Píndola científica realitzada pel Dr. Guillermo Til Pérez, cap d’otorrinolaringologia de la Clínica Rotger.
Durant l’època de l’estiu, la consulta mèdica experimenta un increment de visites a causa de l’otitis externa, una inflamació aguda del conducte auditiu coneguda popularment com l’«oïda de nedador».
Per entendre per què es produeix i com evitar-la, el Dr. Guillermo Til ofereix una guia completa sobre les seves causes, símptomes, prevenció i tractament en una sessió informativa de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears.
Què és l’otitis externa i per què apareix?
L’otitis externa és una inflamació i infecció de la pell que recobreix el conducte auditiu extern.
En condicions normals, el cerumen i la microbiota bacteriana de l’oïda actuen com una barrera natural de protecció. Així i tot, aquesta protecció s’altera per:
- Humitat continuada: L’acumulació d’aigua per banys prolongats macera la pell.
- Microtraumatismes: L’ús de bastonets de cotó o d’altres objectes trenca la barrera protectora.
- Condicions dermatològiques: Pacients amb dermatitis o psoriasi tenen una major predisposició.
Símptomes: bacteriana vs. micòtica (fongs)
És fonamental distingir entre els dos tipus més freqüents d’otitis externa:
- Otitis externa aguda (Bacteriana):
- Sintomatologia: Dolor d’oïda (otalgia) intens i desproporcionat.
- Signe característic: Dolor agut en prémer la prominència de l’oïda (signe del tragus).
- Altres símptomes: Supuració, lleu hipoacúsia (oïda tapada) o sorolls molests.
- Otomicosi (Infecció per fongs):
- Sintomatologia: Destaca una piconor o prurit intens en lloc del dolor agut.
- Altres símptomes: Sensació de taponament i secreció del conducte.
Pautes de tractament i ús de gotes
El diagnòstic és clínic i, en la majoria dels casos bacterians, el tractament consisteix en gotes òtiques amb antibiòtic i antiinflamatori, acompanyades d’analgèsia oral per controlar el dolor.
- No es recomana l’ús inicial d’antibiòtics orals, reservant-los únicament per a complicacions o pacients d’alt risc (com persones amb diabetis o immunodeprimides).
- Correcta aplicació de les gotes: Rentar-se les mans, atemperar el frasc, tombar-se sobre el costat sa, traccionar suaument de l’orella i instil·lar les gotes, romanent tombat uns 2-3 minuts.
- En otitis amb molta inflamació que impedeixi l’entrada de la gota, l’especialista pot col·locar una metxa o gasa impregnada en pomada.
Consells de prevenció
Per gaudir de l’aigua sense molèsties auditives, es recomanen les següents mesures preventives:
- Evitar bastonets: No introduïu cap mena d’objecte al conducte auditiu.
- Assecat adequat: Després del bany o de l’ús d’audífons, eixugueu la part externa de l’oïda amb una tovallola o aire tebi de secador.
- Solució acidificant preventiva: En oïdes sa (sense infecció activa ni perforació de timpà), es pot emprar una barreja casolana de 2/3 d’alcohol i 1/3 de vinagre de poma. Aplicar 2-3 gotes després del bany ajuda a mantenir el pH àcid del conducte impedint el creixement bacterià.
Quan cal acudir a l’especialista?
Si després de 72 hores d’iniciar el tractament tòpic no s’observa una millora clara del dolor o de la inflamació, és imprescindible acudir a una reavaluació mèdica per descartar un origen fúngic o una manca de resposta al tractament.
