{"id":3570,"date":"2022-04-19T07:32:00","date_gmt":"2022-04-19T07:32:00","guid":{"rendered":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/?p=3570"},"modified":"2022-05-11T11:09:45","modified_gmt":"2022-05-11T11:09:45","slug":"3570","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/2022\/04\/19\/3570\/","title":{"rendered":"03\/05\/2022: Breu hist\u00f2ria dels llatzarets a la mediterr\u00e0nia occidental"},"content":{"rendered":"

Sessi\u00f3 cient\u00edfica. – Dia 3 de maig de 2022 es va celebrar a la seu acad\u00e8mica de Can Campaner la sessi\u00f3 cient\u00edfica \u201cBreu hist\u00f2ria dels llatzarets a la mediterr\u00e0nia occidental\u201d.<\/p>\n

Va presentar al conferenciant l\u2019acad\u00e8mic numerari M. Il. Sr. Pere Riutord Sbert, i va moderar el col\u00b7loqui el Sr. Vicepresident de la RAMIB M. Il. Sr. Arturo L\u00f3pez Gonz\u00e1lez.<\/p>\n

\"\" \"\"<\/p>\n

La pon\u00e8ncia va ser portada a c\u00e0rrec pel Dr. Joan Enric Vilardell Santacana, Arquitecte resident a l\u2019illa de Menorca.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El ponent va presentar el que a continuaci\u00f3 es resumeix:<\/p>\n

L’any 1347, una flota genovesa de dotze galeres que fugia de la invasi\u00f3 t\u00e0rtara de Crimea va arribar al port sicili\u00e0 de Messina. Aquelles naus eren portadores d’un virus que en el
breu per\u00edode de quatre anys va fer morir una tercera part de la poblaci\u00f3 europea, en
una pand\u00e8mia coneguda com la Pesta Negra, tamb\u00e9 anomenada bub\u00f2nica; o mal de gl\u00e0nola, en catal\u00e0. Convertides en focus de propagaci\u00f3 cap a l’interior del territori, la pesta entrava per les grans ciutats portu\u00e0ries del Mediterrani a trav\u00e9s de les rutes comercials, escampant la mort pel continent.<\/p>\n

Amb els aparells pol\u00edtics paralitzats, els europeus van patir una completa desorganitzaci\u00f3 social i econ\u00f2mica. Per salvar la vida, molts van fugir de la ciutat, per\u00f2 el gran \u00e8xode es produ\u00ed en el m\u00f3n rural per l’abandonament del camp i la desaparici\u00f3 de pobles amb importants repercussions sobre la butxaca de la noblesa mancada de bra\u00e7os per treballar la terra.<\/p>\n

Per\u00f2 els homes d’aquells temps, que no podien comprendre la naturalesa d’aquell mal, sospitaven que la malaltia era tramesa per l’aire, passant d’unes persones vers altres per via respirat\u00f2ria. Reprenent teories de l’Antiguitat, en considerava l’exist\u00e8ncia de miasmes sorgits de la humitat de l’aire. La prevenci\u00f3 passava, doncs, per l’a\u00efllament dels afectats.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A tal fi, van sorgir institucions sanit\u00e0ries espec\u00edfiques inicialment lligades al m\u00f3n religi\u00f3s i es van fer construir edificis per a la reclusi\u00f3 en r\u00e8gim de quarantena de persones, animals i mercaderies als principals ports mediterranis i atl\u00e0ntics, per\u00f2 tamb\u00e9 a ciutats de l’interior.<\/p>\n

El primer llatzeret fou aixecat a la llacuna de Ven\u00e8cia, en 1423, en un illot abandonat on s’al\u00e7ava un antic monestir amb una capella consagrada a Santa Maria de Natzaret, delegant la gesti\u00f3 als eremites agustinians de la ve\u00efna illa de San Lazzaro, on s’havia recl\u00f2s als afectats per la lepra. Reservada la part antiga a l’administraci\u00f3 del centre, la resta de l’illot fou “dividida i subdividida en gran nombre d’apartaments, grans i petits, per a la recepci\u00f3 de passatges amb entrades separades i cada filera d’ells amb pati obert al seu front” (Howard, 1791).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A partir del primer llatzeret de Ven\u00e8cia, altres ports del Mediterrani iniciaren la construcci\u00f3 dels seus recintes, destacant els principals de G\u00e8nova, Liorna, Trieste i Marsella, destinats a l’allotjament de passatgers i mercaderies arribades amb vaixells afectats per brots epid\u00e8mics a bord. Altres ports del litoral mediterrani, principalment aquells empla\u00e7ats a les illes, tamb\u00e9 van seguir l’exemple dotant-se dels respectius llatzerets. S\u00f3n els casos de La Valletta, C\u00e0ller, Ajaccio, Messina, etc.<\/p>\n

En aquest context, ni l’administraci\u00f3 austr\u00edaca ni la borb\u00f2nica van promoure cap pol\u00edtica sanit\u00e0ria efectiva en l’\u00e0mbit de l’estat espanyol. Fins a finals del segle XVIII, la prevenci\u00f3 sanit\u00e0ria en els ports peninsulars depenia, com en altres pa\u00efsos, de les iniciatives locals.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per\u00f2 sota la pol\u00edtica centrista iniciada per Felip V es van declarar Barcelona i Cadis ports d’entrada mar\u00edtima al pa\u00eds tot creant la Junta Suprema de Sanidad del Reyno, amb delegacions als principals ports costaners. Tanmateix, l’abs\u00e8ncia de llatzerets no es podia compensar amb la instal\u00b7laci\u00f3 de petits barracons encerclats de tanques de pedra, fusta o filferro. En aquestes condicions, i malgrat les successives reclamacions de les administracions locals, les quarantenes es solien realitzar a bord dels propis vaixells. \u00c9s prou indicatiu el cas de Barcelona, amb la solit\u00e0ria pres\u00e8ncia d’un aixopluc mancat d’un moll d’embarcament en l’\u00e0mbit costaner de Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als, al costat del cementeri de l’Est.<\/p>\n

No era diferent la situaci\u00f3 a les Illes Balears que, ja des del segle XV, disposaren de les corresponents institucions sanit\u00e0ries o juntes de Morberia, tamb\u00e9 mancades d\u2019instal\u00b7lacions eficients, sovint provisionals, per a la ventilaci\u00f3 de mercaderies i el confinament de passatgers. Centralitzada la pol\u00edtica sanit\u00e0ria a Palma de Mallorca, s’habilitaren la cala de Porto Pi i la coneguda Torre de Paraires com a llocs de quarantena. No ser\u00e0 fins a mitjans del segle XVII que s’alci un llatzeret a Palma, en un paratge pr\u00f2xim a les muralles de la ciutat, avui anomenat \u201cJardins de la Quarantena\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La greu mortaldat causada per l’epid\u00e8mia pest\u00edfera de Marsella i la Proven\u00e7a l’any 1720, unida a la negligent pol\u00edtica sanit\u00e0ria de Junta de Palma que centralitzava el control sanitari insular, va condu\u00ed a l’habilitaci\u00f3 portu\u00e0ria d’Alc\u00fadia en 1755 i a la construcci\u00f3 d’un petit llatzeret de planta rectangular de 60×40 m (Cort\u00e9s Verdaguer, 2011).<\/p>\n

Recuperada l’illa de Menorca, la monarquia borb\u00f2nica apost\u00e0 per la construcci\u00f3 del Gran Llatzeret Mar\u00edtim Espanyol en el port de Ma\u00f3, tot imposat la quarantena en aquesta rada a tot vaixell procedent de llocs sospitosos de contagi abans de ser adm\u00e8s a qualsevol altre port espanyol.<\/p>\n

Aix\u00ed les coses, amb la posada en marxa del llatzeret maon\u00e8s en 1817, els llatzerets de Palma, Alc\u00fadia i S\u00f3ller (1850) redu\u00efren la seva activitat a la funci\u00f3 d’allotjar temporalment a navegants i mariners. L\u2019aparici\u00f3 en s\u00f2l europeu de noves epid\u00e8mies degudes al c\u00f2lera i la febre groga accelerar\u00e0 la construcci\u00f3 de llatzerets al llarg del segle XIX, especialment en el litoral atl\u00e0ntic. A la fi de la cent\u00faria, els avan\u00e7os de la microbiologia, els acords internacionals i el descobriment de les vacunes van fer innecessaris els llatzerets. Abandonats i en estat de runa, els conjunts mallorquins, igual que la major part dels llatzerets mediterranis, foren destru\u00efts o mutilats per les necessitats imposades pel creixement residencial i del comer\u00e7 mar\u00edtim al llarg del segle<\/p>\n

La major part d\u2019aquells que han sobreviscut, foren reconvertits per a l\u2019\u00fas militar o rehabilitats com a centres culturals de titularitat p\u00fablica o privada al servei de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La pon\u00e8ncia va ser seguida amb gran inter\u00e8s pel p\u00fablic assistent finalitzant amb l’habitual debat posterior a les pon\u00e8ncies.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Pot visualitzar la sessi\u00f3 cient\u00edfica en el canal de youtube de la corporaci\u00f3 seguint el seg\u00fcent enlla\u00e7:<\/p>\n\n\n

\n