El passat 17 de març es va dur a terme, en la sala d’actes de la RAMIB, la presentació del llibre “Aquelarres en el Valle de Moisés” de Jesús A. García Sevilla.
Va obrir l’acte el President de la RAMIB, Excm. Sr. Joan Besalduch Vidal atorgant la paraula al M. Il·ltre. Sr. Félix Grases Freixedas, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, per a fer una primera presentació del llibre i de l’autor.
Seguidament el Dr. Jesús A. García Sevilla va fer la seva intervenció exposant un petit resum del llibre.
Valldemossa és un poble pintoresc de l’illa de Mallorca, enclavat a la Serra de Tramuntana, que s’alça majestuós sobre el Mediterrani. En aquest afable *ecindario la gent neix, viu, somia i després mor a desgana anant camí de l’eternitat. Prop del nucli urbà i del *luliano Miramar es troba l’ermita de la Trinitat, un lloc solitari on celebrar aquelarres literaris i meditar.
Aquesta nouvelle va ser inspirada per personatges de passades ficcions, ara reencarnats, i els noms de les quals van ser i continuen sent: el palmesà Nicolau Morell (jurista jubilat de l’Armada, protagonista principal i motor dels diàlegs), Mabel Irigaray i Liliana Cotoner (co-protagonistes dialogants: amants de Nico i després enganxades amb un amor lèsbic), i altres personatges muts i de menor importància com Álex Colomer, José Santaella, Daniel Alarcón, Taichiro Morinaga i Akira Tanaka. Tots ells es reuneixen en l’ermita, convocats pel coronel Morell, per a discutir sobre el que van dir o van deixar de dir en els seus llibres i demanar explicacions a un tal Simón Alcántara (alter ego de l’escriptor) qui tancarà l’orella a les repetides anomenades dels personatges. Com els vagamundos Vladimiro i Estragó de l’obra de Samuel Beckett Esperant a Godot, els personatges d’aquests Aquelarres a la Vall de Moisès també esperaran en va a l’inefable Simón per a rebre algun missatge, potser tranquil·litzador, sobre la seva raó de ser. Els escriptors, no obstant això, no han de donar explicacions sobre els seus escrits i molt menys ser en tot temps i lloc políticament correctes
Una vegada finalitzada la presentació l’autor va contestar les consultes plantejades pel públic assistent en el col·loqui habitual.
