El dimarts dia 3 d’octubre de 2023 va tenir lloc, en la seu de Ca Campaner, la sessió científica “Simulació hàptica i hologràfica en la planificació d’intervencions quirúrgiques”.
La sessió va ser duta a terme pel M. Il·ltre. Sr. Pere Riutord Sbert, Vicedegà d’Odontologia de l’Escola Universitària ADEMA-UIB i Acadèmic numerari de la RAMIB.
Va obrir l’acte el president de la RAMIB, Excm. Sr. Dr. Joan Besalduch Vidal donant la benvinguda a la ponent, a les autoritats presents i al públic que es va personar en la seu de la corporació. Posteriorment va exposar un breu resum del currículum del ponent.
El Dr. Riutord va exposar que la hàptica és una cosa tàctil. És un tipus de simulació que no la veus en la pantalla de la televisió, sinó que l’agafes amb un instrument i defineix la duresa del que tens davant. Per exemple la boca d’un pacient, si toques una dent notes la duresa de l’esmalt. L’hologràfic és que té una visió 3D, es pot moure, girar, girar, inclinar. D’una banda està la forma i per l’altre el tacte.
La presentació que va realitzar va ser genèrica per a tota mena d’intervencions quirúrgiques. Va explicar que la simulació la utilitzem perquè practiquin els estudiants, abans de veure a pacients, o fins i tot com a prova d’habilitat espacial per a entrar en la facultat. També és útil en unes certes assignatures per a aprendre a posar corones, empastaments o ponts i arribar també a una cirurgia d’implants. Després es pot fer una operació i trobem les mateixes dureses, dificultats i fins i tot amb el mateix nervi i podem assajar les vegades que vulguem. Això interessa sobretot en el món de la neurocirurgia o traumatologia… En àmbits en els quals ens imaginem que ens trobarem, sobre la base de l’exploració del pacient o un TAC. Fins ara no es podia tocar la pacient i saber si l’os és compacte, esponjós… Ara es pot simular amb el pacient real i podem practicar les vegades que vulguem. Sobretot, amb teixit dur.
La simulació no té contraindicacions és una eina per a complementar. El programa és molt complet, pot ser que el pacient reaccioni diferent però coneixerem les sensibilitats del tacte (que són molt importants) es poden assajar les inclinacions en 3D… A més hem anat més enllà, el que veiem en l’ordinador és una immersió parcial. Posem en el simulador el TAC del pacient i li fem el tractament com si fos real, amb les lents entrem en el món virtual del metaverso. No veiem una pantalla d’ordinador, sinó una clínica dental. Veiem al nostre avatar, les nostres mans virtuals. Enganyem el nostre cervell.
Fins ara són models teòrics. És educatiu, d’ús universitari. Els hospitals podrien tenir-los i usar-los però de moment no és així. En Adema hi ha 16 simuladors.
Així mateix també va explicar diferents usos que se li poden donar a aquests simuladors. Per exemple analitzen la maduresa de les fruites. En Nutrició Humana miren si un aliment està madur, al punt, si està cuit… Traiem totes les aplicacions pràctiques d’un simulador, no sols d’Odontologia. Podem introduir un objecte sòlid i tenim la seva duresa i estructura tridimensional. Fem amb ell el que vulguem. Podem tallar i donar forma, per exemple, al marbre, a l’instrument que vulguis treballar.
La ponència va ser seguida amb gran interès pel públic assistent finalitzant amb l’habitual col·loqui entre el públic assistent i els intervinents.
Pot visualitzar la sessió científica en el canal de youtube de la corporació o seguint el següent enllaç:
