{"id":4573,"date":"2023-04-24T20:42:24","date_gmt":"2023-04-24T20:42:24","guid":{"rendered":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/?p=4573"},"modified":"2023-05-10T20:23:11","modified_gmt":"2023-05-10T20:23:11","slug":"4573","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/2023\/04\/24\/4573\/","title":{"rendered":"02\/05\/2023: Alteraci\u00f3 de xarxes funcionals en el proc\u00e9s de la malaltia d’Alzheimer"},"content":{"rendered":"\n

El dimarts dia 2 de maig de 2023 va tenir lloc, en la seu de Can Campaner, la sessi\u00f3 cient\u00edfica \u201cAlteraci\u00f3 de xarxes funcionals en el proc\u00e9s de la malaltia d’Alzheimer\u201d.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Va obrir l’acte el president de la RAMIB, Excm. Sr. Dr. Joan Besalduch Vidal i va presentar al ponent el M. Il\u00b7ltre. Sr. Claudio Mirasso Santos.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

La pon\u00e8ncia va ser duta a terme pel Dr. Fernando Maestu Unturbe, Director del Centre de Neuroci\u00e8ncia Cognitiva i Computacional de la Universitat Complutense de Madrid. Catedr\u00e0tic de la Universitat Complutense de Madrid.<\/p>\n\n\n\n

La recerques del Dr. Maestu se centren en l’estudi de la mem\u00f2ria humana i l’oblit.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

El ponent va explicar que les xarxes funcionals del cervell s\u00f3n l’activitat neuronal, a l’intercanvi d’informaci\u00f3 o comunicacions entre les neurones, que \u00e9s el que sustenta la mem\u00f2ria, l’atenci\u00f3 o la percepci\u00f3. Aix\u00f2 s\u00f3n les xarxes cerebrals.<\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s de la magnetoencefalografia amb la qual es mesura l’activitat magn\u00e8tica del cervell i les relacions entre regions cerebrals permet coneix en quina mesura afecten aquesta malaltia. Aix\u00f2 ens permet saber si alg\u00fa t\u00e9 un estat patol\u00f2gic, normal o est\u00e0 iniciant un proc\u00e9s de la malaltia i en quin estadi es troba. L’Alzheimer passa per diferents etapes.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Aix\u00ed mateix va exposar que existeixen biomarcadors en sang de prote\u00efnes relacionades amb aquesta malaltia que es poden obtenir amb una an\u00e0lisi. La idea \u00e9s que es puguin fer prediccions amb molt de temps d’antelaci\u00f3 per\u00f2 sempre ser\u00e0 una probabilitat, no precisa al 100% perqu\u00e8 en medicina, en general, aquest tipus de coses no funcionen. Encara queda temps per a arribar a aquest punt, est\u00e0 en fase d’assaig cl\u00ednic.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 va comentar que hi ha persones m\u00e9s propenses a desenvolupar Alzheimer. Se suposa que els portadors del gen apoE4 tenen m\u00e9s risc, per\u00f2 no t\u00e9 per qu\u00e8 perqu\u00e8 no \u00e9s una malaltia gen\u00e8ticament determinada, com moltes altres. Estudiem molt a les persones amb aquesta gen\u00e8tica. Tamb\u00e9 ens fixem en els familiars dels quals pateixen la malaltia. I, si ajuntem aquests dos factors, el risc s’incrementa una mica m\u00e9s.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Referent a l’edat va indicar que \u00e9s el que m\u00e9s incideix, quanta m\u00e9s edat, m\u00e9s probabilitat. Tamb\u00e9 est\u00e0 el mal estil de vida. Les persones que fan una vida sedent\u00e0ria, que mengen hidrats i greixos saturats, o poca estimulaci\u00f3 cognitiva, s\u00f3n m\u00e9s vulnerables a patir gaireb\u00e9 qualsevol malaltia.<\/p>\n\n\n\n

L’evid\u00e8ncia diu que 150 minuts d’activitat f\u00edsica, la dieta mediterr\u00e0nia i una alta activitat cognitiva protegeix i retarda la malaltia una d\u00e8cada. Un canvi en l’estil de vida, pot modificar la tend\u00e8ncia. Si la mitjana d’inici del desenvolupament de l’Alzheimer s\u00f3n els 75 anys i el retardes una d\u00e8cada, igual no la patir\u00e0s. De mitjana ens morim als 85.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

En la pon\u00e8ncia tamb\u00e9 va parlar sobre els tractaments i la possibilitat de curaci\u00f3. Cap dels tractaments que estan en el mercat i s’investiguen donen aparen\u00e7a que es curi. El f\u00e0rmac Lecanemab \u00e9s l’\u00faltim aprovat als EUA i t\u00e9 un 25% d’efic\u00e0cia que \u00e9s una cosa molt baixa per\u00f2 s’admet perqu\u00e8 no tenim res m\u00e9s. Pot retardar-se amb f\u00e0rmacs i un bon estil de vida.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha una s\u00e8rie de prote\u00efnes problem\u00e0tiques com la beta amiloide i la tau, en les quals s’han fixat sempre les ter\u00e0pies, que quan estan alterades o s’acumulen poden tenir efectes t\u00f2xics sobre l’activitat cerebral. La seva pres\u00e8ncia altera les xarxes i hi ha una mort cel\u00b7lular progressiva i p\u00e8rdua de mem\u00f2ria.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Quant a l’evoluci\u00f3 de la malaltia va comentar que hi ha un estadi precl\u00ednic de persones normals amb vida normal, sense s\u00edmptomes, per\u00f2 s\u00ed caracter\u00edstiques neuropatol\u00f2giques. Despr\u00e9s s’arriba a l’estat cl\u00ednic amb problemes de mem\u00f2ria i biomarcadors ja alterats, i finalment l’estat de dem\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

La pon\u00e8ncia va ser seguida amb gran inter\u00e8s pel p\u00fablic assistent finalitzant amb l’habitual col\u00b7loqui amb el p\u00fablic assistent.<\/p>\n\n\n\n

Pot visualitzar la pon\u00e8ncia en el canal de youtube de la corporaci\u00f3 clicant en el seg\u00fcent enlla\u00e7:<\/p>\n\n\n\n

\n