Dimarts, dia 9 de juliol de 2019, va tenir lloc a la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears la sessió científica amb la conferència “El impacto de la tecnología CRISPR en biomedicina” – a càrrec del Dr. Francisco J. Martínez Mojica, del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant.
Va obrir l’acte el president de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears Excm Sr. Macià Tomàs Salvà i va presentar al ponent el M. Il. Sr. Joan Besalduch Vidal.
Francisco J. Martínez Mojica de 55 anys, va néixer a Elx (Alacant) i va començar a estudiar Biologia a la Universitat de Múrcia, encara que la carrera la va acabar a València i es va doctorar a la d’Alacant en 1993. Va seguir investigant en fisiologia bacteriana a la Universitat de Utah i en regulació genètica en la d’Oxford. El 1997 va tornar al campus d’Alacant, on roman des de llavors com a professor titular de Microbiologia i investigador principal del Grup de Microbiologia Molecular. Precisament, és a Alacant on va desenvolupar la seva gran troballa que ha revolucionat la medicina.
És un científic espanyol que porta dècades fent un treball d’enorme calat per al món de la ciència i la medicina. Des de fa uns anys, Francis Mojica apareix en totes les travesses per obtenir un Premi Nobel, en Medicina o en Química, per les seves contribucions excepcionals i fonamentals a descobrir i caracteritzar els sistemes CRISPR de bacteris, base de tot el desenvolupament posterior i la conversió de aquests sistemes en eines d’edició genètica. Per als experts en la matèria, els descobriments de Mojica suposen un dels majors avenços en biologia de la història recent.
Un descobriment revolucionari
Tot va començar a les salines de Santa Pola, on Mojica va iniciar la seva tesi doctoral sobre un microorganisme anomenat ‘Haloferax mediterranei’. El científic va observar en el genoma d’aquest organisme una sèrie de seqüències genètiques que es repetien a intervals regulars. A aquestes repeticions els va cridar CRISPR, per les sigles en anglès de “repeticions palindrómicas curtes agrupades i regularment espaiades”. El que realment va descobrir va ser que els bacteris poden defensar-se dels atacs dels virus que les amenacen gràcies al sistema CRISPR. Els bacteris capturen part de l’ADN del virus invasor i el guarden en el seu genoma per poder defensar-se en el futur davant d’infeccions pel mateix virus.
El descobriment de Mojica, realitzat originalment el 1993 (quan descriu aquests sistemes per primer cop en arqueges que habiten a les salines de Santa Pola) i el 2003 (quan descobreix que el sistema CRISPR és en realitat un sistema immune de defensa dels bacteris front a virus), va possibilitar que 10 anys després aquestes mateixes eines poguessin reconvertir per al seu ús en edició genètica.
Al finalitzar la ponència es va duu a terme el debat el qual va tenir una gran participació del públic assistent.
Enllaç per poder visualitzar la sessió científica al complet en el canal de youtube de la RAMIB: https://www.youtube.com/watch?v=RINgP69oCWc&t=1861s
