Dia 1 d’octubre de 2019 es va celebrar a la seu acadèmica de Can Campaner la sessió científica “A qui parlen els experts? Una reflexió sobre economia, medicina i humanitats”.
Va presentar a l’conferenciant el president del Cercle d’Economia de Mallorca el Dr. José María Vicens i va moderar el col·loqui el Sr. president de la RAMIB.
La ponència va ser duta a terme pel Prof. Antón Costas Comesaña, catedràtic d’economia i ensallista i President de la Fundació Cercle d’Economia.
El Professor Comesaña va destacar el següent:
El tret que millor defineix, al meu parer, el sentiment popular de l’era actual és la desconfiança cap a les institucions. Tant cap a les institucions parlamentàries i judicials de les nostres democràcies i els organismes públics que regulen la vida econòmica com cap a les associacions i organitzacions d’interessos empresarials i professionals. Més que la divisió social tradicional entre esquerra i dreta, l’element que divideix avui a les societats democràtiques és la desconfiança en aquest tipus d’institucions.
Aquesta desconfiança ajuda en bona mesura a explicar l’èxit dels populismes polítics autoritaris. Els dirigents populistes han sabut utilitzar aquesta desconfiança per portar les aigües de l’ressentiment social cap als seus propis molins. I cal reconèixer que ho estan fent amb gran eficàcia.
Però més que la desconfiança en les institucions en si mateixes, ara i aquí m’interessa i em preocupa la desconfiança en els experts. Com podem pensar el bon govern de les nostres societats per afrontar els grans reptes que tenim sense confiar en els experts?
Com a economista, estic familiaritzat amb la desconfiança en la meva disciplina. I he de reconèixer que hi ha motius. Com s’ha utilitzat l’economia per legitimar reformes i polítiques al llarg dels últims trenta anys, particularment des de la crisi financera de l’any 2008, en benefici d’uns pocs i contra el bé comú, és de jutjat de guàrdia. Però també cal dir que algunes de les denúncies més incisives d’aquest ús interessat de l’economia pel corrent neoliberal vénen de la pròpia professió. L’última és el demolidor llibre que acaba de publicar Benjamin Appelbaum, un conegut economista i editorialista de The York Times, amb el molt expressiu títol de The economists ‘hour: false prophets, free market and the fracturi of society.
Però el singular d’aquesta etapa històrica és que la desconfiança en els experts és un fenomen que s’estén a altres disciplines, com la ciència de el clima, o la medicina, amb el moviment antivacunes. D’on sorgeix aquesta desconfiança en els experts? Seria fàcil pensar que ve de persones amb escassa informació i poc educades. Però no és així. El moviment antivacunes als Estats Units està liderat per pares amb educació universitària. També és el cas a Espanya. El mateix passa amb els moviments que qüestionen el canvi climàtic.
Si no és falta d’informació, què mou la desconfiança cap als experts? Hi ha diversos motius. Un és que els experts fallen molt sovint en els seus pronòstics, més que els no experts. Recordem aquell refrany holandès que adverteix que “fer pronòstics és molt arriscat, especialment si és sobre el futur”. Un altre és que la seva arrogància en cercar lleis generals de l’comportament humà, similars a les dels físics, els porta a utilitzar models de raonament que simplifiquen a al límit les motivacions, deixant de banda sentiments, emocions, aspectes ètics o la radical incertesa que acompanya el comportament social. Però potser la motivació més poderosa és la sospita pública que els experts utilitzen el seu coneixement no en benefici de la societat, sinó en benefici propi i, especialment, de poder, ja sigui polític o empresarial, especialment de les grans corporacions multinacionals financeres, tecnològiques o farmacèutiques.
Com podríem recompondre la confiança de la societat en els experts? Suggereixo dos camins. Un és que els experts parlin a la ¬sociedad, i no només a el poder; només així es trauran de sobre l’estigma d’estar a el servei de el poder. Un altre és que abandonin la seva supèrbia metodològica i conversin amb els especialistes en humanitats, que veuen la conducta humana i social des d’una perspectiva més àmplia.
En aquest sentit, els experts són com els eriçons de la faula clàssica que va recuperar Isaiah Berlin en el seu conegut assaig de 1953: en saben molt d’una sola cosa, però res de la resta. A l’contrari que les guineus, que dominen les humanitats. Potser en la propera reunió de les meves amfitrions de les illes haurien de convidar també a humanistes.
La ponència va ser seguida amb gran interès pel públic assistent finalitzant amb l’habitual debat posterior a les ponències.
Podeu visualitzar la sessió científica en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=bBU7nVJ779I&t=1330s
