La seu de la Reial Acadèmia de Ciència de les Illes Balears va acollir el dijous 4 de juny de 2021, la sessió acadèmica en homenatge a el catedràtic d’Història de la Medicina de la UIB Francesc Bujosa Homar, mort l’any passat.
L’acte coincideix amb la publicació del llibre Pels camins de la ciència i l’amistat, un tribut en el qual mitja desena de companys rememoren tant el llegat acadèmic de Bujosa com la seva figura humana. La publicació desgrana episodis de la biografia de Bujosa i reuneix en les seves pàgines algunes de les pinzellades més característiques de la vida i l’obra d’un dels escriptors, historiadors, metges i intel·lectuals que en major mesura han influït en l’àmbit universitari i acadèmic de les illes, en el transcurs de les últimes dècades.
L’acte va congregar una àmplia representació institucional, encapçalada pel president de la RAMIB, Macià Tomàs, qui es va encarregar de donar la benvinguda a el selecte grup de ponents que van prendre la paraula durant la cerimònia: el professor de la Universitat de València Àlvar Martínez; el membre de la RAMIB Josep Tomàs; el docent i escriptor Gabriel Janer Manila, i el rector sortint de la UIB, Llorenç Huguet.
Tots els intervinents van estar d’acord en definir a professor Bujosa com una persona “simpàtica i divertida” que gaudia, molt especialment, quan explicava les seves ocurrents anècdotes i que, de fet, com va posar de manifest un dels ponents, pensava que només existia un plaer més sublim que la lectura: la conversa.
El dr. Martínez va afirmar que «tinc un deute intel·lectual amb Xesc Bujosa, a què considero un amic i un guia a el mateix temps. Ell em va ensenyar que no pot existir historiografia de la ciència sense ideologia.
A continuació, Josep Tomàs va confessar que «és una responsabilitat agredolça dur a terme aquesta intervenció. Recordo a Xesc com una persona simpàtica, divertida, gran narradora d’anècdotes. Ell opinava que només hi havia una cosa més noble que la lectura: la conversa. Destacaria d’ell que va ser un ferm defensor de la llengua catalana. Desgraciadament per a tothom, es va anar massa aviat ».
L’escriptor Gabriel Janer Manila va manifestar que «Xesc Bujosa era un darwinista, al seu pesar. Li hauria agradat trobar una raó més amable a l’evolució de les espècies ».
Durant la seva intervenció en l’acte de la RAMIB, el rector de la UIB, Llorenç Huguet, a Francesc Bujosa “no li vam saber donar l’espai que li tocava”, ja que, tal com va explicar, en un primer moment la societat balear “no va saber entendre “la necessitat que existís una Facultat de Medicina a les illes.
Precursor de la facultat de medicina Nascut a Esporles el 1947, Bujosa va cursar la carrera de Medicina a la Universitat de València (el seu pare també era metge), però, com ell mateix es vantava a dir, mai va posar “la mà a sobre” a cap pacient, la qual cosa solia afegir que “afortunadament per als malalts”.
De fet, des d’un primer moment, el professor Bujosa es va sentir poderosament atret per la docència, que va exercir tant a la Universitat de València com, posteriorment, a la de Saragossa, on va arribar a ocupar la càtedra d’Història.
El 1990, Bujosa va tornar a la seva illa natal de la mà de l’aleshores rector de la UIB, Nadal Batle, qui li realitzaria un encàrrec que no es concretaria fins a tres dècades més tard: la creació d’una Facultat de Medicina a les Balears.
Bujosa va viure el temps suficient per assistir a la culminació d’un projecte llargament somiat per la societat illenca, però va tenir molt pocs anys per gaudir de l’existència dels estudis de grau.
Erudit incommensurable i brillant intel·lectual, la biblioteca del professor Bujosa acull més de 12.000 volums de molt diferents especialitats, i, quant a les seves creacions de collita pròpia, cal destacar que va escriure i publicar quinze llibres i centenars d’assajos, a més de col·laborar amb freqüència en els mitjans de comunicació i ser un dels auspiciadores de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Finalment, la vídua del professor va agrair l’assistència a les persones que van acudir a l’acte. La sessió acadèmica es va dur a terme amb restricció de l’aforament causa de la crisi sanitària però va ser retransmès en directe per internet. El tenor Josep Munar i la pianista Suzane Bradbury varen tancar l’acte interpretant varies peces musicals.
Poden visualitzar l’acte en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=D2Xmu3HVZoE
