{"id":6642,"date":"2025-05-29T17:41:20","date_gmt":"2025-05-29T17:41:20","guid":{"rendered":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/?p=6642"},"modified":"2025-06-08T17:23:08","modified_gmt":"2025-06-08T17:23:08","slug":"6642","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/2025\/05\/29\/6642\/","title":{"rendered":"03\/06\/2025: La dimensi\u00f3 energ\u00e8tica de l’\u00e9sser hum\u00e0"},"content":{"rendered":"\n

Dimarts passat, 3 de juny, va tenir lloc en la seu de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de les Illes Balears la sessi\u00f3 cient\u00edfica \u201cLa dimensi\u00f3 energ\u00e8tica de l’\u00e9sser hum\u00e0\u201d.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Va obrir l’acte el vicepresident de la corporaci\u00f3 M. Il\u00b7ltre. Sr. Lluis Masmiquel Comes, agraint a les autoritats i al p\u00fablic la seva assist\u00e8ncia i va cedir la paraula al M. Il\u00b7ltre. Sr. Pere Riutord Sbert perqu\u00e8 present\u00e9s el curr\u00edculum del ponent.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

La sessi\u00f3 cient\u00edfica va ser duta a terme pel Sr. Marti Ribas Medina, Director General d’Endesa a les illes Balears.
Les primeres paraules del Sr. Ribas van ser sobre l’hist\u00f2ric president d’Endesa i acad\u00e8mic numerari Felici\u00e0 Fuster que va titular en 1987 el seu discurs d’ingr\u00e9s en la RAMIB \u2018La cru\u00eflla energ\u00e8tica\u2019. Quina \u00e9s la cru\u00eflla energ\u00e8tica de 2025? Que va ser contestat pel M. Il\u00b7ltre. Sr. Jos\u00e9 Tom\u00e1s Monserrat.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Seguidament va prosseguir indicant que l’estat del benestar requereix sistemes energ\u00e8tics assequibles, segurs i sostenibles. El consens cient\u00edfic i d’organismes internacionals \u00e9s clar: l’electrificaci\u00f3 neta \u00e9s la soluci\u00f3 a aquesta demanda social i la base del progr\u00e9s de la humanitat. Avan\u00e7ar en l’electrificaci\u00f3 de la demanda d’energia permetr\u00e0 reduir els costos energ\u00e8tics del pa\u00eds, reduir la nostra depend\u00e8ncia energ\u00e8tica de tercers i reduir les nostres emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Aix\u00ed mateix va exposar que encara m\u00e9s del 75% de la demanda energ\u00e8tica \u00e9s f\u00f2ssil i, per tant, generadora d’emissions i dependent d’importacions d’altres pa\u00efsos. Les tecnologies necess\u00e0ries per a electrificar estan desenvolupades, s\u00f3n madures i a m\u00e9s s\u00f3n infinitament m\u00e9s eficients. Electrificar, per tant, no sols \u00e9s eliminar emissions f\u00f2ssils i ser independent energ\u00e8ticament parlant, \u00e9s reduir la nostra demanda global d’energia gr\u00e0cies a l’efici\u00e8ncia. Podrem fer m\u00e9s amb menys.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

El dia en qu\u00e8 Balears hagi eliminat els combustibles f\u00f2ssils i abast el 100% el\u00e8ctric, la demanda total d’energia de les Illes ser\u00e0 la meitat.
En els \u00faltims anys a Espanya s’ha accelerat enormement la inversi\u00f3 en renovables i el seu preu \u00e9s altament competitiu. En canvi, les inversions en les xarxes el\u00e8ctriques o en els sistemes d’emmagatzematge van massa lentes. Per exemple, les inversions en xarxes el\u00e8ctriques estan avui topades per una llei de 2013 a un 0,13% del PIB. Aquesta llei va poder tenir el seu sentit en un context en el qual Espanya havia de sortir d’una crisi econ\u00f2mica i contenir els seus costos.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Dotze anys m\u00e9s tard, en un altre context, \u00e9s una llei que frena el desenvolupament econ\u00f2mic del pa\u00eds i la modernitzaci\u00f3 de la seva ind\u00fastria. Igualment ocorre amb la taxa de retribuci\u00f3 financera de les xarxes: Espanya t\u00e9 la m\u00e9s baixa d’Europa i els diners t\u00e9 tend\u00e8ncia a anar all\u00ed on \u00e9s m\u00e9s ben remunerat. \u00c9s important que els qui tenen la responsabilitat de regular el sector energ\u00e8tic entenguin que invertir en xarxes \u00e9s crucial per al pa\u00eds i no encareix el cost de l’energia el\u00e8ctrica. Al contrari, el preu de l’electricitat podr\u00e0 baixar.
Quant al canvi clim\u00e0tic va explicar que a Balears depenem de l’exterior en un 96,7% de les nostres necessitats energ\u00e8tiques. Els vaixells que di\u00e0riament porten combustibles a les Illes, el gasoducte o l’enlla\u00e7 el\u00e8ctric amb la Pen\u00ednsula s\u00f3n els nostres cordons umbilicals energ\u00e8tics. Tenir una major taxa d’autosufici\u00e8ncia ha de ser prioritari i la independ\u00e8ncia energ\u00e8tica \u00e9s un valor en al\u00e7a per a garantir el benestar d’una societat.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

A m\u00e9s, el 93,7% de la nostra demanda d’energia final procedeix de fonts no renovables. S’estan fent passos importants en mat\u00e8ria de desplegament de renovables a les Illes. Ara b\u00e9, \u00e9s necessari fer m\u00e9s. Per a aix\u00f2 cal treballar en dues adreces: una \u00e9s la implantaci\u00f3 territorial i l’altra, la viabilitat econ\u00f2mica. El marc econ\u00f2mic actual per a desenvolupar renovables a Balears \u00e9s incert, no incentiva l’emmagatzematge, molt necessari per a acompanyar a les renovables, i sabem que amb l’arribada del segon enlla\u00e7 amb la Pen\u00ednsula canviar\u00e0, per\u00f2 no sabem com. L’actual escenari \u00e9s un fre a la inversi\u00f3 i terreny adobat per a l’especulaci\u00f3. Els agents volem c\u00f3rrer, per\u00f2 falten regles per a la carrera.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Per a finalitzar la sessi\u00f3 va comentar que \u00e9s evident que cal tractar d’ocupar tots els espais ja urbanitzats, per\u00f2 molts estudis posen de manifest que, fins i tot prioritzant l’\u00fas del s\u00f2l urbanitzat, aquest resulta insuficient per a escometre la descarbonitzaci\u00f3 i la independ\u00e8ncia energ\u00e8tica.
Rec\u00f3rrer a l’\u00fas compartit de s\u00f2l r\u00fastic \u00e9s una necessitat si volem descarbonitzar-nos i ser energ\u00e8ticament independents. Quant s\u00f2l r\u00fastic necessita compartir Balears amb el sector primari per a produir energia? Unes 3.500 hect\u00e0rees per a arribar a ser 100% renovables, el\u00e8ctrics i dependents de l’exterior en menys del 30%. Aix\u00f2 equival a un 0,7% de la superf\u00edcie total de Balears, en la qual, a m\u00e9s, poden i han de conviure activitats agr\u00e0ries, o fins i tot refugis de biodiversitat, com ja est\u00e0 ocorrent.
Cadasc\u00fa que valori si un 0,7% \u00e9s molt o poc, per\u00f2 no suposa, en absolut, ni cobrir les Illes de panells solars ni competir amb el sector primari. A canvi, haurem deixat d’emetre gasos d’efecte d’hivernacle i serem energ\u00e8ticament independents en m\u00e9s del 70%.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Una vegada finalitzada la sessi\u00f3 cient\u00edfica es duc a terme l’habitual col\u00b7loqui entre el ponent i el p\u00fablic assistent.
En finalitzar el debat el vicepresident de la corporaci\u00f3 va agrair al Sr. Ribas la seva magn\u00edfica pon\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Podeu visualitzar la sessi\u00f3 cient\u00edfica en el canal de youtube de la corporaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\n