{"id":89,"date":"2015-02-07T22:10:08","date_gmt":"2015-02-07T22:10:08","guid":{"rendered":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/historiaes\/"},"modified":"2020-02-03T03:16:25","modified_gmt":"2020-02-03T03:16:25","slug":"historiaes","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/historiaes\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"<div id=\"td_uid_1_6a138a23a9e16\" class=\"tdc-row\"><div class=\"vc_row td_uid_1_6a138a23a9e1d_rand  wpb_row td-pb-row\" >\n<style scoped>\n\n\/* custom css *\/\n.td_uid_1_6a138a23a9e1d_rand {\r\n                    min-height: 0;\r\n                }\n<\/style><div class=\"vc_column td_uid_2_6a138a23aa16a_rand  wpb_column vc_column_container tdc-column td-pb-span8\">\n<style scoped>\n\n\/* custom css *\/\n.td_uid_2_6a138a23aa16a_rand {\r\n                    vertical-align: baseline;\r\n                }\n<\/style><div class=\"wpb_wrapper\">[vc_text_separator title=&#8221;Hist\u00f2ria&#8221; color=&#8221;sandy_brown&#8221; style=&#8221;dotted&#8221;][vc_column_text]<span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 8pt;\"><img decoding=\"async\" class=\"alignnone\" style=\"display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;\" src=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/historia-1.jpg\" alt=\"\" \/><\/span>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"text-decoration: underline;\"><em><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 12pt;\">Antecedents remots<\/span><\/em><\/span><\/strong><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">L&#8217;Acad\u00e8mia M\u00e8dico-Pr\u00e0ctica de Mallorca, creada el 1788 \u00e9s l&#8217;antecedent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de les Illes Balears. Anteriorment s&#8217;havien fundat a Espanya altres, com la Regia Societat de Medicina y Ciencias de Sevilla, que va ser constitu\u00efda el 1697 i els estatuts de la qual van ser aprovats per la Real C\u00e9dula del 25 de maig del 1700. El 1731, el Claustro de la Universidad de Valladolid va gestar la formaci\u00f3 d&#8217;una Academia M\u00e9dica que va ser aprovada aquest mateix any, per\u00f2 va desapar\u00e8ixer el 1740. A Madrid, diversos intel\u00b7lectuals que es reunien a la llibreria de Jos\u00e9 Hortega y Hern\u00e1ndez, acreditat professor de Farm\u00e0cia, van fundar una societat a la qual van posar el nom de Tertulia Literaria M\u00e9dica. Aquesta tert\u00falia va ser la que el 1734, despr\u00e9s de l&#8217;aprovaci\u00f3 dels seus estatuts per Felip V, es va convertir en l&#8217;Academia M\u00e9dica Matritense.<\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">El 1783 es va crear a Cartagena una altra instituci\u00f3 similar, que a l&#8217;any seg\u00fcent va obtenir l&#8217;aprovaci\u00f3 del Capit\u00e0 General i Governador de la Pla\u00e7a. El 1770 els metges de Barcelona van aconseguir el perm\u00eds per a formar una Acad\u00e8mia M\u00e8dica, per\u00f2 fins setze anys despr\u00e9s el Rei no va sancionar els seus estatuts. Han quedat poques dades de l&#8217;Academia M\u00e9dica de Granada encara que, pels estudis de G\u00f3mez Entralla, es pot deduir que va existir abans de 1787. Aquests s\u00f3n els \u00fanics precursors espanyols que es coneixen de l&#8217;Acad\u00e8mia de Mallorca. Tanmateix cal recordar tamb\u00e9 que a M\u00e0laga Manuel Fern\u00e1ndez Barea va crear, el 1752, una Academia de Ciencias Naturales y Buenas Letras en la qual els metges van participar de forma majorit\u00e0ria. <\/span><\/p>\r\n<span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\"> Pel que fa a Mallorca, el 1786 el Rector de la Universitat, a inst\u00e0ncies de la Reial Societat Econ\u00f2mica d&#8217;Amics del Pa\u00eds, va dirigir a tots els metges de Palma una convocat\u00f2ria per a fundar una Acad\u00e8mia M\u00e8dico-Pr\u00e0ctica; la proposta va aconseguir una r\u00e0pida i massiva adhesi\u00f3. Per a redactar les seves normes de funcionament van ser elegits el protom\u00e8dic Antoni Vives, els catedr\u00e0tics Rafel Evinent i Antoni Pau Tugores, aix\u00ed com el metge Francesc Alemany. Una vegada examinats i corregits els estatuts, van ser proposats per la citada Reial Societat i es van aprovar en el Consell del 20 d&#8217;agost de 1787. El Rei Carles III va signar la Reial C\u00e8dula Fundacional de l&#8217;Acad\u00e8mia l&#8217;11 de desembre de 1788.<\/span>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">Els estatuts comencen amb una declaraci\u00f3 metodol\u00f2gica profundament antisistem\u00e1tica: &#8220;Es constante que la Medicina jam\u00e1s ha llegado al grado de perfecci\u00f3n de que era capaz por el camino del sistema, antes deve solo sus adelantamientos \u00e0 la experiencia, quien la fund\u00f3; de ahi es, que son tan recomendables, y necesarias las Academias para investigar la naturaleza, y sus arcanos con el devido discernimiento, y s\u00f3lida cr\u00edtica, caminando por la misma senda experimental, que abrieron los Antiguos, y mejoraron tantos Modernos&#8221;. <\/span><\/p>\r\n<span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\"> Els deu primers articles assenyalen les obligacions dels acad\u00e8mics, consistents fonamentalment en presentar observacions sobre alguna malaltia interessant, remetre informes sanitaris setmanals, confeccionar taules metodol\u00f2giques-m\u00e8diques i reunir-se en cas d&#8217;epid\u00e8mia per a intentar trobar els millors mitjans per a dominar-la. En els articles XI a XXIX s&#8217;assenyalen els drets i els deures dels c\u00e0rrecs que han d&#8217;existir en l&#8217;Acad\u00e8mia: President, Vicepresident, dos Secretaris, un Censor, dos zeladors i quatre Examinadors. Els articles XXX a XXXIV es refereixen als socis i estableixen molt clarament que no es podr\u00e0 exercir la medicina sense ser membre de l&#8217;Acad\u00e8mia. Per als que es graduassin en el Col\u00b7legi de Medicina i volguessin entrar a formar part de l&#8217;Acad\u00e8mia era necessari practicar dos anys a l&#8217;hospital, haver freq\u00fcentat les juntes acad\u00e8miques i, finalment, passar un examen. En els articles XXXV a XLV es dicten les normes a seguir en les juntes, que eren de tres classes: &#8220;liter\u00e0ries&#8221;, de periodicitat setmanal, &#8220;generals&#8221;, que tenien lloc una vegada a l&#8217;any i &#8220;particulars&#8221;, celebrades quan el President ho estimava oport\u00fa.<\/span>\r\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 8pt;\"> <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"font-size: 13.3333px; display: block; margin: 2px auto;\" src=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/IMG_3554.jpg\" alt=\"\" width=\"301\" height=\"378\" \/><\/span><span style=\"font-size: 8pt;\"><em><span style=\"font-family: verdana, geneva;\">Francisco Ferrer y Cassa\u00a0<\/span><\/em><\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">Els primers anys d&#8217;aquesta instituci\u00f3 n<span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 13.3333px; text-align: justify;\">o van ser pl\u00e0cids\u00a0<\/span>. En la primera elecci\u00f3 el 23 de maig de 1789, va sortir electe com a President Antoni Vives i Mayol. Quan es va celebrar la segona elecci\u00f3, a l&#8217;octubre de 1790, es van formar dos grups; un entorn al primer President i l&#8217;altre donant suport a Joan Bautista Mas. Com no es va assolir l&#8217;acord, el conflicte va arribar a l&#8217;Audi\u00e8ncia, la qual va dictaminar la suspensi\u00f3 de les activitats durant tres anys. En 1793 van tenir lloc les noves eleccions i va sortir elegit President Rafel Evinent, que va ocupar el c\u00e0rrec fins el 1799. Despr\u00e9s, l&#8217;Acad\u00e8mia va estar presidida per Francesc Alemany i va entrar en una progressiva inactivitat. En aquesta primera \u00e8poca va destacar Francesc Ferrer i Casa, antic Rector de la Universitat Liter\u00e0ria de Mallorca, que va ser un dels membres m\u00e9s actius; va presentar deu disertaciones manuscrites sobre temes higi\u00e8nics i hist\u00f2rics.<\/span><\/p>\r\n<span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\"> Les causes de la progressiva decad\u00e8ncia d&#8217;aquesta primera instituci\u00f3 acad\u00e8mica resten obscures, tot i que la hip\u00f2tesi mes plausible \u00e9s que l&#8217;Acad\u00e8mia va deixar de ser un instrument \u00fatil per a la defensa dels metges enfront dels cirurgians. Va estar activa mentre va sostenir diversos plets contra alguns cirurgians que receptaven medicines internes i l&#8217;Audi\u00e8ncia va donar la ra\u00f3 als metges. No obstant aix\u00f2 el 1799, les mesures promulgades a Madrid relatives a la creaci\u00f3 de la Junta General de Govern de la Facultad Reunida i la uni\u00f3 del Colegio de San Carlos amb l&#8217;Estudio de Medicina Pr\u00e1ctica, aix\u00ed com la creaci\u00f3 del t\u00edtol de &#8220;f\u00edsic&#8221; i la modificaci\u00f3 de l&#8217;ensenyament de la Medicina, van canviar el criteri de l&#8217;Audi\u00e8ncia de Palma de Mallorca. A partir de llavors, es va inclinar repetidament a favor dels cirurgians. La decepci\u00f3 que van sofrir els acad\u00e8mics, que no veien recompensat el seu esfor\u00e7, hagu\u00e9 de ser tan gran que va provocar la pr\u00e0ctica desaparici\u00f3 de la Instituci\u00f3. Durant els seus anys de funcionament, la seva activitat va ser molt notable i es van arribar a llegir 137 disertaciones, algunes d&#8217;elles sobre l&#8217;interessant g\u00e8nere de les topografies m\u00e8diques. Les disertaciones, en les quals es discutien casos cl\u00ednics o els aspectes te\u00f2rics m\u00e9s en boga en aquells temps, donen una bona idea dels coneixements m\u00e8dics de la Mallorca de finals del XVIII i constitu\u00efxen una part imprescindible del patrimoni cient\u00edfic de les Illes Balears. Les condicions de la primera meitat del segle XIX van anar completament distintes al Per\u00edode Il\u00b7lustrat, en el qual havia nascut la primitiva Acad\u00e8mia.<\/span>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">A partir de la Guerra de la Independ\u00e8ncia, el poble espanyol es va dividir en dos grans mentalitats. Els afrancesats, liberals, i els absolutistas. Ferran VII despr\u00e9s d&#8217;uns inicis aperturistas es va decantar r\u00e0pidament per l&#8217;absolutisme, i els liberals, que representaven les \u00e0nsies de comunicaci\u00f3 amb els pa\u00efsos m\u00e9s cults i avan\u00e7ats, van quedar en una situaci\u00f3 feble i perdedora. Bona part dels millors cient\u00edfics espanyols van haver d&#8217;emigrar perqu\u00e8 la Medicina i les ci\u00e8ncies en general, van quedar estancades al fer-se molt dif\u00edcil l&#8217;intercanvi d&#8217;idees amb la resta d&#8217;Europa. L&#8217;absolutisme va ser curiosament el que va fer arribar a Mallorca al bot\u00e0nic valenci\u00e0 Gil o a l&#8217;il\u00b7lustre qu\u00edmic catal\u00e0 Francesc Carbonell i Bravo. En contrapartida, el m\u00e9s important dels nostres cient\u00edfics, Josep Mateu Orfila, va haver de realitzar tota la seva obra cient\u00edfica i acad\u00e8mica a Fran\u00e7a. <\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\"><strong style=\"font-size: 16.016px; text-align: justify;\"><span style=\"text-decoration: underline;\"><em><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 12pt;\">Antecedents immediats i fundaci\u00f3<\/span><\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">Els or\u00edgens de la Real Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, successora de l&#8217;Acad\u00e8mia M\u00e8dico- Pr\u00e0ctica de Mallorca, cal buscar-los en la reorganitzaci\u00f3 m\u00e8dica que va intentar Pere Castell\u00f3 sota el govern de Calomarde. En 1827 es va crear la Real Junta Superior Gubernativa de Medicina y Cirug\u00eda del Reino i el 28 d&#8217;agost de 1830 es va dividir el Regne d&#8217;Espanya en diversos districtes. En cadascun d&#8217;ells es va establir un Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia, sota la depend\u00e8ncia de l&#8217;esmentada Junta Superior. Van sorgir aix\u00ed les acad\u00e8mies de Medicina i Cirurgia de Madrid, Valladolid, La Corunya, Sevilla, Cadis, Granada, Val\u00e8ncia, Barcelona, Zaragoza i Palma de Mallorca. Pel que fa a les Illes Balears, Miguel Noguera de Superna, antic catedr\u00e0tic de la Facultat de Medicina clausurada el 1820, va ser comissionat per a dirigir la nova Instituci\u00f3 i convocar als socis de n\u00famero nomenats per la Junta. Aquests van ser Francesc Oleo, Felip Salom, Joan Nicolau, Rafel Cerd\u00f3, Gabriel Floriana, Dami\u00e0 Verger i Miguel Muntaner. A m\u00e9s, el 15 de mar\u00e7 de 1831 es va completar el nombre d&#8217;acad\u00e8mics al ser triats Pere Josep Arab\u00ed, Joan Trias, Miquel Oleo i Mateu Castell\u00e0.<\/span><\/p>\r\n\r\n<table style=\"height: 493px; margin-right: auto; width: 612px; text-align: center;\" border=\"0\">\r\n<tbody>\r\n<tr>\r\n<td style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-size: 10pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"display: block; margin-right: auto;\" src=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/IMG_3552.jpg\" alt=\"\" width=\"289\" height=\"492\" \/><\/span><\/td>\r\n<td>\r\n<p style=\"text-align: center;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"vertical-align: middle; display: block; margin-right: auto;\" src=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/IMG_3556.jpg\" alt=\"\" width=\"315\" height=\"402\" \/><\/p>\r\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva;\"><em>Miguel Noguera de Superna y Garau<\/em><\/span><\/p>\r\n<span style=\"font-family: verdana, geneva;\"><em>\u00a0<\/em><\/span><\/td>\r\n<\/tr>\r\n<\/tbody>\r\n<\/table>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">El 22 del mateix mes es va procedir al nomenament dels altres directius: Francesc Oleo, Vicepresident; Miquel Muntaner, Secretari de Govern; Miquel Oleo, Secretari de correspond\u00e8ncies estrangeres, i Gabriel Floriana, Bibliotecari Arxiver. El doctor Mateu Castell\u00e0 qued\u00e0 encarregat de fer les gestions perqu\u00e8 l&#8217;Acad\u00e8mia pogu\u00e9s instal\u00b7lar-se a l&#8217;edifici de l&#8217;extingida Universitat. En el primer discurs, que es va pronunciar el 15 d&#8217;abril de 1831, el citat Dr. Miquel Noguera va manifestar les seves esperances que la nova instituci\u00f3 serv\u00eds per a &#8220;propagar&#8221; els remeis que anassin descobrint-se. Tres anys despr\u00e9s Floriana insistia en que l&#8217;Acad\u00e8mia hauria de recollir les doctrines i observacions dels diferents m\u00e8todes curatius, comparar-los entre si i, a trav\u00e9s de discussions ben ordenades, franques i sense esperit de partit, analitzar-les i resoldre-les. <\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 16px;\"><strong><em><span style=\"text-decoration: underline;\">Evoluci\u00f3 hist\u00f2rica<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">L&#8217;Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca es va transformar en l&#8217;\u00fanic lloc que donava recer a les discussions sobre assumptes m\u00e8dics i, per tant, en la porta d&#8217;entrada de les novetats que apareixien en aquell segle tan innovador que va ser el XIX. Els discursos que en ella es van pronunciar donen compte de les tres mentalitats (anatomopatol\u00f2gica, fisiopatol\u00f2gica i etiol\u00f2gica) que van dominar successivament el pensament m\u00e8dic al llarg d&#8217;aquesta cent\u00faria. Els arguments que en aquests discursos s&#8217;arg\u00fcien van passar de ser molt te\u00f2rics a estar basats en proves objectives.<\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">Dit en altres paraules, al final del segle XIX el positivisme ja regnava en la mentalitat de la majoria dels seus membres. Va ser fonamental per a l&#8217;activitat cient\u00edfica que l&#8217;Acad\u00e8mia el 1882 promogu\u00e9s la formaci\u00f3 del Col\u00b7legi M\u00e8dico-Farmac\u00e8utic, en les tasques del qual tamb\u00e9 van participar farmac\u00e8utics i veterinaris. Aquest Col\u00b7legi va ser el creador de la <em>Revista Balear de Medicina<\/em>, Farm\u00e0cia i Veterin\u00e0ria (1885-1912), que ha estat sens dubte la publicaci\u00f3 de m\u00e9s alt nivell de les editades a Mallorca i una de les millors de l&#8217;Espanya del seu temps. Sota els auspicis de la Reial Acad\u00e8mia i del Col\u00b7legi es van crear l&#8217;Institut Balear de Vacunaci\u00f3 Directa, el Laboratori Qu\u00edmic Biol\u00f2gic i l&#8217;Institut Balear d&#8217;Antropologia. Paral\u00b7lelament al Col\u00b7legi M\u00e8dico-Farmac\u00e8utic, que era d&#8217;inscripci\u00f3 volunt\u00e0ria, l&#8217;Acad\u00e8mia, amb membres triats per coaptaci\u00f3, va seguir desenvolupant un decisiu paper pel que fa a la modernitzaci\u00f3 i entrada de noves idees m\u00e8diques a Mallorca. Aquesta funci\u00f3, la Reial Acad\u00e8mia l&#8217;ha continuat desenvolupant, amb major o menor efic\u00e0cia, fins als nostres dies.<\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\"><img decoding=\"async\" style=\"font-size: 16.016px; text-align: justify; display: block; margin: 7px auto;\" src=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/histori.jpg\" alt=\"\" \/> <\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">Durant la Guerra Civil i la post-guerra les tasques de la Reial Acad\u00e8mia van limitar-se de manera gaireb\u00e9 exclusiva a l&#8217;estudi de la situaci\u00f3\u00a0sanit\u00e0ria de l&#8217;illa, donant a con\u00e8ixer peri\u00f2dicament la distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica de les malalties contagioses.<\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">Els acad\u00e8mics Jos\u00e9 M\u00aa Rodr\u00edguez Tejerina, Josep Tom\u00e0s Monserrat, Maci\u00e0 Tom\u00e0s Salv\u00e0 i Joana M\u00aa Sureda Trujillo, han estudiat la hist\u00f2ria d&#8217;aquesta venerable instituci\u00f3 i el seu paper decisiu en la introducci\u00f3 dels coneixements m\u00e8dics d&#8217;avantguarda en les nostres illes. Fins a la data, la Reial Acad\u00e8mia l&#8217;han constitu\u00eft 133 membres numeraris i ha estat dirigida per 38 acad\u00e8mics.<\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">L&#8217;any de la seva creaci\u00f3 la Reial Acad\u00e8mia va establir la seva seu al Reial Seminari Conciliar i, quatre anys despr\u00e9s, (1835) va despla\u00e7ar-se al Col\u00b7legi dels Pares Jesuites del carrer de Montision. El 1920 la corporacio es va veure for\u00e7ada a cercar una nova seu, i va establir-se llavors a l&#8217;Estudi General Lul\u00b7li\u00e0\u00a0fins que aquest edifici va quedar inutilitzat el 1936 a conseq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;un dels bombardeigs soferts per la ciutat. Per aquest motiu, la Reial Acad\u00e8mia va traslladar-se al n\u00fam. 1 del carrer de Sant Francesc fins el 1948, quan va fixar la seu al carrer de Morey, 20.\u00a0El 1996, gr\u00e0cies al\u00a0gener\u00f3s suport de la\u00a0Conselleria de Salut, va ocupar la seu actual del carrer de\u00a0Can Campaner 4.<\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong style=\"font-size: 16.016px; text-align: justify;\"><span style=\"text-decoration: underline;\"><em><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 12pt;\">Transfer\u00e8ncia a la Comunitat Aut\u00f2noma de les Illes Balears. Vida acad\u00e8mica<\/span><\/em><\/span><\/strong><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"float: left; border-width: 4px; margin: 0px 4px 0px 4px;\" src=\"images\/noticies\/historia.jpg\" alt=\"\" width=\"303\" height=\"219\" \/>Des del 22 de desembre de 1994 forma part, com a Acad\u00e8mia Associada, de l&#8217;Instituto de Espa\u00f1a. Nom\u00e9s tenen aquesta consideraci\u00f3 &#8220;les de major antiguitat, major prestigi i activitats m\u00e9s permanents en pro dels fins acad\u00e8miques&#8221; (article 4\u00ba de l&#8217;Instituto e Espa\u00f1a). El Consell de Govern de la Comunitat Aut\u00f2noma de les Illes Balears, mitjan\u00e7ant el Decret n\u00ba 64, del 13 de maig de 1994, va assumir les compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria d&#8217;acad\u00e8mies que van tenir la seva seu en el territori de les Illes Balears i es van assignar a la Conselleria d&#8217;Educaci\u00f3 i Cultura. Malgrat aquesta depend\u00e8ncia administrativa, els successius titulars de la Conselleria de Salut i Consum han estat els que han jugat un paper decisiu en el sosteniment de la instituci\u00f3 cient\u00edfica m\u00e9s antiga de la nostra Comunitat. Gr\u00e0cies al seu suport, la Real Acad\u00e8mia de Medicina disposa d&#8217;una seu estable, gaudeix d&#8217;un sal\u00f3 d&#8217;actes envejable i edita des del 1986 la revista cient\u00edfica <em>Medicina Balear<\/em>, de periodicitat quadrimestral. El 2013 la revista va incorporar-se a la plataforma de la Biblioteca Digital de les Illes Balears, de la Universitat. En pocs mesos va passar a ser la publicaci\u00f3 balear l\u00ecder en desc\u00e0rregues: el 2015 <em>Medicina Balear<\/em> va sumar m\u00e9s de 250.000 desc\u00e0rregues d&#8217;articles i revistes completes<span style=\"font-family: Verdana;\">.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">El 1999, per a adaptar-se a l&#8217;esperit de l&#8217;Estatut d&#8217;Autonomia, va passar a denominar-se Reial Acad\u00e8mia de Medicina de les Illes Balears. Els seus actuals estatuts, aprovats en Sessi\u00f3 Extraordin\u00e0ria del 2 de juny de 2015, van ser publicats en el BOIB n\u00ba181 de 12 de desembre de 2015.<\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">El 2013 va passar a dependre de la\u00a0Conselleria de Presid\u00e8ncia, amb el prop\u00f2sit d&#8217;assegurar el suport institucional necessari per a afavorir l&#8217;estabilitat, la independ\u00e8ncia i la projecci\u00f3 de la Reial Acad\u00e8mia.\u00a0<\/span><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;\">La Reial Academia t\u00e9\u00a0vigents diferents\u00a0convenis subscrits, un d&#8217;ells\u00a0amb la\u00a0Universitat de les Illes Balears (UIB), i un segon amb\u00a0l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans (IEC). Amb la Universitat, la Reial Acad\u00e8mia col\u00b7labora des de 2015 en la impartici\u00f3 d&#8217;activitats formatives dels programes de doctorat.<\/span><\/p>\r\n<p style=\"font-size: 16.016px; text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"display: block; margin-right: auto; margin-left: auto;\" src=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/ultimos4presidentes.jpg\" alt=\"\" width=\"509\" height=\"350\" \/><\/p>\r\n<p style=\"font-size: 16.016px; text-align: justify;\"><span style=\"font-size: 8pt;\"><em><span style=\"font-family: verdana, geneva;\">D&#8217;esquerra a dreta: Maci\u00e0 Tom\u00e0s Salv\u00e0, Jos\u00e9 Tom\u00e1s Monserrat, Alfonso Ballesteros Fern\u00e1ndez y Bartolom\u00e9 Anguera Sans\u00f3, darrers 4 presidents de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina.<\/span><\/em>\u00a0<\/span><\/p>\r\n[\/vc_column_text]<\/div><\/div><div class=\"vc_column td_uid_3_6a138a23aa20d_rand  wpb_column vc_column_container tdc-column td-pb-span4\">\n<style scoped>\n\n\/* custom css *\/\n.td_uid_3_6a138a23aa20d_rand {\r\n                    vertical-align: baseline;\r\n                }\n<\/style><div class=\"wpb_wrapper\">[vc_text_separator title=&#8221;Men\u00fa Reial Academia&#8221; color=&#8221;sandy_brown&#8221; style=&#8221;dotted&#8221;]<div class=\"td_block_wrap td_block_list_menu td_uid_4_6a138a23aa379_rand td-pb-border-top td_block_template_1 widget\"  data-td-block-uid=\"td_uid_4_6a138a23aa379\" ><div class=\"td-block-title-wrap\"><\/div><div id=td_uid_4_6a138a23aa379 class=\"td_block_inner td-fix-index\"><div class=\"menu-sub_reial_academia-container\"><ul id=\"menu-sub_reial_academia\" class=\"menu\"><li id=\"menu-item-1293\" class=\"menu-item menu-item-type-post_type menu-item-object-page menu-item-1293\"><a href=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/la-reial-academia-2\/\">Presentaci\u00f3<\/a><\/li>\n<li id=\"menu-item-1285\" class=\"menu-item menu-item-type-post_type menu-item-object-page menu-item-1285\"><a href=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/historiaes\/\">Hist\u00f2ria<\/a><\/li>\n<li id=\"menu-item-2742\" class=\"menu-item menu-item-type-post_type menu-item-object-page menu-item-2742\"><a href=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/juntdirectiv\/\">Els Acad\u00e8mics<\/a><\/li>\n<li id=\"menu-item-740\" class=\"menu-item menu-item-type-post_type menu-item-object-page menu-item-740\"><a href=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/estatuts-i-reglaments\/\">Estatuts i reglaments<\/a><\/li>\n<li id=\"menu-item-741\" class=\"menu-item menu-item-type-post_type menu-item-object-page menu-item-741\"><a href=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/protectors-benefactors-i-patrocinadors\/\">Protectors, benefactors i patrocinadors<\/a><\/li>\n<li id=\"menu-item-742\" class=\"menu-item menu-item-type-post_type menu-item-object-page menu-item-742\"><a href=\"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/localitzacio-i-contacte\/\">Localitzaci\u00f3 i contacte<\/a><\/li>\n<\/ul><\/div><\/div><\/div> <!-- .\/block --><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"[vc_text_separator title=\"Hist\u00f2ria\" color=\"sandy_brown\" style=\"dotted\"][vc_column_text] Antecedents remots L'Acad\u00e8mia M\u00e8dico-Pr\u00e0ctica de Mallorca, creada el 1788 \u00e9s l'antecedent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de les Illes Balears. Anteriorment s'havien fundat a Espanya [...]","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/89"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=89"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/89\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1252,"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/89\/revisions\/1252"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ramib.org\/oficial\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=89"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}