El passat 23 de febrer de 2023, es va celebrar en la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears la sessió científica “Plàstic en la mar, un problema global” organitzada conjuntament per la RAMIB i el Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears.
El president de la RAMIB, Joan Besalduch Vidal, va obrir l’acte agraint a la conferenciant, a les autoritats i al públic la seva assistència
Va presentar a la ponent, representant al Col·legi Oficial de Biòlegs dels Illes Balears, el Sr. Pere Crespí Salom, exposant el currículum de la ponent.
La sessió científica va ser duta a terme per la professora Salut Deudero Company, reconeguda biòloga i ecòloga marina. Va ser la primera directora del Centre Oceanogràfic (Institut Espanyol d’Oceanografia-Consell Superior de Recerques Científiques) on ara és professora de recerca.
La professora Deudero va explicar, entre diverses coses, que els plàstics són un problema global, però al Mediterrani el sofrim especialment. El Mediterrani és una conca tancada. Tot el que entra o es crea en ell és difícil que surti. D’una banda, tenim una mar superpoblada i, per l’altre, el plàstic, com a material, compleix molt bé la seva funció. És resistent, persistent, mal·leable i està a tot arreu. El problema és que es converteix en un residu. Al Mediterrani es dona una altíssima incidència, a l’estiu o hivern.
El 70% de la mortalitat de les tortugues marines del Mediterrani es deu a la ingesta de plàstics o per quedar embullades en ells. En totes les espècies que hem estudiat hi ha ingesta directa o acumulada de plàstics, en forma de fibres o fragments. També detectem microplàstics, és a dir, inferiors a 5 mil·límetres. No arribem als nanoplàstics, que serien inferiors a una micra i poden passar de l’intestí a la sang. En el 35% de les meduses hem trobat plàstics i en tonyines hem descobert taps sencers. El problema no és només que una espècie ingereixi plàstics, sinó que aquest s’acumula en l’ecosistema i en la cadena tròfica. I a la seva pròpia toxicitat s’afegeix el fet que el plàstic atreu altres contaminants emergents.
Va exposar que també trobem compostos farmacèutics, drogues sintètiques, restes cosmètiques i escombraries electròniques i nanotecnològica. Fins i tot hem trobat cocaïna en peixos. El plàstic és un greu problema, tal vegada el més visible, però no és l’únic.
Així mateix la Sra. Deudero també va comentar que s’haurien d’estudiar més els efectes que comporten menjar peixos que al seu torn mengen plàstics en la salut humana. No s’han investigat prou.
En el fons marí es diposita moltíssim plàstics. A 600 metres de profunditat hem vist imatges de fons que són autèntics abocadors. La mar és molt dinàmic, però el seu fons és molt estable. I es veuen plàstics mossegats. No cal enganyar-se. Podem veure o banyar-nos en una mar aparentment neta, però si traiem mostres i les analitzem, sempre apareixen plàstics. En qualsevol zona i moment. Per exemple, en una altra recerca en diferents arxipèlags mediterranis, resulta que Cabrera, verge i parc nacional, era el més contaminat per plàstics, fins i tot més que illes habitades. Cabrera no genera aquests residus, però li arriben. I no sols del nord d’Àfrica, com alguns suggereixen.
Estem modificant l’ecosistema i incidint en el metabolisme, la fisiologia i la reproducció de les espècies.
En Balears existeix un problema de capacitat de càrrega. És un territori insular i limitat amb superpoblació en la costa. Els visitants multipliquen per 16 la població resident. Hi ha molta gent a la platja i navegant, i també hi ha emissaris, però és que la mar rep plàstics fins i tot per l’aire. Una paperera o un contenidor ple prop de la costa aportarà més plàstics a la mar. I en els ports falta infraestructura per a la recepció de residus de les embarcacions. La disparitat competencial entre les administracions públiques en el medi marí tampoc ajuda.
Una vegada finalitzada la ponència va tenir lloc l’habitual debat entre la ponent i el públic tant assistent com el que va seguir la sessió a través del canal de youtube de la corporació.
En finalitzar el debat el president de la corporació va tancar l’acte agraint a la Professora Deudero la seva magnífica ponència.
Pot visualitzar la sessió científica en el canal de youtube de la corporació:
