Dimarts passat 18 d’octubre de 2022 l’Acadèmia Mèdic-Quirúrgica Espanyola (AMQE) i la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB) van dur a terme una sessió científica dedicada a la posada al dia de les tres patologies oncològiques més freqüents.
Va obrir l’acte el president de la RAMIB, Dr. Joan Besalduch Vidal i el president de la AMQE, Dr. Luis Ortiz Quintana.
El M. Il·ltre. Sr. Arturo López González, vicepresident de la RAMIB, va ser l’encarregat de moderar la sessió i el posterior col·loqui a les ponències.
La primera ponència va tenir per títol Novetats preventiu-terapèutiques en el càncer de pulmó i va ser duta a terme per la Dra. Josefa Terrassa Pons, cap del servei d’Oncologia Mèdica de Son Espases que porta prop de 40 anys dedicada a tractar el càncer de pulmó. L’especialista va recordar que el 18% dels pacients que moren per un tumor oncològic el fan per afectació del pulmó. «Això passa perquè diagnostiquem tard», va aclarir. Segons la doctora Terrassa, gairebé el 60% dels tumors ja s’han disseminat en detectar-se, «per la qual cosa el pronòstic és deplorable». Com canviar-ho? D’una banda amb la prevenció primària, «entre un 85 i un 90% dels casos es deuen al tabac, si deixem de fumar baixa la incidència», va assenyalar. No obstant això, malgrat mostrar-se a favor d’arribar fins i tot a multar al fumador, l’hàbit roman i cal buscar altres maneres de prevenció. La doctora Terrassa és partidària d’implantar el garbellat amb el TAC de baixa dosi, encara que també reconeix que avui dia té molts inconvenients «com el sobreesforç sanitari, i el cost econòmic i humà» que requereix.
Malgrat tot, també va assegurar que les societats científiques intenten posar en marxa el denominat programa Casandra en un futur no llunyà. Quant a tractaments, va advertir que quan el tumor es detecta en els estadis 1 i 2 cal optar per la cirurgia, «però els percentatges d’èxit no són tan elevats a partir de determinades grandàries d’afectació ganglional», va assenyalar. La revolució en aquest camp va arribar amb l’entrada del nou segle i l’estudi molecular, «en menys de 15 anys es van triplicar els avanços en el tractament de càncer de pulmó». La doctora Terrassa va destacar la importància de l’abordatge multidisciplinari i del paper de la medicina personalitzada o de precisió. Abans de finalitzar va parlar del futur que ja és present: la biòpsia líquida. «Fer una seqüenciació de material genòmic permetrà aconseguir avanços per al diagnòstic precoç. Pot ser que, amb l’anàlisi en sang, sapiguem que el pacient desenvoluparà o té ja una neoplàsia», va concloure.
La segona ponència va portar per títol Novetats preventiu-terapèutiques en el càncer de pròstata i va ser duta a terme pel doctor Joan Benejam Gual, acadèmic numerari de la RAMIB i cap del servei d’Urologia de l’Hospital de Manacor, va aprofundir en la situació del càncer de pròstata, «el primer entre els homes i el tercer més letal» va assenyalar. A més, el 5% dels casos es diagnostica d’inici amb metàstasi, «un dels factors pels quals la Comissió Europea ha considerat el garbellat», va indicar l’expert. Amb els anys s’ha demostrat que per cada 500 pacients que passaven per la prova preventiva se salvava una vida. Segons l’uròleg, al principi es rebutjava el garbellat per un «problema de sobrediagnóstico», alguna cosa que ara es podria evitar perquè «si usem millor el PSA (una anàlisi de sang) no cal fer tanta biòpsia», va incidir, i aquesta extracció té un cost de tres euros.
Pel que fa al càncer de pròstata, a diferència d’uns altres, «no hi ha un factor de risc que es pugui evitar». L’edat, l’ètnia o la història familiar, no obstant això, sí que han de tenir-se en compte. En aquest sentit, es pot ser «estricte» amb l’assessorament genètic que no estaria implementat en tota Espanya, ja que «entre el 5 i 10% dels càncer de pròstata són hereditaris». Pel que fa al tractament, el doctor Benejam va utilitzar un manament. «No sobretratarás», i va defensar la importància de realitzar una vigilància activa en els pacients amb baix risc per a així «evitar cirurgies, tractaments i sofriment».
Per a finalitzar, l’últim ponent va ser el coordinador de la Unitat de Cirurgia Oncològica Peritoneal de Son Espases i també acadèmic numerari de la RAMIB, Dr. Rafael Morales Soriano. La seva ponència Novetats preventiu-terapèutiques en el càncer de pàncrees va tractar el càncer «més dramàtic». En 2020 el pàncrees era el tercer tumor amb més mortalitat i abans de 2030 serà el segon «per dues raons: la resistència al tractament i per la seva progressiva infiltració». No obstant això, malgrat haver augmentat la seva incidència en un 10% en els últims anys, «hi ha més supervivència, millors cures postoperatòries, a més d’un concepte nou de quimioteràpia», va assenyalar l’especialista.
Les ponències furs seguides amb gran interès pel públic assistent i una vegada finalitzades es va dur a terme l’habitual col·loqui entre el públic assistent i els ponents.
Poden visualitzar les ponències en el canal de youtube de la corporació clicant en el següent enllaç:
