Dia 4 de febrer de 2025 es va celebrar en la seu acadèmica de Can Campaner la sessió científica De l’invisible al conegut: com les tècniques òmiques estan redefinint la Microbiologia.
La sessió va ser duta a terme pel Dr. Antoni Bennàsar Figueras, Professor de l’Àrea de Microbiologia del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i Degà de la Facultat de Medicina (UIB).
Va obrir l’acte el president de la RAMIB, Excm. Sr. Joan Besalduch Vidal, donant la benvinguda a la ponent, a les autoritats i al públic present.
La presentació del ponent va ser duta a terme per l’acadèmic numerari M. Il·ltre. Sr. Sebastià Crespí Rotger, exposant el currículum del ponent.
Antoni Bennàsar és professor de l’Àrea de Microbiologia de la UIB i ha dedicat gran part de la seva activitat a la microbiologia ambiental aplicada, seguretat i traçabilitat alimentària, aplicació de mètodes d’anàlisis microbiològiques i, especialment, al desenvolupament d’estratègies i tècniques avançades per a la detecció, identificació i caracterització de microorganismes.
És investigador i va participar en l’equip que va descobrir la Legionel·la maioricensis, la primera espècie d’aquest bacteri descrit a Espanya. També va formar part del grup que va seqüenciar i va publicar el genoma del bacteri Pseudomonas stutzeri, el primer genoma desxifrat en la UIB.
En la conferència el Dr. Bennàsar va parlar sobre la diversitat microbiana, sobre l’inventari planetari dels microorganismes i algunes de les seves curiositats. També va donar un repàs sobre l’impacte de les tècniques òmiques en la microbiologia i va plantejar nous reptes que es presenten en diferents àmbits i contextos des de la medicina al medi ambient.
El Professor Bennàsar va explicar que les tècniques òmiques són tècniques avançades de les quals s’obtenen moltes dades, ja sigui a partir d’ADN, ARN, metabòlits… són tècniques altament eficients que generen una enorme quantitat dades
aplicables a qualsevol ésser viu, començant pel genoma humà, però també de virus, bacteris, fongs, plantes, insectes. La genòmica ens permet seqüenciar el genoma de cada organisme; la metabolònica ens dona informació sobre els metabòlits que circulen dins de la cèl·lula formant part de les rutes metabòliques; la metagenòmica ens permet conèixer tots els genomes en un ambient determinat… hi ha més de 30 tècniques òmiques que ens permeten arribar a un grau d’especialització enorme.
També tracte sobre la dependència que, en microbiologia, fins ara, es depenia dels cultius per a poder estudiar els microorganismes. La irrupció de les tècniques òmiques ens permeten estudiar microorganismes que no són cultivables. Han transformat la nostra capacitat d’estudiar i comprendre determinats microorganismes contribuint a tancar aquesta bretxa entre l’invisible i el desconegut. La integració d’aquests enfocaments òmiques múltiples ens proporciona noves perspectives sobre la vida microbiana, avanços en recerca i en camps d’aplicació que van des del medi ambient a la medicina. I a mesura que continuïn avançant, facilitaran nous descobriments i aplicacions en diverses àrees de la microbiologia.
El futur de les òmiques està estretament lligat a l’evolució de la bioinformàtica, de la intel·ligència artificial i d’eines que permeten abordar problemes complexos de forma més eficient, ràpida i precisa.
D’altra banda també va exposar que és probable que no hi hagi cap disciplina d’interès científic i metge on les tecnologies òmiques no tinguin aplicacions. Per esmentar algunes la medicina, biotecnologia, farmacologia, agricultura, veterinària, ecologia i medi ambient. La millora de la seva escalabilitat, acompanyada d’una considerable disminució del seu cost, han contribuït al fet que el seu ús s’hagi estès a múltiples camps de la recerca.
L’anàlisi de la informació de nous gens en l’ambient, de l’anàlisi de mostres ambientals, també ens pot portar a donar amb nous antibiòtics.
Avui les tecnologies de seqüenciació caben en el palmell d’una mà i amb elles podem seqüenciar qualsevol ADN i predir fins al desenvolupament d’una càries estudiant el microbioma de la placa dental.
Una vegada finalitzada la ponència es va obrir el torn obert de paraula habitual en el qual el públic va poder plantejar diverses qüestions que van ser respostes pel ponent.
En finalitzar el debat el president de la corporació va tancar l’acte agraint al Professor Bennàsar la seva magnífica ponència.
Pot visualitzar la sessió científica en el canal de youtube de la corporació en el següent enllaç:
