{"id":5910,"date":"2024-05-11T11:33:19","date_gmt":"2024-05-11T11:33:19","guid":{"rendered":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/?p=5910"},"modified":"2024-05-13T15:15:37","modified_gmt":"2024-05-13T15:15:37","slug":"07-05-2024-resistencia-a-antibiotics-perspectives-ecologiques-i-evolutives","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/2024\/05\/11\/07-05-2024-resistencia-a-antibiotics-perspectives-ecologiques-i-evolutives\/","title":{"rendered":"07\/05\/2024: Resist\u00e8ncia a Antibi\u00f2tics: Perspectives Ecol\u00f2giques i Evolutives"},"content":{"rendered":"\n

Dia 7 de maig de 2024 es va celebrar en la seu acad\u00e8mica de Can Campaner la sessi\u00f3 cient\u00edfica Resist\u00e8ncia a Antibi\u00f2tics: Perspectives Ecol\u00f2giques i Evolutives.<\/p>\n\n\n\n

La sessi\u00f3 va ser duta a terme pel Dr. Fernando Baquero Mochales, Professor de recerca de l’Institut Ram\u00f3n y Cajal. Institut de Recerques Sanit\u00e0ries (IRYCIS). Servei de Microbiologia. Hospital Universitari Ram\u00f3n y Cajal.<\/p>\n\n\n\n

Va obrir l’acte el president de la RAMIB, Excm. Sr. Joan Besalduch Vidal, donant la benvinguda a la ponent, a les autoritats i al p\u00fablic present.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Va presentar a la ponent, el Dr. Antonio Oliver Palomo, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari S\u00f3n Espases, exposant el curr\u00edculum del ponent.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

El Dr. Baquero treballa en la resist\u00e8ncia dels bacteris des de 1968. Els riscos que es perceben s\u00f3n proporcionals als coneixements que es t\u00e9 sobre ells.<\/p>\n\n\n\n

El problema de la resist\u00e8ncia es va comen\u00e7ar a detectar als hospitals perqu\u00e8 la gent s’infectava sobretot all\u00ed. Per\u00f2 s\u00f3n persones amb d\u00e8ficit org\u00e0nic, estan malalts o molt malalts, o immunodeprimits, o s\u00f3n molt majors. Influeix aix\u00f2 i el fet que als hospitals hi ha m\u00e9s antibi\u00f2tics que en la resta d’espais naturals.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

En avan\u00e7ar en coneixement hem vist que \u00e9s un problema que va m\u00e9s enll\u00e0 dels hospitals i que afecta la comunitat humana en general. \u00c9s un problema cl\u00ednic, per\u00f2 est\u00e0 basat en laecologia microbiana global, que influeix en la composici\u00f3 de la nostra microbiota.<\/p>\n\n\n\n

Les persones sanes tenim bacteris resistents, estan en els animals i en el s\u00f2l, en l’aigua, a l’Ant\u00e0rtida tamb\u00e9 n’hi ha… \u00c9s un problema ecol\u00f2gic, universal i per aix\u00f2 s’emmarca en el terreny del One Health, d’una sola salut.<\/p>\n\n\n\n

Els bacteris van ser els primers \u00e9ssers vius fa 4.000 milions d’anys. Poden sobreviure a tot per una ra\u00f3 interessant, que s\u00f3n un n\u00famero infinit. Com hi ha tants bacteris, algunes s’adapten encara que la resta mori.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

El planeta \u00e9s un sol organisme compost per virus, bacteris, animals i humans. El sistema biol\u00f2gic del planeta est\u00e0 s\u00faper integrat i si alteres un, alteres a la resta.<\/p>\n\n\n\n

En Medicina la prevenci\u00f3 ha d’orientar-se a la contenci\u00f3 de les causes del frac\u00e0s terap\u00e8utic de les infeccions, qualsevol intervenci\u00f3 ha de considerar les bases poblacionals, ecol\u00f2giques i evolutives de la resist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Els antibi\u00f2tics maten als bacteris sensibles per\u00f2 sobreviuen les resistents, que es multipliquen i es disseminen. Hi ha selecci\u00f3 darwiniana perqu\u00e8 sobreviuen les resistents i augmenten el n\u00famero perqu\u00e8 les altres han deixat buit. I s\u00f3n capa\u00e7os de disseminar-se de persones a persones, a animals i sobretot al medi ambient, a trav\u00e9s d’aig\u00fces residuals, residus de granges\u2026 Moltes es peguen a les microbiopart\u00edculas d’argiles o terra, que estan a tot arreu i es poden expandir.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

La gran majoria no generen malalties. Gaireb\u00e9 tots els gens de resist\u00e8ncies que estan en els bacteris mai podran envair homes o animals. Aquests gens li serveixen per a la seva pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia en el medi ambient i un dels seus efectes secundaris seria la resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics.<\/p>\n\n\n\n

Els antibi\u00f2tics s\u00f3n com les fruits que estan en la part de baix d’un arbre, \u00e9s una cosa f\u00e0cil, que ja s’ha descobert. res diu que, amb una mica m\u00e9s d’esfor\u00e7, es pugui aconseguir m\u00e9s. Hi ha una quantitat enorme de subst\u00e0ncies antimicrobioanas que es poden treballar, una d’elles: la vacuna.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Una vegada finalitzada la pon\u00e8ncia es va obrir el torn obert de paraula habitual en el qual el p\u00fablic va poder plantejar diverses q\u00fcestions que van ser respostes pel ponent.<\/p>\n\n\n\n

En finalitzar el debat el president de la corporaci\u00f3 va tancar l’acte agraint a la ponent la seva magn\u00edfica pon\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Poden veure la sessi\u00f3 cient\u00edfica en el canal de youtube de la corporaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\n