Les persones no mengem per impuls. L’acte de menjar varia segons el nostre gust, educaci\u00f3, gen\u00e8tica i incl\u00fas la hist\u00f2ria, de fet dos moments hist\u00f2rics en la humanitat han influ\u00eft en la nostra manera d’alimentar-nos com han estat el descobriment del foc, on vam aprendre que els aliments tenien un altre sabor i es digerien millor. I la globalitzaci\u00f3 dels aliments, alguna cosa que succeeix des de fa milers d’anys.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u0093Quan van arribar els Fenicis a Espanya van introduir un arbre anomenat olivera que donava com a fruit l’oliva, el qual va canviar la nostra forma de cuinar i d’alimentar-nos\u0094, aix\u00ed ho va explicar el professor Josep A. Tur Mar\u00ed, Doctor en Farm\u00e0cia per la Universitat de Barcelona, Catedr\u00e0tic de Fisiologia de la UIB, Director del Departament de Biologia Fonamental i Ci\u00e8ncies de la Salut de la UIB, en la confer\u00e8ncia que va oferir en la Reial Acad\u00e8mia de Medicina dels Illes Balears, titulada Per qu\u00e8 menjam el que menjam?<\/p>\n
\u00a0Per posar un altre exemple, el pl\u00e0tan de Can\u00e0ries t\u00e9 el seu origen a l’\u00c0sia Central, \u0093es pot pensar que les bananes pertanyen al continent americ\u00e0 per\u00f2 no \u00e9s cert, el pl\u00e0tan i la banana \u00e9s el mateix i provenen d’\u00c0sia\u0094. <\/p>\n
\u00c9s a dir, que quan menjam el bagatge dels nostres avantpassats est\u00e0 present, des del punt de vista cient\u00edfic tot t\u00e9 una ra\u00f3 de ser i res \u00e9s a l’atzar, \u0093aprenem del que som i del que hem experimentat al llarg de la hist\u00f2ria. Per tant, si coneixem la nostra hist\u00f2ria aprendrem a no cometre errors\u0094. <\/p>\n
Entre els aliments que m\u00e9s anys d’hist\u00f2ria tenen es troba el pa. Tal com ho coneixem es remunta a l’any 50 aC. Les primeres blateres es van originar a Mesopot\u00e0mia i despr\u00e9s a Egipte, d’all\u00e0 es van estendre a la resta de pa\u00efsos.<\/p>\n
El iogurt t\u00e9 5.000 anys d’hist\u00f2ria. Va ser inventat a Bulg\u00e0ria i es reservava per als nins i les parteres, \u0093en el Mediterrani la llet tenia un component end\u00e8mic que provocava l’anomenada febre de Malta, per tant si es quallava la llet es podia prendre sense perjudici algun, aix\u00ed van sorgir les quallades, els iogurts i els formatges\u0094. <\/p>\n
El professor Tur va narrar algunes de les hist\u00f2ries dels aliments m\u00e9s curioses i que han marcat a la humanitat, per exemple la forquilla va ser inventada pels Bizantins per\u00f2 no ser\u00e0 fins al segle XVII quan gr\u00e0cies al matrimoni d’una princesa bizantina amb un noble veneci\u00e0 arrib\u00e9s fins a Europa com a dot de la princesa. Aquest curi\u00f3s invent no va estar exempt de pol\u00e8mica, ja que les persones no estaven acostumades a ficar-ho a la boca, no afinaven i es produ\u00efen ferides, en conseq\u00fc\u00e8ncia l’Esgl\u00e9sia tenia a la forquilla com un invent diab\u00f2lic. cal destacar, que la primera f\u00e0brica de forquilles a Espanya va n\u00e9ixer al segle XVIII a la ciutat de Barcelona.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
En l’actualitat continuam amb la globalitzaci\u00f3 dels aliments, i fins fa 10 anys a Espanya era gaireb\u00e9 impossible menjar soia, avui dia el cas estrany \u00e9s no tenir-la en algun plat d’amanida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les persones no mengem per impuls. L’acte de menjar varia segons el nostre gust, educaci\u00f3, gen\u00e8tica i incl\u00fas la hist\u00f2ria, de fet dos moments hist\u00f2rics en la humanitat han influ\u00eft […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=190"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":999,"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190\/revisions\/999"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=190"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=190"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=190"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}