La Prof. Antonia Sampol Mayol va ser la distingida professional que va pronunciar la sessió científica sobre els trasplantaments de medul·la òssia, la qual va tenir lloc el passat dimarts 8 de març, a la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears al carrer Can Campaner de Palma.
La prestigiosa entitat, en col·laboració amb la Vicepresidència i Conselleria de Presidència del Govern autonòmic, va organitzar la conferència titulada “trasplantaments al·logènics de progenitors hematopoètics alternatius. Noves teràpies dirigides a neoplàsies hematològiques “. Va obrir la sessió el President de la RAMIB, Dr. Macià Tomàs Salvà.
La Dra. Antònia Sampol Mayol és Coordinadora del Servei d’Hematologia i Hemoteràpia, Cap de Secció d’Hematologia Clínica, Unitat de Trasplantament Hematopoètic, de l’Hospital Universitari Son Espases.
La Dra. Sampol va dissertar sobre el trasplantament de medul·la òssia, el qual és avui dia l’única opció curativa en algunes malalties de la sang tant malignes (leucèmies i limfomes) com no malignes (aplàsia medul·lar, immunodeficiències congènites). A diferència del trasplantament d’òrgan sòlid (ronyó, fetge, cor, etc), en les malalties de la sang, les cèl·lules malaltes i les que es trasplanten formen part del mateix sistema immunològic de manera que es requereix un major grau de compatibilitat entre el pacient i el donant per aconseguir un empelt estable (sense rebuig) i evitar una de les seves majors complicacions: la malaltia de l’empelt contra el receptor, deguda al fet que les cèl·lules trasplantades poden atacar diferents òrgans i causar malaltia.
El major grau de compatibilitat es dóna entre familiars (germans) però la probabilitat d’heretar els mateixos gens del sistema major d’histocompatibilitat leucocitari (HLA) entre germans és tan sols del 25%. Això implica que la majoria dels pacients que requereixen un trasplantament al·logènic no disposen d’un donant familiar compatible. Per això, ja en els anys 70 es va començar a considerar la possibilitat d’utilitzar Donants No Emparentats (DNE) i es van fundar els primers registres Internacionals de Donants de Medul·la, a Espanya el REDMO, creat per la Fundació Josep Carreras a 1991. Fins a aquest moment els pacients espanyols no podien accedir als registres de donants que altres països ja havien creat a Europa i Amèrica del Nord. En l’actualitat hi ha més de 25 milions de donants inscrits en els diferents registres al voltant del món. Amb els anys, a la medul·la òssia es van afegir la sang perifèrica (que és la font de cèl·lules sanguínies més utilitzada en l’actualitat) i les unitats de sang de cordó umbilical, amb més de 600.000 unitats congelades en els bancs de cordó, facilitant encara més l’accés al trasplantament.
El nombre de trasplantaments realitzats al voltant del món ha anat en augment en les últimes dècades, en gran part a causa del millor accés per trobar donants voluntaris i sang de cordó umbilical amb compatibilitat adequada en les bases de dades dels registres internacionals, però també gràcies a els avenços tecnològics ia una major sofisticació del trasplantament. En concret, en els últims tres anys s’ha expandit l’ús d’una nova modalitat que ha permès la seva aplicació pràcticament universal a tot pacient que necessita un trasplantament: el trasplantament haploidéntico. En aquest tipus de trasplantament la probabilitat de tenir un donant entre els familiars de primer grau és molt elevada (100% entre pares i fills, el 75% entre germans) pel que l’accés al trasplantament de forma ràpida és una de les seves principals avantatges respecte a la recerca d’un donant voluntari o unitat de cordó en els registres. Un altre avantatge, gens menyspreable, és que el seu cost econòmic és molt més baix i que la font està disponible en cas de requerir-se una segona intervenció o precisar alguna modalitat de teràpia cel·lular.
Els trasplantaments de donants alternatius són procediments d’alta complexitat que requereixen un sistema adequat i un equip de professionals ben entrenats i coordinats en el context d’un Sistema Sanitari desenvolupat que doni suport a l’activitat. Això ha motivat que s’hagin posat en marxa sistemes d’acreditació de l’excel·lència d’unitats i programes de trasplantament, entre les quals destaca el model JACIE (Joint Accreditation Committee of the International Society of Cell Therapy and the EBMT Society). Aquests sistemes exigeixen formació continuada de l’equip de professionals i actualització dels continus avenços en les diferents àrees (immunologia, biologia molecular, microbiologia, farmacologia, entre d’altres …).
A Espanya es realitzen 2.700 trasplantaments a l’any en 80 unitats de trasplantament, però només en 30 unitats es realitzen trasplantaments al·logènics i en menys de 20 trasplantaments alternatius. A les Balears, la Unitat de Trasplantament Hematopoètic i Teràpia Cel·lular, dirigida per la Dra. Antònia Sampol, està ubicada a l’Hospital Universitari Son Espases, únic hospital de la nostra comunitat que realitza aquest tipus de trasplantaments i que posseeix l’acreditació JACIE- CAT ONT des de 2009. L’Hospital Universitari Son Dureta i, actualment, Son Espases va iniciar els seus primers trasplantaments el 1991 i s’han realitzat ja més de 800, entre autòlegs i al·logènics, tant en adults com en nens. Des de 2009 ha realitzat més de 30 trasplantaments alternatius i, a partir de 2012 s’han introduït també les noves modalitats de trasplantaments Haploidénticos, que s’han realitzat ja en 14 pacients en la nostra CCAA. Això ha permès situar la nostra comunitat entre una de les primeres a l’estat espanyol en poder oferir aquesta nova tecnologia als pacients en els quals es requereix un trasplantament. En l’actualitat, la realització d’un trasplantament al·logènic no hauria de dependre de la disponibilitat de donant sinó de la indicació al pacient pel grup risc de la seva malaltia.
L’excepcional trajectòria professional de la Dra. Antònia Sampol ha aconseguit nombroses publicacions i Participacions científiques, anunciades durant la presentació de la nostra ponent a càrrec del seu amic i company de professió, l’acadèmic Dr. Joan Besalduch Vidal. Després de la magnífica exposició i un interessant debat, el president de la Reial Acadèmia de Medicina, Dr. Macià Tomàs Salvà, va tancar la sessió científica.
