissió vertical com en el cas de l’hepatitis B. Finalment, hi ha evidència clara que els anticossos materns protegeixen enfront a certes infeccions, com són el tètan neonatal, la grip o la tos ferina.
La situació ideal seria poder tenir a la dona protegida abans de l’embaràs i només haver d’administrar vacunes amb indicacions molt concretes com la tos ferina o en casos puntuals per exposicions d’alt risc com, per exemple, una ferida tetanígena o un brot d’hepatitis A. En qualsevol cas, l’actitud davant una embarassada respecte de la vacunació ha de ser revisar els antecedents de vacunació, considerar individualment el balanç risc benefici de cada vacuna, respectar-ne les limitacions i les contraindicacions i actuar en conseqüència; si es fa d’aquesta manera el beneficis són clars. Pel que fa a les vacunes atenuades, si es detecta susceptibilitat enfront a aquestes malalties durant l’embaràs s’ha de vacunar tan aviat com es pugui després del part.
