El passat 4 d’octubre 2022, es va celebrar en la seu de la Reial Acadèmia de Medicina dels Illes Balears la sessió científica “Salut, càncer i envelliment en l’era genòmica”.
El president de la corporació, Joan Besalduch Vidal va obrir l’acte agraint al conferenciant, a les autoritats i a l públic la seva assistència i va presentar al ponent el M. Il·ltre. Sr. Joan Benejam Gual.
La sessió científica va ser duta a terme pel professor Carlos López-Otín, Catedràtic en l’àrea de bioquímica i biologia molecular de la Universitat d’Oviedo, Carlos López-Otín destaca pels seus treballs de recerca en el càncer, l’artritis o malalties hereditàries. Aquest dimarts va ser el protagonista de la sessió científica amb la qual la Reial Acadèmia de Medicina dels Illes Balears (RAMIB) represa el seu cicle de conferències després de l’estiu. El doctor Joan Maria Benejam li va definir com «el poeta de la ciència», durant la seva presentació i, certament, la seva reflexió sobre la Salut, càncer i envelliment en l’era genòmica, no va estar exempta de poesia, ni d’optimisme.
El profesor López-Otín va dir que va ser als 16 quan es va adonar que la vida «és una espiral de complexitats». Sabent que l’ésser humà és «imperfecte» i «vulnerable», i que les malalties es nodreixen d’aquesta imperfecció, va començar la seva particular croada. «La mort és una conseqüència necessària de la vida però m’aclapara que sigui a destemps i això li vaig demanar a la medicina», va explicar. Des de llavors ha participat en canvis molt rellevants en l’estudi del genoma que han facilitat nous tipus de teràpies.
Si bé «l’envelliment és universal i el càncer afectarà a un de cada dos homes i a una de cada tres dones d’aquí a una mica», va assenyalar l’expert, també existeixen nous coneixements per a frenar-lo, com mai abans s’havia vist. Carlos López-Otín ha participat en el descobriment i recerca de més de 60 nous gens humans codificants de proteïnes associats a malalties com el càncer. I aquest dimarts va posar negre sobre blanc: «més del 50% dels tumors es curen, uns altres es controlen però no ens conformem, cal conèixer més per a curar», va afegir. La ciència ha avançat en tractaments personalitzats en oncologia gràcies a agents inhibidors, anticossos i agents inmunoterapèutics.
«Les cèl·lules CAR-T, limfòcits modificats fora del pacient perquè siguin més actius contra les seves cèl·lules tumorals, ja s’estan assajant en el càncer del pulmó», va posar per exemple. I és que «l’oncologia personalitzada de la qual tant es parla no està tan lluny», va advertir. Encara que «cal aprovar, validar i ser conscient del que val per a cada pacient. No es pot accelerar el ritme per a no tornar enrere», també va dir. El missatge de la sessió científica va ser del tot positiu apel·lant, fins i tot, als «miracles immunològics» o a la possibilitat que, algun dia, l’envelliment sigui reversible.
La ponència va ser seguida amb gran interès pel públic assistent finalitzant amb l’habitual debat posterior a les ponències.
