{"id":4409,"date":"2023-02-10T13:52:40","date_gmt":"2023-02-10T13:52:40","guid":{"rendered":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/?p=4409"},"modified":"2023-03-12T12:23:43","modified_gmt":"2023-03-12T12:23:43","slug":"4409","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/2023\/02\/10\/4409\/","title":{"rendered":"23\/02\/2023: Contaminaci\u00f3 per pl\u00e0stics en el mar, un problema global"},"content":{"rendered":"\n

El passat 23 de febrer de 2023, es va celebrar en la seu de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de les Illes Balears la sessi\u00f3 cient\u00edfica \u201cPl\u00e0stic en la mar, un problema global\u201d organitzada conjuntament per la RAMIB i el Col\u00b7legi Oficial de Bi\u00f2legs de les Illes Balears.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

El president de la RAMIB, Joan Besalduch Vidal, va obrir l’acte agraint a la conferenciant, a les autoritats i al p\u00fablic la seva assist\u00e8ncia<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Va presentar a la ponent, representant al Col\u00b7legi Oficial de Bi\u00f2legs dels Illes Balears, el Sr. Pere Cresp\u00ed Salom, exposant el curr\u00edculum de la ponent.<\/p>\n\n\n\n

La sessi\u00f3 cient\u00edfica va ser duta a terme per la professora Salut Deudero Company, reconeguda bi\u00f2loga i ec\u00f2loga marina. Va ser la primera directora del Centre Oceanogr\u00e0fic (Institut Espanyol d’Oceanografia-Consell Superior de Recerques Cient\u00edfiques) on ara \u00e9s professora de recerca.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

La professora Deudero va explicar, entre diverses coses, que els pl\u00e0stics s\u00f3n un problema global, per\u00f2 al Mediterrani el sofrim especialment. El Mediterrani \u00e9s una conca tancada. Tot el que entra o es crea en ell \u00e9s dif\u00edcil que surti. D’una banda, tenim una mar superpoblada i, per l’altre, el pl\u00e0stic, com a material, compleix molt b\u00e9 la seva funci\u00f3. \u00c9s resistent, persistent, mal\u00b7leable i est\u00e0 a tot arreu. El problema \u00e9s que es converteix en un residu. Al Mediterrani es dona una alt\u00edssima incid\u00e8ncia, a l’estiu o hivern.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

El 70% de la mortalitat de les tortugues marines del Mediterrani es deu a la ingesta de pl\u00e0stics o per quedar embullades en ells. En totes les esp\u00e8cies que hem estudiat hi ha ingesta directa o acumulada de pl\u00e0stics, en forma de fibres o fragments. Tamb\u00e9 detectem micropl\u00e0stics, \u00e9s a dir, inferiors a 5 mil\u00b7l\u00edmetres. No arribem als nanopl\u00e0stics, que serien inferiors a una micra i poden passar de l’intest\u00ed a la sang. En el 35% de les meduses hem trobat pl\u00e0stics i en tonyines hem descobert taps sencers. El problema no \u00e9s nom\u00e9s que una esp\u00e8cie ingereixi pl\u00e0stics, sin\u00f3 que aquest s’acumula en l’ecosistema i en la cadena tr\u00f2fica. I a la seva pr\u00f2pia toxicitat s’afegeix el fet que el pl\u00e0stic atreu altres contaminants emergents.<\/p>\n\n\n\n

Va exposar que tamb\u00e9 trobem compostos farmac\u00e8utics, drogues sint\u00e8tiques, restes cosm\u00e8tiques i escombraries electr\u00f2niques i nanotecnol\u00f2gica. Fins i tot hem trobat coca\u00efna en peixos. El pl\u00e0stic \u00e9s un greu problema, tal vegada el m\u00e9s visible, per\u00f2 no \u00e9s l’\u00fanic.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Aix\u00ed mateix la Sra. Deudero tamb\u00e9 va comentar que s’haurien d’estudiar m\u00e9s els efectes que comporten menjar peixos que al seu torn mengen pl\u00e0stics en la salut humana. No s’han investigat prou.<\/p>\n\n\n\n

En el fons mar\u00ed es diposita molt\u00edssim pl\u00e0stics. A 600 metres de profunditat hem vist imatges de fons que s\u00f3n aut\u00e8ntics abocadors. La mar \u00e9s molt din\u00e0mic, per\u00f2 el seu fons \u00e9s molt estable. I es veuen pl\u00e0stics mossegats. No cal enganyar-se. Podem veure o banyar-nos en una mar aparentment neta, per\u00f2 si traiem mostres i les analitzem, sempre apareixen pl\u00e0stics. En qualsevol zona i moment. Per exemple, en una altra recerca en diferents arxip\u00e8lags mediterranis, resulta que Cabrera, verge i parc nacional, era el m\u00e9s contaminat per pl\u00e0stics, fins i tot m\u00e9s que illes habitades. Cabrera no genera aquests residus, per\u00f2 li arriben. I no sols del nord d’\u00c0frica, com alguns suggereixen.<\/p>\n\n\n\n

Estem modificant l’ecosistema i incidint en el metabolisme, la fisiologia i la reproducci\u00f3 de les esp\u00e8cies.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

En Balears existeix un problema de capacitat de c\u00e0rrega. \u00c9s un territori insular i limitat amb superpoblaci\u00f3 en la costa. Els visitants multipliquen per 16 la poblaci\u00f3 resident. Hi ha molta gent a la platja i navegant, i tamb\u00e9 hi ha emissaris, per\u00f2 \u00e9s que la mar rep pl\u00e0stics fins i tot per l’aire. Una paperera o un contenidor ple prop de la costa aportar\u00e0 m\u00e9s pl\u00e0stics a la mar. I en els ports falta infraestructura per a la recepci\u00f3 de residus de les embarcacions. La disparitat competencial entre les administracions p\u00fabliques en el medi mar\u00ed tampoc ajuda.<\/p>\n\n\n\n

Una vegada finalitzada la pon\u00e8ncia va tenir lloc l’habitual debat entre la ponent i el p\u00fablic tant assistent com el que va seguir la sessi\u00f3 a trav\u00e9s del canal de youtube de la corporaci\u00f3.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

En finalitzar el debat el president de la corporaci\u00f3 va tancar l’acte agraint a la Professora Deudero la seva magn\u00edfica pon\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Pot visualitzar la sessi\u00f3 cient\u00edfica en el canal de youtube de la corporaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\n