Sessió científica.- El passat dijous dia 25 de febrer, es va du a terme la sessió científica extraordinària amb la conferència “El virus de Zika, amenaça o alarma injustificada?”.
“El virus de la Zika, amenaça o alarma injustificada?” Pel que sembla la nova pandèmia no té tanta importància com la va tenir l’Ebola o altres infeccions emergents, però mereix atenció per prevenir els casos de microcefàlia i la síndrome de Guillain-Barré d’associats a aquest virus. Aquest el dictamen dels experts.
Amb aquest enfocament va tenir lloc el 25 de febrer a la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB) -desplazada eventualment a aquest efecte des de la seva seu de Can Campaner a ‘la Caixa’- una d’aquestes sessions científiques que estan convertint a la institució en el gran referent balear de la difusió de la Medicina.
La sessió es va articular al voltant d’una taula amb tres experts en la matèria: el metge d’Atenció Primària i cooperant en països deprimits, Javier Arranz; el metge militar i especialista en NBQ, coronel Antonio Fe; i el director de l’Escola Andalusa de Salut Pública, divulgador i investigador, Joan Carles March.
La primera intervenció va ser la del doctor Arranz qui va parlar de l’impacte del Zika en la salut pública des del punt de vista de la seva detecció i maneig en la xarxa d’Atenció Primària, la primera a la qual amb tota probabilitat acudirà l’afectat en detectar els símptomes.
El doctor Arranz mostrà com fins al moment els llibres de Medicina dediquen un sol i no gaire llarg paràgraf al Zika, atès que fins al moment es considerava que la seva incidència i importància eren escasses … fins als brots que des de Brasil s’estan estenent ràpidament.
Malgrat que aquests brots s’han convertit ja en una pandèmia, el metge va insistir que la majoria dels afectats de Zika no patiran probablement res més greu que una grip, i que com una grip cal tractar aquests casos. Això i -sobretot, i d’aquí l’excepcional -evitar el contagi a altres persones.
Per a això, va recordar Arranz, cal preguntar al pacient que pels seus síntomes es pugui sospitar que ha estat infectat pel Zika, una cosa tan senzilla, i tan oblidat, com si ha viatjat en un passat proper a països de risc, com és el cas de l’entorn de Brasil.
Un cop establerta que el pacient porta Zika -va dir el metge -cal actuar a nivell individual amb el malalt per pal·liar-ne els símptomes, amb medicaments com paracetamol, evitant els antibiòtics, i aïllant-lo a casa uns dies perquè no li piqui un mosquit que transmeti després el virus en aquesta comunitat.
A nivell social -i això ho va recalcar amb insistència el Dr. Arranz -cal posar en marxa campanyes de prevenció en els domicilis i en els entorns socials d’acumulacions d’aigua, tolls, basses … on puguin créixer mosquits -com el Tigre -que a la primavera o estiu puguin estendre la infecció.
Atès que es sospita -fins i tot les grans complicacions que genera el Zika són només sospites -que es pot transmetre per via sexual a través del semen, es recomana l’ús del preservatiu, especialment si la companya del possible infectat està embarassada, pel risc de que el fetus desenvolupi microcefàlia.
El següent a intervenir va ser el coronel metge, especialista en Medicina Interna i en atacs NBQ (Nuclears, Bacteriològics i Químics) i facultatiu de l’Hospital Gómez Ulla, Antonio Fe Marquès, d’origen mallorquí, tot i que ha desenvolupat la major part de la seva intensa carrera en Madrid.
El doctor Fe va assenyalar que a dia 22 de febrer passat, s’havien registrat a Espanya 9 casos de Zika a Catalunya (dos d’ells dones gestants), 6 a Madrid, 5 a Castella i Lleó, 2 a Aragó, 2 a Astúries, i un a Navarra, Andalusia i Múrcia. Al tancament d’aquesta edició havien saltat altres dos casos a València.
No obstant això, l’especialista en grans amenaces d’aquest tipus, va assegurar en la sessió de la RAMIB que l’Zika no necessita de moment ingressar als afectats en unitats d’aïllament, com les que tenen els hospitals com el Gómez Ulla o altres centres sanitaris , en no totes les CCAA de l’Estat espanyol.
El coronel metge i expert en epidèmies i amenaces sanitàries va dir que efectivament s’havia associat l’Zika a un augment inusual de casos de microcefàlia a nadons de mares infectades i a més casos de Guillain-Barré i que per això l’OMS havia donat la veu d’alarma , però més aviat per evitar problemes en fetus.
No va obviar que el Zika s’està estenent ràpidament a la zona d’influència del mosquit inicialment transmissor (el “Aedes aegypti”) i que s’han trobat virus en placentes d’embarassades i en teixit cerebral de nadons morts, així com associat a retinopaties greus en nens amb microcefàlia.
Tampoc va voler amagar el fet que Balears, com tota la zona mediterrània, és àrea d’influència de mosquits que podrien transmetre el virus, encara que de moment tots els afectats a Espanya són originaris dels països on s’ha originat brots. Amb tot, va voler treure ferro al problema.
Un enfocament molt similar al del tercer intervinent, el doctor Joan Carles March que va ironitzar sobre l’impacte real de l’Zika, comentant, com s’ha dit en algun fòrum, que l’epidèmia “està controlada però tenim ‘zikosis'”. Va recordar com fins 2007 només es coneixien 17 casos d’aquesta infecció i com factors emergents com el canvi climàtic estan tenint a veure amb la seva difusió.
Ha estat amb la seva recent aparició al Brasil quan el Zika -recordava March a l’Acadèmia -s’ha convertit en notícia i en alarma social i mediàtica, tot i que de moment es desconeixen molts elements de la infecció i de les seves conseqüències i atès que s’han fet declaracions alarmistes.
March va resumir les diverses línies d’actuació les mesures que haurien de prendre de forma proporcionada: Evitar les picades, controlar el desenvolupament dels mosquits i evitar especulacions i rumors infundats, a més de treballar en el control i seguiment dels viatgers procedents dels països de risc.
Va insistir en la necessitat de tranquil·litzar a la població, ja que el risc per a la salut pública no és nul, però és molt baix; realitzar un abordatge integral de la plaga, institucionalment coordinat; preparar plans de prevenció i resposta i no oblidar que hi ha problemes de salut més importants.
