El dimarts dia 2 de maig de 2023 va tenir lloc, en la seu de Can Campaner, la sessió científica “Alteració de xarxes funcionals en el procés de la malaltia d’Alzheimer”.
Va obrir l’acte el president de la RAMIB, Excm. Sr. Dr. Joan Besalduch Vidal i va presentar al ponent el M. Il·ltre. Sr. Claudio Mirasso Santos.
La ponència va ser duta a terme pel Dr. Fernando Maestu Unturbe, Director del Centre de Neurociència Cognitiva i Computacional de la Universitat Complutense de Madrid. Catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid.
La recerques del Dr. Maestu se centren en l’estudi de la memòria humana i l’oblit.
El ponent va explicar que les xarxes funcionals del cervell són l’activitat neuronal, a l’intercanvi d’informació o comunicacions entre les neurones, que és el que sustenta la memòria, l’atenció o la percepció. Això són les xarxes cerebrals.
A través de la magnetoencefalografia amb la qual es mesura l’activitat magnètica del cervell i les relacions entre regions cerebrals permet coneix en quina mesura afecten aquesta malaltia. Això ens permet saber si algú té un estat patològic, normal o està iniciant un procés de la malaltia i en quin estadi es troba. L’Alzheimer passa per diferents etapes.
Així mateix va exposar que existeixen biomarcadors en sang de proteïnes relacionades amb aquesta malaltia que es poden obtenir amb una anàlisi. La idea és que es puguin fer prediccions amb molt de temps d’antelació però sempre serà una probabilitat, no precisa al 100% perquè en medicina, en general, aquest tipus de coses no funcionen. Encara queda temps per a arribar a aquest punt, està en fase d’assaig clínic.
També va comentar que hi ha persones més propenses a desenvolupar Alzheimer. Se suposa que els portadors del gen apoE4 tenen més risc, però no té per què perquè no és una malaltia genèticament determinada, com moltes altres. Estudiem molt a les persones amb aquesta genètica. També ens fixem en els familiars dels quals pateixen la malaltia. I, si ajuntem aquests dos factors, el risc s’incrementa una mica més.
Referent a l’edat va indicar que és el que més incideix, quanta més edat, més probabilitat. També està el mal estil de vida. Les persones que fan una vida sedentària, que mengen hidrats i greixos saturats, o poca estimulació cognitiva, són més vulnerables a patir gairebé qualsevol malaltia.
L’evidència diu que 150 minuts d’activitat física, la dieta mediterrània i una alta activitat cognitiva protegeix i retarda la malaltia una dècada. Un canvi en l’estil de vida, pot modificar la tendència. Si la mitjana d’inici del desenvolupament de l’Alzheimer són els 75 anys i el retardes una dècada, igual no la patiràs. De mitjana ens morim als 85.
En la ponència també va parlar sobre els tractaments i la possibilitat de curació. Cap dels tractaments que estan en el mercat i s’investiguen donen aparença que es curi. El fàrmac Lecanemab és l’últim aprovat als EUA i té un 25% d’eficàcia que és una cosa molt baixa però s’admet perquè no tenim res més. Pot retardar-se amb fàrmacs i un bon estil de vida.
Hi ha una sèrie de proteïnes problemàtiques com la beta amiloide i la tau, en les quals s’han fixat sempre les teràpies, que quan estan alterades o s’acumulen poden tenir efectes tòxics sobre l’activitat cerebral. La seva presència altera les xarxes i hi ha una mort cel·lular progressiva i pèrdua de memòria.
Quant a l’evolució de la malaltia va comentar que hi ha un estadi preclínic de persones normals amb vida normal, sense símptomes, però sí característiques neuropatològiques. Després s’arriba a l’estat clínic amb problemes de memòria i biomarcadors ja alterats, i finalment l’estat de demència.
La ponència va ser seguida amb gran interès pel públic assistent finalitzant amb l’habitual col·loqui amb el públic assistent.
Pot visualitzar la ponència en el canal de youtube de la corporació clicant en el següent enllaç:
