{"id":4740,"date":"2023-06-18T21:48:14","date_gmt":"2023-06-18T21:48:14","guid":{"rendered":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/?p=4740"},"modified":"2023-07-10T21:43:44","modified_gmt":"2023-07-10T21:43:44","slug":"4740","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/2023\/06\/18\/4740\/","title":{"rendered":"04\/07\/2023: Demografia i epidemiologia en l’objectivaci\u00f3 de l’estat de salut. Metodologia estad\u00edstica i discurs m\u00e8dic de l’higienisme balear, segles XIX – XX."},"content":{"rendered":"\n

El dimarts dia 4 de juliol de 2023 va tenir lloc, en la seu de Ca Campaner, la sessi\u00f3 cient\u00edfica \u201cDemografia i epidemiologia en l’objectivaci\u00f3 de l’estat de salut. Metodologia estad\u00edstica i discurs m\u00e8dic de l\u2019higienisme balear, segles XIX-XX\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La sessi\u00f3 va ser duta a terme per la Dra. Joana Maria Pujadas Mora, professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora principal del Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Va obrir l’acte el president de la RAMIB, Excm. Sr. Dr. Joan Besalduch Vidal donant la benvinguda a la ponent, a les autoritats presents i al p\u00fablic que es va personar en la seu de la corporaci\u00f3.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

L’encarregat de presentar i exposar el curr\u00edculum de la ponent va ser l’acad\u00e8mic numerari M. Il\u00b7ltre. Sr. Joan March Noguera.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

La Dra. Punjadas va exposar com els cient\u00edfics mallorquins van utilitzar la demografia i l’epidemiologia per a determinar l’estat general de la salut p\u00fablica, obtenint indicadors. Als cient\u00edfics, i tamb\u00e9 als governants, els interessava tenir una poblaci\u00f3 saludable i detectar les malalties evitables.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Aix\u00ed mateix remarco que, en el segle XIX, Balears tenia la major esperan\u00e7a de vida a Espanya. A mitjan aquest segle, l’esperan\u00e7a de vida a les Illes era de 42 anys, quan a l’Espanya interior era de 30-32. Aix\u00f2 va fer que, per als nostres cient\u00edfics, la refer\u00e8ncia no fos Espanya, sin\u00f3 els pa\u00efsos europeus m\u00e9s avan\u00e7ats, que ja arribaven als 50 anys. La mortalitat infantil era igualment la m\u00e9s baixa de tota Espanya, la qual cosa al seu torn regulava l’esperan\u00e7a de vida.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Les causes per les quals l’esperan\u00e7a de vida a Balears era major que en la resta d’Espanya eren diverses. Tenim a la fi de segle XIX uns metges il\u00b7lustres, molt ben formats, que estan perfectament integrats en el circuit internacional del coneixement cient\u00edfic. Ten\u00edem una administraci\u00f3, malgrat no comptar amb massa mitjans, preocupada i sensibilitzada amb les q\u00fcestions sanit\u00e0ries. Cada municipi comptava amb un metge. Els convents eren una aut\u00e8ntica xarxa de serveis sanitaris. Les mesures d’higiene van ser implantant-se a poc a poc, es van consolidar les campanyes de vacunaci\u00f3 de la verola i el fet de ser illes ens va servir per a una baixa afectaci\u00f3 de les epid\u00e8mies. Sent illes, era f\u00e0cil tancar ports i aplicar cordons sanitaris, m\u00e9s efectius que en el continent. Despr\u00e9s de l’epid\u00e8mia de pesta en el Llevant de Mallorca en 1820, que va reduir a la meitat la poblaci\u00f3 de Sant Lloren\u00e7, a Espanya va haver-hi quatre grans brots de c\u00f2lera al llarg del segle XIX. A Balears nom\u00e9s va arribar un i es va concentrar \u00fanicament a Palma. Precisament l’epid\u00e8mia de pesta de 1820 va ser un catalitzador a les Illes de les mesures d’higiene i salut p\u00fablica. En el que s\u00ed que arribem tard va ser en l’enderrocament de les muralles de Palma.<\/p>\n\n\n\n

En el mateix sentit tamb\u00e9 va destacar que l’alimentaci\u00f3 era m\u00e9s rica, en el sentit de nutritiva, que en altres llocs d’Espanya. Balears va tenir el seu proc\u00e9s d’industrialitzaci\u00f3, per\u00f2 el proletariat de les Illes no va perdre el contacte amb la terra. Vull dir que molts dels treballadors industrials no van deixar de tenir la seva petita parcel\u00b7la o hort, del qual obtenien aliments sans i frescos. Res a veure amb el proletari barcelon\u00ed o angl\u00e8s, que \u00fanicament comptava amb el seu salari per a obtenir aliments.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

En el segle XIX, els cinquens de Balears eren els m\u00e9s alts d’Espanya per la seva millor alimentaci\u00f3. Evidentment, aquesta dada nom\u00e9s es refereix a la poblaci\u00f3 masculina.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 va exposar que amb la marxa dels emigrants, va haver-hi menys pressi\u00f3 demogr\u00e0fica i m\u00e9s recursos a repartir. Una altra q\u00fcesti\u00f3 en la qual incidien els nostres cient\u00edfics era en el benigne del nostre clima i per aix\u00f2 calia acostar-se a l’esperan\u00e7a de vida dels pa\u00efsos europeus, amb unes condicions molt pitjors.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

La pon\u00e8ncia va ser seguida amb gran inter\u00e8s pel p\u00fablic assistent finalitzant amb l’habitual col\u00b7loqui entre el p\u00fablic assistent i els intervinents.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Pot visualitzar la sessi\u00f3 cient\u00edfica en el canal de youtube de la corporaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\n