La seu la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB) va registrar el dimarts passat, 5 de desembre, un ple absolut per escoltar el professor Diego Gracia Guillén (Madrid, 1941) que va pronunciar la conferència “La bioètica, 50 anys després”, matèria en la que és una autoritat reconeguda mundialment.
Va presentar al conferenciant el M. Il. Sr. M.I. Francesc Bujosa Homar, Acadèmic Numerari de la RAMIB i va moderar el col·loqui el Sr. president de la corporació.
El doctor Gràcia, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, va començar per explicar les dues grans revolucions científiques del segle XX, que van donar com a fites de la relativitat i la bomba atòmica a la manipulació genètica amb tota la seva bondat i risc:
“En aquests cent anys -va dir- s’han produït dues revolucions científiques realment espectaculars que a més han fet que el segle XX es pogués dividir en dues meitats. La primera d’aquestes revolucions va tenir lloc a la primera meitat del segle i la segona -que és de la qual he parlat- en la segona meitat del segle. “
Va afegir: “La primera d’aquestes dues revolucions és la de l’energia atòmica, de la física nuclear, de la teoria de la relativitat, de la mecànica quàntica, és a dir, el coneixement i el domini de l’infinitament petit en l’ordre de la matèria inorgànica. Aquesta ‘revolució’ dura fins després de la II Guerra Mundial. “
El que va succeir en la segona meitat del segle XX és una revolució científica totalment similar, però en l’ordre de la matèria orgànica: “El infinitament petit en aquest ordre és el que estudia una disciplina nova que apareix a mitjans del segle XX que es diu Biologia Molecular i que ha estat determinant. “” la Biologia Molecular ha anat descobrint tots els arcans de la Genètica de totes les espècies. I com va succeir en la primera meitat del segle XX, una vegada que la ciència bàsica va començar a establir els seus coneixements, van venir les aplicacions tècniques, de la bomba atòmica als ‘àtoms per a la pau’. “És en aquest moment històric, quan la Biologia Molecular passa que s’entengui la genètica a que se la pugui manipular quan el salt de la ciència és tan gran com quan es descobreix la fissió nuclear i això fa que els paràmetres científics canviïn i amb això calgui plantejar l’ètica de la ciència : “a partir dels anys 70 -explica aquest professor, metge, psicòleg clínic, psiquiatre i investigador del CSIC aquests coneixements bàsics de Biologia Molecular donen lloc a tècniques de manipulació del codi de l’herència dels éssers vius i de l’ésser humà, el que es va denominar enginyeria genètica o manipulació genètica. “” És el que avui es diu teràpia gènica o edició gènica i es porta a terme amb tècniques molt més revolucionàries qu i fa 40 o 50 anys. En aquesta conferència he volgut exposar per què sorgeix la Bioètica en els anys 70, indubtablement com a conseqüència de tota aquesta revolució en la Biomedicina “, explica el savi.
“Va ser un biòleg nord-americà, Van Rensselaer Potter, qui va encunyar el terme Bioètica. El 1971 va escriure un llibre titulat “Bioètica, el pont al futur”. La idea del ‘pont’ és la gran metàfora de la Bioètica, el pont que uneix les noves dades científiques i les seves aplicacions tècniques, els nous descobriments. “” La tesi de Potter és que el desenvolupament de l’ètica -al altra banda del pont – ha d’anar parell perquè si no es pot produir una gran catàstrofe. S’imposa la necessitat d’anar reflexionant des de l’ètica dels nous descobriments i els seus perills i això és el que ha fet que es desenvolupés la Bioètica. “I després dels plantejaments de Potter, amb els anys han conformat una matèria -la bioética- acceptada, estudiada i els fonaments són o haurien de ser d obligat compliment, màxima en l’experimentació amb humans, ja finalitzant la segona dècada del segle XXI es descobreixen nous riscos i desafiaments: “en el present els grans desafiaments de la Bioètica són molts però podria destacar el que acaba de sortir aquests dies a la premsa internacional, la utilització d’una tècnica d’edició gènica recent, el mètode CRISPR / CAS9, aplicada a la selecció d’embrions, com a experiment d’un biòleg xinès “, assenyala Gràcia. El biòleg He Jiankui afirma haver creat els primers nadons modificats genèticament, dues nenes nascudes després aplicar-los la tècnica CRISPR / CAS9 per mutar un gen i fer-les petites resistents contra el virus causant de la sida, segons afirma el biòleg, tot i que encara no ha publicat els resultats de forma oficial. I conclou: “Després de l’anunci fet per aquest biòleg, la premsa internacional s’ha fet ressò d’un debat al respecte i es dóna un rebuig força generalitzat de la comunitat científica a aquest experiment, que no estava gens clar que s’hagués desenvolupat seguint els criteris ètics de la investigació científica. ”
La conferència va ser seguida amb gran interès pel públic assistent finalitzant amb l’habitual debat posterior a les ponències.
